Catalunya: la secessi¨®

Artur Mas va firmar la Llei de Consultes Populars no Referend¨¤ries i va convocar alhora el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, disfressat de consulta. Immediatament va seguir la suspensi¨® per part del Constitucional. Les coses s¨®n clares, al preu d'obrir un per¨ªode d'incertesa creixent.

En vista del que ha passat des de la Diada del 2012, conv¨¦ precisar el significat de les paraules i dissipar el c¨²mul de confusions que ha envoltat la reivindicaci¨® del catalanisme radical. El control de les designacions era a la Xina cl¨¤ssica l'atribuci¨® de l'emperador, d'acord amb el principi confuci¨¤ que si les paraules no s¨®n les adequades, els homes no saben com actuar, regna la confusi¨® i l'ordre social es desploma. En el cas catal¨¤ ha anat passant una cosa semblant?des que una terminologia consolidada del dret pol¨ªtic va ser objecte d'una subversi¨® permanent. La independ¨¨ncia va ser coberta amb la lleu fulla de parra de la sobirania, el proc¨¦s independentista es va tapar amb la m¨¤scara de ¡°transici¨® nacional¡±, l'autodeterminaci¨® va passar a ser el suggeridor ¡°dret a decidir¡± i el refer¨¨ndum es va disfressar de consulta, i ¨²ltimament ni m¨¦s ni menys que de consulta no referend¨¤ria. Tot un esfor?, fet per juristes laboriosos, per encobrir el que des del principi va ser ben clar: l'anticonstitucionalitat de la via escollida per la Generalitat per accedir a l'Estat catal¨¤ independent. I de pas per maximitzar el suport social, mitjan?ant ofertes pol¨ªtiques d'aparen?a inn¨°cua, que de ser negades subratllaven la perversitat de l'oponent, l'Estat espanyol. Parafrasejant Ibarretxe: ¡°Consulta popular, qu¨¨ hi ha de dolent en aix¨°?¡±.

L'encobriment i la inversi¨® de significats culminen en l'¨²s del terme ¡°democr¨¤cia¡±. Ha estat la clau mestra utilitzada per Mas per ennoblir el projecte, evitant aix¨ª qualsevol aproximaci¨® als problemes reals, desqualificar de pas tot oponent i obrir la caixa de reclutament; tant per a la mobilitzaci¨® de masses com amb vista a aquest important m¨®n exterior, que a Europa contempla amb recel els moviments secessionistes. La q¨¹esti¨® de Catalunya no seria una simple q¨¹esti¨® d'independ¨¨ncia, sin¨® de democr¨¤cia, negada injustificadament des del Govern espanyol. En dues paraules, tot resolt.

El tema de la democr¨¤cia revesteix una import¨¤ncia cabdal, per¨° precisament per la seva abs¨¨ncia en l'actuaci¨® de la Generalitat, per m¨¦s que hi hagi hagut eleccions i que ara s'anunci? un refer¨¨ndum (perd¨®, consulta) on el terme sempre ¨¦s invocat. La mateixa llei de consultes indica fins a quin punt l'estrat¨¨gia pol¨ªtica de Mas ha ignorat conscientment un requisit indispensable per a la validaci¨® democr¨¤tica: ¡°La neutralitat institucional¡±. La democr¨¤cia no ¨¦s un marc emmotllable que es pugui adaptar a les conveni¨¨ncies de qui exerceix el govern, a l'efecte d'arribar al resultat d'acord amb els mateixos objectius. La democr¨¤cia ¨¦s un procediment que permet adoptar decisions pol¨ªtiques des de la participaci¨® dels ciutadans en r¨¨gim d'igualtat. ?s el principi d'isonomia, que ja es practicava a la polis grega. I ¨¦s clar que a la Catalunya de Mas aix¨° no ha existit. Des del setembre del 2012 la Generalitat ha estat la promotora d'una sola opci¨® pol¨ªtica, a exclusi¨® de qualsevol altra, qualificada simplement d'anticatalana, o en el millor dels casos menyspreada, com el federalisme.

Mas ha negat un requisit clau per a la validaci¨® democr¨¤tica: la neutralitat institucional

Els catalans contraris a la independ¨¨ncia, gaireb¨¦ el 50% fa dos anys, no han comptat, excepte per ser objecte d'una propaganda institucional massiva, que de forma evident els situava com a ciutadans de segona classe. El monopoli de la informaci¨® oficial i oficiosa, singularment a TV-3, va generar com era d'esperar un efecte-majoria, d'una efic¨¤cia not¨°ria, basat en el cost social per a qui manifesti rebuig a l'independentisme. No hi ha hagut isonomia, i tampoc isegoria, la llibertat d'acc¨¦s a la informaci¨®, i d'expressi¨®, que el marc institucional catal¨¤ hauria d'haver promogut per a un proc¨¦s democr¨¤tic cap a la independ¨¨ncia, i de fet ha negat.

