La solitud escollida

Una can?¨® sobre la solitud no escollida que d¨®na peu a una pel¡¤l¨ªcula sobre la solitud escollida. Aquesta paradoxa sembla enquistada a?La desaparici¨®n de Eleanor Rigby. Primer, pel seu testimonial naixement a partir del tema de The Beatles: la protagonista es diu aix¨ª perqu¨¨ ¨¦s filla del senyor Rigby, fan del grup, sense cap altra similitud amb la lletra de McCartney tret de la solitud, i per motius contradictoris. Segon, perqu¨¨ aquesta pel¡¤l¨ªcula ¨¦s la fusi¨® d'un projecte del debutant Ned Benson que compr¨¨n un d¨ªptic de llargmetratges amb la mateixa hist¨°ria, explicats des de sengles punts de vista: el d'Ella?i el d'Ell. Aix¨ª es va estrenar a Toronto 2013, per¨° l'arribada dels Weinstein com a distribu?dors va culminar amb aquest film-fusi¨®.

El resultat ¨¦s una obra de tem¨¤tica interessant i tractament irregular, que arrenca amb un primer ter? excel¡¤lent, on despr¨¦s es noten massa els vaivens dram¨¤tics del puzle de versions, i que es dilueix en una repolida part final, tant als di¨¤legs com als additaments formals. Fins llavors, aix¨° s¨ª, la pel¡¤l¨ªcula, amb immenses pres¨¨ncies i int¨¨rprets, reflexiona amb profunditat sobre les motivacions que porten, en els primers minuts, a l'intent de su?cidi de la dona; compr¨¨n l'angoixa de viure i les dificultats del llegat familiar, i aporta idees interessants al voltant de la complexitat de portar a la pr¨¤ctica les teories del comportament dels experts psicol¨°gics i filos¨°fics. Paradoxa tan irresoluble com bona part d'aquesta Eleanor Rigby.