¡°El que fa por ¨¦s el present¡±

L'escriptor i cr¨ªtic cinematogr¨¤fic ?ngel Sala (Barcelona, 1963) fa tretze anys que est¨¤ al capdavant del Festival de Sitges. En aquesta edici¨®, que tindr¨¤ lloc del 3 al 12 d'octubre, s'exhibiran entre d'altres els nous t¨ªtols de David Cronenberg, Jaume Balaguer¨® i Jean-Luc Godard.

Pregunta. El cinema fant¨¤stic ¨¦s el g¨¨nere m¨¦s potent en el panorama internacional?

Resposta. ?s el g¨¨nere que s'adapta m¨¦s als canvis. El p¨²blic est¨¤ responent de manera massiva, cada any les 10 pel¡¤l¨ªcules m¨¦s taquilleres s¨®n fant¨¤stiques. I s'est¨¤ produint un fenomen curi¨®s: el cinema de terror ¨¦s cada vegada m¨¦s popular. Hi ha gent que s'hi acosta perqu¨¨ veuen Walking dead?a la televisi¨® a casa.

P. Aquest any es presenten diverses dist¨°pies futuristes de terror, que es basen en elements de la crisi actual. Ens fa por el futur?

R. Jo crec que ens fa por el present. Tot canvia tan de pressa que el cinema de ci¨¨ncia-ficci¨® ha deixat de parlar del que passar¨¤ d'aqu¨ª a 200 anys; ¨¦s m¨¦s aterridor el que ens pugui passar d'aqu¨ª poc. Curiosament, tamb¨¦ el cinema de ci¨¨ncia-ficci¨® m¨¦s teenager tamb¨¦ est¨¤ seguint aquesta l¨ªnia, amb pel¡¤l¨ªcules com Divergente, Los juegos del hambre¡­ la paraula dist¨°pia la tenim tots al cap, i la ci¨¨ncia-ficci¨® utilitza el baix pressupost per parlar de realitats que s'assemblen molt a la nostra.

P. Ciencia-ficci¨® i low cost semblen termes contradictoris.

R. Ara identifiquem ci¨¨ncia-ficci¨® amb grans pressupostos, per¨° aix¨° no va anar aix¨ª fins als anys setanta, quan van comen?ar a sortir grans produccions com La guerra de las galaxias o Superman. Hem oblidat que el cinema de ci¨¨ncia-ficci¨® va n¨¦ixer del low cost i es va mantenir aix¨ª en la d¨¨cada del 1950, la seva ¨¨poca daurada. De fet, tot va canviar el 1968 amb 2001: Una odisea en el espacio; a partir d'aqu¨ª es va identificar el g¨¨nere amb la revoluci¨® en els efectes especials. I encara que aix¨° continu? existint, com ¨¦s l¨°gic i necessari, comencen a plantejar-se noves maneres de reflexionar sobre aquestes tem¨¤tiques des de postulats m¨¦s autorals. Ho veiem en pel¡¤l¨ªcules com Moon, C¨®digo Fuente, Looper...

P. Quina pel¡¤l¨ªcula ens pertorbar¨¤ m¨¦s aquest any?

R.?En tenim unes quantes de bastant pertorbadores. Sobretot un film austr¨ªac, Goodnight mommy, que debat sobre la crueltat dels nens. ?s realment aterridora. Tamb¨¦ hi ha un film grec, Norway, que juga en el terreny de Canino. S¨®n exemples de cinema que sense tractar temes cl¨¤ssics del g¨¨nere aconsegueixen que surtis de la sala bastant inquiet.

P. Lliguen b¨¦ el thriller i el cinema fant¨¤stic?

R. Sempre han tingut molt a veure. En aquest festival molts thrillers han estat premiats. Johnnie To ha guanyat dues vegades com a millor director, i tamb¨¦ Tarantino, encara que en el fons fa cinema negre postmodern. Per¨° aquest any ho hem volgut separar i donar-li una rellev¨¤ncia especial. Hem detectat un renaixement del thriller europeu; a Fran?a es torna a fer polar, a Anglaterra es fa un cinema negre interessant¨ªssim... ?s un terreny molt fronterer. I estem orfes de festivals de cinema negre i d'acci¨®.

P. Com es converteix una pel¡¤l¨ªcula en pel¡¤l¨ªcula de culte?

R. S¨®n una s¨¨rie d'impulsos, sobretot del p¨²blic dels fans, dels que repeteixen les pel¡¤l¨ªcules¡­ Avui dia amb les xarxes socials ¨¦s m¨¦s f¨¤cil. Abans els fen¨°mens de culte tardaven 5 o 10 anys a passar, ara pr¨¤cticament en sis mesos algunes pel¡¤l¨ªcules comencen a sonar de culte, sense haver estat gaire visionades ni haver arribat al gran p¨²blic.

P. Les s¨¨ries estan acostant el p¨²blic general al cinema fant¨¤stic?

R. El fenomen de la televisi¨® els ¨²ltims cinc anys ha estat decisiu. Les s¨¨ries desenvolupen millor algunes hist¨°ries que no podien explicar-se d'una altra manera, i a m¨¦s s¨®n una via de fidelitzaci¨® tremenda. Algunes tenen un nivell dif¨ªcil de trobar en cinema. S¨®c fan a matar de Juego de tronos, de Walking dead, de Fringe, de Misfits, de Utopia¡­ estic bastant boig per les s¨¨ries. I comen?o a ser fan de Doctor Who, una cosa a la qual sempre m'havia resistit perqu¨¨ s¨®c trekkie fins a la medul¡¤la.

P. Com est¨¤ la ind¨²stria?

R. Est¨¤ molt desbaratada, per¨° hi ha bons s¨ªmptomes, ens agradi o no la proposta art¨ªstica. Pel¡¤l¨ªcules com Ocho apellidos vascos tenen un m¨¨rit quant a promoci¨®, distribuci¨®¡­ en aquest sentit la ind¨²stria t¨¦ motius per estar contenta. El problema est¨¤ m¨¦s en l'exhibici¨®, en la manca d'empatia del p¨²blic a les sales. S'hauria de fomentar l'educaci¨® de la mirada, ensenyar com veure cinema i com veure'l b¨¦. ?s un pa¨ªs on es va poc al cine, perqu¨¨ t¨¦ m¨¦s inconvenients que avantatges. I a m¨¦s, ¨¦s car. ?s una situaci¨® bastant lamentable, per¨° comencen a sortir iniciatives interessants.

P. No obstant aix¨°, la gent s¨ª que va a Sitges. Quina ¨¦s la clau de l'¨¨xit?

R. Ser molt fidel a un g¨¨nere, que ¨¦s el que demana el p¨²blic, i evitar que sigui un simple multiplex, un altre cinema amb crispetes. Intentar que anar a veure pel¡¤l¨ªcules sigui una experi¨¨ncia m¨¦s completa. I l'ambient, la ciutat, hi ajuden. ?s el ritual, el que feia que anar al cinema fos guai: quedar amb els amics, prendre alguna cosa... aix¨° s'ha perdut.

P. Per qu¨¨ agraden tant els zombis?

R. El zombi s'ha convertit en una al¡¤legoria de moltes de les pors de la societat contempor¨¤nia.