La forma d'adhesi¨® a la independ¨¨ncia va reproduir una din¨¤mica habitual en el futbol, fins i tot en la identificaci¨® ¡°Catalunya igual a Bar?a¡± de la nova indument¨¤ria culer, despr¨¦s del gran moment del camp disfressat de senyera. Recordem que, a difer¨¨ncia d'altres independentismes consolidats en la llarga durada, com el quebequ¨¨s o el basc, tant l'escoc¨¨s com el catal¨¤, que han arrencat d'adhesions ¨Ci de votacions¨C?molt baixes a final dels anys noranta, s¨®n en certa manera independentismes d'elements heterogenis; a Catalunya, a l'empara de la frustraci¨® per l'Estatut sobre el fons de la crisi, i per aix¨° el paper que hauria hagut de jugar un debat pol¨ªtic obert ha estat substitu?t pel recurs a les mobilitzacions. La mobilitzaci¨® ¨¦s un ¨²s democr¨¤tic, per¨° la lli?¨® europea dels anys trenta posa de manifest el risc que es constitueixi en protagonista ¨²nic a l'hora de generar el consens social, i encara m¨¦s si la inspiren un nacionalisme excloent i una concepci¨® maniquea de les relacions pol¨ªtiques. Despr¨¦s de decretar la consulta del 9-N, Mas ha obert una nova capsa de Pandora en confiar a les mobilitzacions la funci¨® de doblegar la resist¨¨ncia del Govern de Madrid. ?s la seva responsabilitat.

Com ho ha estat impulsar aquest maniqueisme, observable una vegada i una altra en declaracions i programes televisius, i que va tenir el seu emblema en una altra mobilitzaci¨® oficial, la dels intel¡¤lectuals participants a l'¡°Espanya contra Catalunya¡±. Un fam¨®s demagog ja va advertir que l'odi, i no els arguments, susciten les emocions col¡¤lectives; de fet, aquesta seria la pitjor her¨¨ncia del conflicte actual, per sobre dels resultats pol¨ªtics. L'ultranacionalisme tamb¨¦ ha niat a Madrid, tot i que de cap manera ha estat atiat durant aquests dos anys des d'inst¨¤ncies oficials.

L¡¯obstinaci¨® del bloc sobiranista en la consulta tanca la porta a l¡¯esperan?a

En la ¡°transici¨® nacional¡± gestionada per Mas ha faltat democr¨¤cia, ja que tot es va subordinar a l'objectiu final, en un exercici continu de propaganda i manipulaci¨® permanents?(¡°ast¨²cia¡±). La Constituci¨® nom¨¦s va ser admesa per convalidar-la. D'una altra manera era enfrontada a ¡°la democr¨¤cia¡±, malgrat que el text del 1978 admet una reforma oberta, a difer¨¨ncia de les Constitucions d'It¨¤lia, Fran?a o els Estats Units, democr¨¤cies inq¨¹estionables, que exclouen qualsevol secessi¨®. En enfrontar-se a una democr¨¤cia constitucional, gaireb¨¦ federal, de la qual rep els poders, la Generalitat posa aix¨ª en marxa una sedici¨®, ¨¦s a dir, ¡°una acci¨® de declarar-se en contra de l'autoritat establerta i de comen?ar la lluita contra aquesta autoritat¡±. Som en aquest punt.

No ha d'estranyar que aquesta subversi¨® dels usos democr¨¤tics culmini en ¡°la consulta¡± del 9-N. Primer, perqu¨¨ una llei per a consultes que exclou els refer¨¨ndums, des del t¨ªtol, s'utilitza per celebrar de fet un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. Segon, per les dues preguntes enlla?ades, quan la condici¨® democr¨¤tica ¨¦s que hi hagi una pregunta i inequ¨ªvoca. Aqu¨ª n'hi ha dues, perqu¨¨ la primera serveix en la seva indeterminaci¨® ¨Cqu¨¨ ¨¦s ser Estat?¨C per encarrilar els votants cap a la segona; i sobretot perqu¨¨ si votes aqu¨ª no, quedes excl¨°s de votar sobre la independ¨¨ncia. Una fita per al Guinness dels fraus pol¨ªtics.

Ara b¨¦, per m¨¦s radical que sigui la cr¨ªtica, s'ha de subordinar al criteri que el recurs per for?a no ¨¦s el m¨¨tode adequat per resoldre un conflicte pol¨ªtic, per greu que sigui, i menys en aquesta circumst¨¤ncia, quan el consens aconseguit a Catalunya ¨¦s majoritari. La sortida seria la reforma de la Constituci¨®, amb les variants federals, i fins i tot una autodeterminaci¨® regulada, per¨° aix¨° ¨¦s rebutjat per Mas i per Rajoy. Una vegada confirmada la inconstitucionalitat de la suposada consulta, hauria pogut ser un ¨²ltim recurs la convocat¨°ria per part del Rei, des de la seva condici¨® d'¨¤rbitre del funcionament de les institucions (article 56), tant a Rajoy com a Mas i al cap de l'oposici¨®, per buscar una soluci¨® compatible amb la llei fonamental. Tot menys estavellar-se en l'atzucac. Tot i que l'obstinaci¨® del bloc sobiranista per esquivar la suspensi¨® de la consulta per part del Constitucional tanca la porta a l'esperan?a.

Antonio Elorza ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica.