Nous i vells lideratges
Es tracta de canviar les coses i les persones, cosa que fa que molta gent s'identifiqui amb Pablo Iglesias, Ada Colau o David Fern¨¤ndez
El juny del 2013, en plena revoluci¨® ciutadana als carrers de Sao Paulo, la premsa es va acostar a una noia que semblava que dirigia la revolta i despr¨¦s d'entrevistar-la sobre els motius de la indignaci¨® que va col¡¤lapsar la ciutat, li van preguntar el nom. Ella, orgullosament, va dir: ¡°apuntin, em dic Ning¨²¡±. Situacions i an¨¨cdotes semblants de negaci¨® de protagonisme i de personalitzaci¨® han passat a altres llocs que han viscut aixecaments i revoltes populars que desbordaven i ignoraven els canals tradicionals de la mobilitzaci¨® pol¨ªtica (el Caire, Madrid, Barcelona, Nova York, M¨¨xic, Istanbul¡). Ara, en canvi, hi ha gent sorpresa amb l'aparent contradicci¨® entre la dimensi¨® horitzontal, en xarxa i de construcci¨® compartida de coneixements i propostes caracter¨ªstics d'aquestes mobilitzacions, i el sorgiment de lideratges molt personalitzats que, sense renunciar als senyals d'identitat dels nous moviments socials, concentren atenci¨® i pres¨¨ncia en els mitjans. Noms com Pablo Iglesias o Ada Colau estan en boca de tothom, ja que la seva sola pres¨¨ncia o evocaci¨® resumeix i personalitza missatges, idees i valors que altrament seria molt m¨¦s dif¨ªcil i prolix d'expressar. Aquesta mateixa simplificaci¨® personalista, que permet travessar difer¨¨ncies de coneixement i d'informaci¨®, es torna fragilitat quan els mitjans busquen trobar conductes que demostrin que "en el fons s¨®n com tots". Fa uns dies, una pe?a d'un diari econ¨°mic denunciava que Ada Colau havia anat en Preferent en el viatge que va fer a Madrid amb l'AVE. Es va demostrar que no era cert, per¨° nom¨¦s esmentar aquesta possibilitat, en el fons, tranquil¡¤litzava els m¨¦s esc¨¨ptics.
Fa uns dies es va presentar un informe de la Fundaci¨® Bofill sobre nous lideratges (www.fbofill.cat), basat en entrevistes a joves que destaquen pel seu activisme en diferents espais, des de l'ecologisme al sindicalisme, des de les candidatures municipals alternatives a l'escoltisme o les branques juvenils dels partits. De maneres i amb matisos diferents, expressen el seu rebuig a les formes estereotipades de lideratge carism¨¤tic i individualitzat, i subratllen m¨¦s elements com treballar conjuntament, construir i compartir visi¨®, la persist¨¨ncia o la gran import¨¤ncia del proc¨¦s col¡¤lectiu m¨¦s que les capacitats intr¨ªnseques de qui pot en algun moment personalitzar-ho. Compartir, cooperar o participar fent, resulten elements clau, per sobre de caracter¨ªstiques singulars del personatge. No es tracta nom¨¦s de canviar les coses i d'obtenir resultats. Es tracta tamb¨¦ que canvi?n les persones, les seves relacions, experimentant i sentint aquest proc¨¦s de canvi. El que fa possible que existeixin i que molta gent pugui identificar-se amb Pablo Iglesias, Ada Colau o David Fern¨¤ndez, per posar tres exemples, no ¨¦s probablement un perfil ni unes qualitats especials, sin¨® el complex conglomerat d'actors, processos i relacions d'una realitat social en proc¨¦s de canvi i transformaci¨®. El que ha canviat no s¨®n els l¨ªders, sin¨® l'ecologia social en qu¨¨ es mouen i despleguen la seva activitat. I aix¨° hauria de poder vacunar-nos contra les derives, ¨¤mpliament conegudes, que han acabat substituint processos per l¨ªders.
I qu¨¨ passa amb els vells lideratges? Hem d'acceptar que totes les persones que han treballat en el passat per canviar les coses no tenen avui res a aportar perqu¨¨ estan obsolets? ?s evident que no ¨¦s aix¨ª. Precisament el m¨¦s significatiu ¨¦s que la millora de les condicions vitals amb qu¨¨ molts arribem a la vellesa, permet aportar un enorme capital de saber i d'experi¨¨ncia que ha de ser aprofitat en moments com l'actual, plens d'incerteses, mancances i inquietuds. El que ¨¦s m¨¦s complicat ¨¦s articular les diferents perspectives i formes de treballar que cadasc¨² ha anat vivint i assumint. Tots tenim dret a equivocar-nos, per¨° ¨¦s sempre important con¨¨ixer el terreny en qu¨¨ t'endinses. Hem de recon¨¨ixer, en moments com aquest, que no comencem de zero, i que els canvis que molts volem han estat empresos i provats moltes vegades abans. Per¨°, alhora, conv¨¦ recordar que tot est¨¤ canviant al nostre al voltant i que no podem seguir fent servir vells paradigmes i instruments per encarar nous problemes, o els problemes de sempre en formats nous. Est¨¤ b¨¦ poder posar cara i ulls a certes idees i valors. I a cada moment aquestes cares i ulls expressen matisos diferents davant velles i noves injust¨ªcies i indignacions. Els nous espais i expressions de lideratge permeten anar m¨¦s de pressa i arribar a m¨¦s gent. Per¨°, aquesta mateixa facilitat es torna fragilitat quan no t¨¦ el suport de processos, moviments i din¨¤miques col¡¤lectives. Podem seguir reivindicant que som Ning¨², per¨° sempre que tinguem clar qui som Nosaltres.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.