Octavio Paz, el ¡®barcelonauta¡¯

El juliol del 1974 Octavio Paz i la seva dona Marie-Jos¨¦, quan tornen d'un viatge a Barcelona, componen una carta d'agra?ment al tamb¨¦ poeta Pere Gimferrer per la seva hospitalitat, paraules que representen al mateix temps una declaraci¨® d'amor perdurable. ¡°Barcelona s'ha convertit en una mena de ciutat-talism¨¤: cada vegada que estem tristos o desesperats pensem que potser ens podr¨ªem escapar cap a Barcelona¡±.

Disset anys despr¨¦s, el poeta i escriptor mexic¨¤ segueix somiant amb la capital catalana, com revela en una carta a l'editor alemany i gran amic Hans Meinke, que el publica a C¨ªrculo de Lectores. ¡°Barcelona em va tornar a conquistar. [¡­] Espais nobles i amplis, els til¡¤lers, les avingudes, l'animaci¨®¡±, escriu, barcelonauta conven?ut. Ratlles d'amor i d'enyoran?a per una ciutat que va tenir molta import¨¤ncia per a la producci¨® po¨¨tica de l'escriptor. Aquesta significativa relaci¨® de Paz amb Catalunya ¨¦s l'eix de l'exposici¨® Escritura indeleble del incendio, que fins al 2 de desembre es pot visitar a la Casa Muley Afid, al Consolat General de M¨¨xic a Barcelona.

La mostra, en el marc del centenari del naixement de l'autor, a m¨¦s de constatar l'intens lla? d'inclinaci¨® que va vincular el poeta amb Barcelona, exhuma una incre?ble quantitat de textos, fotos, discursos i cartes in¨¨dites amb intel¡¤lectuals catalans o establerts a la capital, com ara Antoni T¨¤pies, Joan Mir¨®, Josep Palau i Fabre, Carlos Barral, Hans Meinke i Nicanor V¨¦lez entre d'altres.

¡°La pres¨¨ncia d'una correspond¨¨ncia entre el poeta i altres grans pensadors que no s'havia publicat mai ¨¦s la gran aportaci¨® de la mostra; s¨®n documents que permeten apropar-se m¨¦s a la g¨¨nesi de la poesia de Paz¡±, afirma Aurelio Major que, amb Berenice Pardo, comissaria una mostra el t¨ªtol de la qual procedeix d'un vers de Paz dedicat a T¨¤pies dins de Petrificada petrificante, poema que el catal¨¤ i el mexic¨¤ van crear junts: el primer, els textos i el segon els gravats.

Escritura indeleble del incendio recorre des de l'arribada de Paz el 1937 a Espanya, convidat durant la Guerra Civil perqu¨¨ particip¨¦s com a membre de la delegaci¨® mexicana al Congr¨¦s Antifeixista de suport a la causa republicana, fins a la seva ¨²ltima visita, el 1997, seixanta anys que van donar fins i tot perqu¨¨ el 1994 a una escola p¨²blica de Sant Andreu se li pos¨¦s el seu nom.

El vincle entre l'autor de Blanco i la cultura catalana va ser forta i estimulant. ¡°Paz va ser el primer intel¡¤lectual que va escriure sobre les avantguardes europees, fent sortir a la llum la constant relaci¨® entre Catalunya i M¨¨xic¡±, assegura Major, que tamb¨¦ subratlla que a Paz el decebia ¡°l'esc¨¤s coneixement que els espanyols tenien de la literatura hispanoamericana¡±.

Missives in¨¨dites dirigides, entre d'altres, a Mir¨®; un llibre maleta amb l'assaig Marcel Duchamp o el Castillo de la Pureza o una fotografia del 1968 de Paz a l'?ndia al costat del seu amic Julio Cort¨¢zar s¨®n algunes de les perles de la mostra. Cort¨¢zar (centre de dos assajos de l'escriptor mexic¨¤) tamb¨¦ forma part de la il¡¤lustre comitiva d'amics ¨Cal costat de Barral, Gimferrer, Garc¨ªa M¨¢rquez, Fuentes i Gabriel Ferrater¨C que van rebre Paz al port de Barcelona el 1968, despr¨¦s de la seva ren¨²ncia precisament com a ambaixador a l'?ndia a causa de la matan?a de Tlatelolco.

Els folis originals del discurs del premi Nobel del 1990 (que va dedicar a Meinke) i una carta al poeta colombi¨¤ (i editor seu a Galaxia Gutenberg) V¨¦lez i en qu¨¨ Paz afirma que li agradaria modificar versos d'un dels seus poemes m¨¦s apreciats, Piedra de sol, t¨¦ el seu complement art¨ªstic amb l'exposici¨® d'obres d'amics i admiradors com Frederic Amat i Alberto Gironella. Paz estimava Barcelona. I viceversa.