Interdepend¨¨ncia (no independ¨¨ncia)

En la societat global la q¨¹esti¨® a resoldre no ¨¦s la independ¨¨ncia sin¨® la interdepend¨¨ncia. Les mobilitzacions independentistes a Esc¨°cia i Catalunya han estat una manifestaci¨® per la democr¨¤cia local i la societat civil compromesa. Per¨°, alhora, una expressi¨® d'insolidaritat i incomprensi¨®. La barreja d'ambdues ens porta a la confusi¨®. Aquests processos poden desenvolupar-se o acabar en formes diverses, per¨° totes es resumeixen en dues: ¡°desconfian?a i ruptura¡± o ¡°negociaci¨® i comprom¨ªs¡±. ?s a dir, quan no es tracta d'un ¡°alliberament¡±, al final no hi ha guanyadors i perdedors, o tots guanyen o tots perden (amb l'excepci¨® d'aquells que pensen que ¡°en temps de belluga, campi qui puga¡±). Aquesta ¨¦s la cru?lla en qu¨¨ ens trobem.

El cas escoc¨¨s ¨¦s interessant. S'ha resolt el problema perqu¨¨ hagi guanyat el no per un marge gens menyspreable? La resposta ¨¦s en el vot: No. ¡°Negociaci¨® i comprom¨ªs¡± seran necessaris si es volen tancar les ferides, pr¨°pies d'aquest tipus de refer¨¨ndums d'alt voltatge emocional, i satisfer les promeses que va fer Cameron. Imaginem, per un moment, que el s¨ª hagu¨¦s guanyat (per exemple, per una mica m¨¦s del 50%). S'hauria resolt el problema? La resposta no es troba en el vot: No. El s¨ª hauria obert un gran nombre de temes a negociar, tant internament, per tancar les ferides amb el gaireb¨¦ 50% dels escocesos, com amb la resta de la Gran Bretanya (corona, moneda, deute, recursos, pol¨ªtiques compartides, etc.), amb la UE i amb altres organismes internacionals. Ferides de mal arranjar si el s¨ª es percep com a ¡°ruptura i desconfian?a¡±.

En la ¡°negociaci¨® i comprom¨ªs¡± cal entendre el paper que juga, i el que no hauria de jugar, la ¡°identitat i sobirania¡±. La ret¨°rica identit¨¤ria es nodreix de compromisos incomplerts. Les llistes de greuges magnifiquen les promeses incomplertes, alhora que silencien les realitzades. La sobirania ¡ªo aspirar-hi amb carrers plens i refer¨¨ndums¡ª podria semblar que d¨®na poder negociador a qui l'ostenta o a qui hi aspira. Per¨° ¡°identitat i sobirania¡± s¨®n monedes falses per a la ¡°negociaci¨® i comprom¨ªs¡±.

Com ¨¦s ben sabut, i aprofitat per pol¨ªtics, mitjans de comunicaci¨® i intel¡¤lectuals de tert¨²lia, la ¡°identitat¡± ¨¦s una moneda f¨¤cilment manipulable, el valor de la qual pot oscil¡¤lar, creant bombolles identit¨¤ries, quan no ¨¦s localment correcte discrepar, o perdent tot el seu valor, quan s'exposa a la compet¨¨ncia internacional. Cal recordar que a l'edat mitjana com m¨¦s local era la denominaci¨® d'una moneda, m¨¦s f¨¤cil era manipular-la, m¨¦s dif¨ªcil era que fos acceptada en altres regions.

Una virtut del federalisme ¨¦s la seva capacitat per seleccionar i incentivar governants

Una cosa semblant succeeix amb la sobirania. Com ha assenyalat Josep M. Colomer, en l'interdependent segle XXI aquest concepte ha perdut sentit com a concepte en el qual fonamentar l'arquitectura pol¨ªtica (sobir¨¤: de qu¨¨?): ni pot ser punt de partida d'una negociaci¨® ni permet compromisos cre?bles. La sobirania ni es negocia (en tot cas se cedeix, com amb la moneda), ni impedeix la discrecionalitat, enemiga del comprom¨ªs i la confian?a.

Aparcades ¡°identitat i sobirania¡± es poden ¡ªi, en el cas d¡¯Espanya, s'han de poder¡ª obrir ¡°negociacions i compromisos¡±. Mai no ¨¦s tard. L'arquitectura no pot ser una altra cosa que el pas de l'estat de les autonomies a un estat m¨¦s federal. En el l¨ªmit de la descentralitzaci¨®, a un estat confederal o, simplement, trencat. Per¨° si es planteja adequadament ¡ªi, insisteixo, sense ¡°identitat i sobirania¡± pel mig¡ª dif¨ªcilment sigui el l¨ªmit la soluci¨®, ni pot ser-ho confondre la diversitat ¡ªper exemple, ling¨¹¨ªstica o cultural¡ª amb la singularitat, entesa com a ¡°drets singulars de¡­¡±. I si es vol fer de deb¨°, sense presses electorals, hi ha molta teoria i experi¨¨ncia en qu¨¨ basar-se.

