La Caputxeta es menja el llop

Hi ha contes i contes. ?s a dir, hi ha maneres d'explicar els contes. A priori, al Borissov Arena es representava el conte de la Caputxeta i el llop. Se suposava que el llop era el lle¨®, o sigui l'Athletic, i la Caputxeta, l'ingenu BATE, que havia estat estomacat sense pietat pel Porto (6-0) en la primera jornada. En aquell mateix instant, l'equip bielor¨²s va engrandir el seu estigma d'humil i es va convertir en la pe?a que calia aconseguir per a qualsevol que aspir¨¦s a accedir als vuitens de final. No guanyar a Borissov era com comprar una entrada falsa per al futur. Objectiu, Borissov era m¨¦s que el possible nom d'una pel¡¤l¨ªcula polic¨ªaca, tot i que l'arribada a Minsk, on es va allotjar l'Athletic, tingu¨¦s trets polic¨ªacs de realitats presumptament passades: un parell d'horetes a la duana per entrar al pa¨ªs.

El primer contacte de l'Athletic amb el terreny de joc va ser a l'hora del partit. El primer contacte amb el partit al cap d'un quart d'hora. Un servei de c¨®rner perfecte i horriblement defensat, va clavar la primera queixalada al llop. Nom¨¦s era la primera. L'ullal de la Caputxeta era retor?at. El BATE superava en tot l'Athletic: en l'organitzaci¨®, f¨¨rria i disciplinada, en la intensitat, en l'anticipaci¨®, en la combinaci¨®, en la defensa i en la rematada. Gent gran, forta i r¨¤pida, dirigida en la defensa pel corpulent Filipenko, al mig per Karnitski i en atac per un for?ut amb el qual ¨¦s impossible topar, Signevitx. L'artista, el solista.

L'Athletic era fidel a si mateix. Volia rentar-se la cara a Europa, la que havia embrutat a la Lliga amb un joc pla, gris, i mancat de gols. Valverde demanava als seus jugadors bones not¨ªcies d'Europa. Per¨° li van enviar la carta habitual de l'¨²ltim mes: p¨¨rdues cont¨ªnues de pilota, centres err¨¤tics, c¨®rners que semblen cessions a la defensa. Nom¨¦s Muniain amb la seva gosadia i Laporte amb la seva solv¨¨ncia signaven una mena de rectificaci¨®. La resta era una fe d'errors ja coneguda.

Fins i tot la sort li va fer l'ullet enverinat a l'Athletic, que ni aix¨° tenia, quan un xut de Karnitski va fregar la punta de la bota d'Iraola, just per deixar a terra Iraizoz, que es llan?ava cap on la pilota es dirigia inicialment. Sense joc i sense sort, al llop li van comen?ar a caure les dents.

Les not¨ªcies eren les ja conegudes: la combinaci¨® mor amb els errors en la passada (ara d'Iturraspe, ara de Be?at, ara dels centrals) i a pilota parada (la vella arma blanc-i-vermella) m¨¦s que centres, l'Athletic enviava invitacions de noces. El BATE, vertical i amb una velocitat supers¨°nica a les bandes, va dominar el partit. Nom¨¦s alguns excessos, potser sorpresos pel seu propi bon joc, li van impedir rematar la topada. Una pilota al pal, alguna successi¨® de xuts... massa esglais per a un llop previngut i fam¨¨lic.

Els blanc-i-vermells van signar centres err¨¤tics i c¨®rners que eren cessions

I llavors va sortir Aduriz per escorar-se en un centre de Muniain i va fer un xut creuat quan l'¨¤rbitre franc¨¨s, massa preocupat per l'est¨¨tica i els gestos, ja es posava el xiulet a la boca per decretar el descans. Va ser una acci¨® individual del llanero solitari. El gol li donava vida, per¨° no li va donar joc.

Els bielorusos van imposar la seva verticalitat i velocitat supers¨°nica

Valverde va moure fitxes al descans. Susaeta va substituir un acovardit Ibai G¨®mez i De Marcos va ser l'¨²ltima opci¨® que li quedava al ball de mitgespuntes, a la recerca d'alg¨² que fes, no el que feia Herrera, per¨° que almenys cobr¨ªs l'espai buit.Com que el BATE va fer un pas enrere, confiant el seu atac al contraatac, va semblar que l'Athletic dominava, per¨° tots els seus intents els acaronava amb el cap, amb el pit o amb el peu Filipenko. Amb aquest virtual domini, l'Athletic nom¨¦s va aconseguir un xut potent de Susaeta que Txernik va desviar al vol.

Vuit vegades havia jugat l'equip bielor¨²s contra equips espanyols i vuit vegades havia perdut. La novena va ser la bona. Aquest dubt¨®s honor li va correspondre a l'Athletic, que ja forma part de la hist¨°ria del futbol bielor¨²s. La vict¨°ria fa dos anys contra el Bayern de M¨²nic (3-1) era la gl¨°ria nacional de l'equip que dirigeix Yermakovitx. Ara la seva hist¨°ria europea ja t¨¦ dues l¨ªnies al llibre d'or. I l'Athletic, sense not¨ªcies d'Europa, cuer amb un punt i obligat a derrotar el Porto al proper doble enfrontament. M¨¦s que not¨ªcies, havia de canviar l'enciclop¨¨dia.

El mon¨°leg a Borissov va ser igual de mon¨°ton que des de fa un mes.