¡°Els toreros s¨®n escur?ons: s¡¯haurien de matar entre ells¡±

Sorpresa entre l'entrevistador i els promotors. Morrissey (Manchester, 1959) s'ha ofert per atendre un q¨¹estionari i, hores despr¨¦s, arriben les respostes. Els periodistes desconfiem de les entrevistes fetes per correu electr¨°nic: en teoria, qualsevol pot fer-se passar per l'entrevistat. Per¨° les respostes s¨®n inequ¨ªvocament morrisseynianes. Per la seva aguda malvolen?a, el seu gran narcisisme, la seva tossuderia a portar l'aigua al seu mol¨ª. L'exl¨ªder dels desapareguts Smiths actuar¨¤ dijous que ve a Madrid i divendres ho far¨¤ a Barcelona.

Hi ha assumptes inevitables, ¨°bviament. Com la seva discutida Autobiography, publicada en la col¡¤lecci¨® Penguin Classics. Res a veure amb l'actual onada de llibres escrits per estrelles del rock, insisteix: ¡°Em sorpr¨¨n que hi hagi tants col¡¤legues que realment pensen que tenen alguna cosa a dir! Quan llegeixes els seus llibres, resulta que no. La meva?Autobiography existeix, s'explica per si mateixa. Aix¨ª que no parlar¨¦ del llibre a la televisi¨®, r¨¤dio o premsa escrita¡±.

L'exl¨ªder dels Smiths actua la setmana que ve a Madrid i Barcelona

Tamb¨¦ vol aclarir la seva fugida del segell Harvest, tres setmanes despr¨¦s de treure el seu nou ¨¤lbum, World Peace is None of Your Business. Nega la m¨¦s gran: ¡°Jo no me'n vaig anar, em van fer fora! Van intentar quedar-se amb el meu disc per¨° van descobrir que no en tenien els drets. Un embolic molt est¨²pid, causat per un directiu anomenat Steve Barnett, que t¨¦ menys cervell que una flor artificial. El fet que alg¨² aix¨ª porti una discogr¨¤fica ¨¦s un s¨ªmptoma de com estan de malament les coses al m¨®n musical¡±.

No fa distincions entre les tres multinacionals i les abundants independents: ¡°Rough Trade ha passat a la hist¨°ria per tenir els Smiths per¨° mai ens han convidat a dinar per celebrar l'¨¨xit¡±. Segons Morrissey, tampoc li ¨¦s rendible sortir de gira, encara que les entrades per als seus concerts espanyols costin 50 euros: ¡°No em faig ric fent gires. Tots els diners generats s'inverteixen a fer coses. Molta gent em pregunta quin ¨¦s el sentit d'embolicar-me en gires i jo responc: aquesta ¨¦s la meva vida¡±.

Una part clau de la seva exist¨¨ncia ¨¦s combatre el maltractament d'animals. Assegura que la seva oposici¨® a la taurom¨¤quia no ¨¦s gens nova. En el llegendari concert dels Smiths a Madrid, durant les festes de Sant Isidre del 1985, transm¨¨s per TVE , ¡°recordo que li vaig dir al p¨²blic 'he vist el vostre esport nacional i no ¨¦s gaire agradable'. ?bviament, matar toros no ¨¦s cap esport: ¨¦s tortura¡±.

Ara, es mostra m¨¦s feridor. El seu ¨²ltim disc cont¨¦ The Bullfighter Dies, un tema ¡ªja em disculparan¡ª musical i liter¨¤riament carrincl¨®, on celebra la mort de qualsevol torero. Aix¨ª ho argumenta: ¡°Tinc ent¨¨s que els que hi van volen veure mort: quina difer¨¨ncia hi ha entre que mori el toro o el matador? Tots dos s¨®n ¨¦ssers que volen viure i que senten el dolor. El matador t¨¦ el picador i altres que l'ajuden a turmentar el toro, que est¨¤ sol i hauria de tenir la nostra simpatia. ?s el matador qui ha decidit que all¨° passi i el toro n'¨¦s la v¨ªctima; l'instint hum¨¤ hauria de ser sempre protegir la v¨ªctima. Els toreros s¨®n escur?ons: s'haurien de matar entre ells¡±.

Morrissey sempre arriba a les entrevistes amb les pistoles carregades. Una pregunta sobre les xarxes socials el porta a disparar contra les monarquies: ¡°Les xarxes tenen coses bones i dolentes. De sobte, qualsevol n'¨¦s un expert¡­ i potser mai ha sortit del seu dormitori. Per¨° els dictadors i l'anomenada reialesa ja no poden fer el que vulguin: tothom est¨¤ observant i pot deposar qui traeixi la seva confian?a. El rei Joan Carles va passar vergonya quan el van atrapar matant esp¨¨cies en vies d'extinci¨®. Els elefants s¨®n meravellosos, tranquils, savis¡­ quina cosa tan repulsiva el que va fer! Com ¨¦s que no ¨¦s a la pres¨®?¡±.

En ¡®The Bullfighter Dies¡¯, tema del seu nou disc, expressa el seu odi a les corrides

Explica la seva decisi¨® d'abandonar el Regne Unit i viure a Calif¨°rnia per raons similars: ¡°No puc aguantar la fam¨ªlia reial brit¨¤nica i em dol que una part dels meus impostos acabin en mans d'aquests par¨¤sits inc¨°modes. No ofereixen res al m¨®n i sempre estan de vacances en llocs ex¨°tics, matant animals, tot amb diners p¨²blics. No representen Anglaterra i s¨®n tan dictadors com la fam¨ªlia Assad a S¨ªria, aix¨ª que no podem desmantellar el seu muntatge de bones maneres: t'enviaran la policia. Nom¨¦s ha de veure qu¨¨ passar¨¤ a Hong Kong¡±.

Per si hi havia cap dubte, Morrisey insisteix que el m¨®n s'encamina a la destrucci¨® ecol¨°gica, si no hi ha abans una apocalipsi nuclear: ¡°L'agricultura industrial i les granges d'animals estan esgotant el planeta. Cada vegada que veig la M groga de McDonald¡¯s penso en la mort. Els governs toleren tot el que porti diners; es beneficien de la inclinaci¨® de la ra?a humana pel su?cidi. Em fa gr¨¤cia que hi hagi pa?sos on es castiga l'intent de su?cidi, mentre que els governs inverteixen milers de milions en armes nuclears, que faciliten el su?cidi col¡¤lectiu. N'hi ha prou que s'usin una vegada perqu¨¨ desapareguem tots¡±.

Mentrestant, Morrissey ha d'enfrontar-se amb dilemes morals i est¨¨tics enutjosos. Obre el seu cor: ¡°Tinc un problema amb les sabates de cuir sint¨¨tic. Vaig deixar d'usar les jaquetes de fals cuir ja que la gent es confonia i m'acusava d'usar cuir real. ?s f¨¤cil deixar de menjar carn i oblidar-te dels ous i de la llet: immediatament t'asseguis millor ¨¨tica i f¨ªsicament. Per¨° les sabates de cuir sint¨¨tic s¨®n m¨¦s inc¨°modes que els de cuir aut¨¨ntic. ?s l'¨²ltima barrera per als que no volem explotar els animals de cap manera¡±.