?s for?a conegut i no ¨¦s tan complicat. 1.- No es tracta simplement de ¡°repartir compet¨¨ncies¡±, com un regne de taifes (auton¨°miques o nacionals), sin¨® d'una arquitectura, en la qual s'inclouen els municipis, al servei dels ciutadans (no dels partits o elits locals) i de la qual tots ens en responsabilitzem. 2.- ?s millor que qualsevol transfer¨¨ncia vagi acompanyada de les compet¨¨ncies legislatives i financeres, regulant que no es cre?n compet¨¨ncies perverses entre comunitats. 3.- El principi anterior comporta responsabilitat per part de la comunitat receptora per¨°, alhora, assumir un major risc; no totes les comunitats han d¡¯escollir les mateixes compet¨¨ncies. 4.- S'han de mantenir l¨ªmits i control sobre deutes i d¨¨ficit. 5.- Cal establir mecanismes que permetin compartir riscos (sense assumir-ne els generats per les pol¨ªtiques descentralitzades ni generar transfer¨¨ncies persistents). 6.- S'ha d'establir un mecanisme redistributiu de solidaritat (amb els criteris de preservar l'ordre de riquesa per c¨¤pita amb la redistribuci¨® i evitar que aquesta perpetu? pol¨ªtiques perverses). 7.- Organismes independents dels diferents nivells de govern ajuden a mantenir la transpar¨¨ncia (no ¨¦s un bon disseny que sigui el ministeri d'Hisenda qui doni la informaci¨® sobre fluxos fiscals). 8.- La coresponsabilitat i la interdepend¨¨ncia legislativa s'ha de dirimir en un Senat de representaci¨® territorial. 9.- Tribunals, comissions reguladores, ag¨¨ncies de finan?ament, etc. s'adeq¨¹en, amb un criteri d'efici¨¨ncia, a la nova estructura de l'estat dins de la Uni¨® Europea. 10.- Tant en relaci¨® a la UE com en la participaci¨® en organismes i iniciatives internacionals es fa de forma inclusiva amb les comunitats, per¨° sense crear duplicacions ineficients (representacions i ambaixades m¨²ltiples, etc.) i donant suport a candidats per la seva excel¡¤l¨¨ncia, no per la seva milit¨¤ncia.

Un bon model federal ofereix m¨¦s que el que pot realitzar l'estat independent

L'¨²ltim i primer punt mereixen comentari apart. Roger Myerson, premi Nobel d'Economia, ha mostrat com una virtut del federalisme la seva capacitat per seleccionar i incentivar governants. Les seves carreres depenen dels seus resultats en l'administraci¨® (no en el partit); es pot observar la seva capacitat de gesti¨®, per exemple, en un govern local, abans que siguin votats per a tasques de major envergadura. Aix¨° disminueix la temptaci¨® a la corrupci¨® local, ja que posa en joc una carrera pol¨ªtica de majors responsabilitats. La compet¨¨ncia ¨¦s m¨¦s sana quan el terreny de camp ¨¦s m¨¦s ampli. Aquest ¨¦s el mateix mecanisme que enforteix esportistes, empreses, investigadors, idees¡­ En una Europa cada vegada m¨¦s federal ¡ªcom ara proposa el govern espanyol¡ª fraccionats i identitaris podrem aviat aconseguir la irrellev¨¤ncia.

Tom¨¢s Perez Vejo ha argumentat en aquestes p¨¤gines [EL PA?S 30/09/2014] que ¡°el frac¨¤s de l¡¯Estat-naci¨® espanyol no t¨¦ a veure amb l'organitzaci¨® de l¡¯Estat sin¨® amb la construcci¨® de la naci¨®¡±. ?s veritat que si hi hagu¨¦s una forta identitat espanyola no estar¨ªem en la cru?lla on ens trobem, per¨° la soluci¨® no consisteix a refer la nostra identitat amb la marca Espanya sin¨® a recuperar la confian?a m¨²tua i la responsabilitat ciutadana a tots els nivells de la nostra conviv¨¨ncia. Si les normes i les institucions fallen, la seva falta de credibilitat ¨¦s un corrosiu per a la pr¨°pia societat civil i ¨¦s per aix¨° que la societat civil s'ha de responsabilitzar de la seva arquitectura.

En aquest punt s¨¦ que molts diran: ¡°oblidem-nos de l'arquitectura espanyola, fem la catalana (o asturiana)¡±. Per a ells els deu punts citats s¨®n un bon test: qu¨¨ ¨¦s el que l'estat independent ofereix que no es pugui realitzar en un bon model federal, m¨¦s enll¨¤ d'identitat, insolidaritat i fantasia? Per qu¨¨ seran ben rebuts a Europa aquells que, prioritzant la seva identitat, no han sabut solucionar els seus problemes d'interdepend¨¨ncia? Per qu¨¨ els barcelonins no ens limitem a Barcelona? No ¨¦s la primera vegada a la hist¨°ria en qu¨¨ ens embranquem amb una q¨¹esti¨® equivocada. Avui l'oportunitat rau a saber estructurar la interdepend¨¨ncia, no en la independ¨¨ncia. Per¨° per aprofitar l'oportunitat, pol¨ªtics i ciutadans hem d'actuar amb intel¡¤lig¨¨ncia i responsabilitat. Si, en canvi, s'actua amb ast¨²cia, oportunisme i populisme, Espanya ¡ªCatalunya inclosa¡ªperdr¨¤ el tren velo? de la hist¨°ria, com ja ens va passar quan ens vam quedar sols amb la via ampla.

Ramon Marimon ¨¦s professor de l¡¯European University Institute i de la Universitat Pompeu Fabra.