Els descobridors de com s'orienta el cervell reben el Nobel de Medicina

Els investigadors John O¡¯Keefe i el matrimoni May-Britt i Edvard Moser han rebut aquest dilluns el Premi Nobel de Medicina per haver descobert les c¨¨l¡¤lules que integren el sistema de posicionament al cervell hum¨¤.

El treball dels tres investigadors revela quines neurones ens ajuden a ¡°saber on som i on volem anar¡±, segons ha resumit avui un dels membres del Comit¨¨ que atorga cada any el premi. El neurocient¨ªfic britanico-nord-americ¨¤ O'Keefe rep la meitat del premi i els noruecs May-Britt i Edvard Moser, marit i muller, comparteixen l'altra meitat del guard¨®. Es tracta del cinqu¨¨ matrimoni que obt¨¦ aquest prestigi¨®s reconeixement.

Els premiats han descobert "el nostre GPS" intern dins del cervell i han demostrat l'estructura detallada a escala cel¡¤lular, que ¨¦s la base de funcions cognitives complexes, ha dit el Comit¨¨ del Nobel en el comunicat d'anunci del Premi.

Els premiats han descobert "el nostre GPS" intern dins del cervell

John O'Keefe, professor de neuroci¨¨ncia a la University College de Londres, va descobrir el 1971 un tipus de c¨¨l¡¤lules nervioses que s'activaven alternativament quan una rata estava en un punt d'un habitacle o en un altre. Eren les primeres neurones de posicionament que s'observaven i s'encarregaven de fer un "mapa de l'habitaci¨®". Aquestes "c¨¨l¡¤lules de lloc" eren a l'hipocamp, la regi¨® del cervell que rep aquest nom perqu¨¨ t¨¦ forma de cavallet de mar. L'hipocamp ¨¦s una de les parts m¨¦s internes, millor conservades i primitives del cervell, i t¨¦ tot el sentit, ja que l'orientaci¨® i el posicionament s¨®n essencials per con¨¨ixer l'entorn i evitar acabar sent devorat per un depredador.

"Vaig con¨¨ixer O'Keefe als setanta, quan jo encara era un estudiant, i la seva teoria de l'hipocamp com a mapa cognitiu no se la creia ning¨²", explica Juan Lerma, director de l'Institut de Neuroci¨¨ncies d'Alacant. "?s un aut¨¨ntic pioner", reconeix, perqu¨¨ actualment molts neurocient¨ªfics estudien aquestes neurones de lloc, en part perqu¨¨ les t¨¨cniques per estudiar-les s¨®n "molt m¨¦s f¨¤cils que fa trenta anys", afegeix. Gr¨¤cies a microel¨¨ctrodes, "unes fin¨ªssimes agulles que porten circuits impresos", es pot mesurar l'activitat de centenars de neurones a l'hipocamp i desentranyar aquest mapa cognitiu de qu¨¨ parlava als setanta.

El 2005 el treball d'O'Keefe es va veure reivindicat quan el matrimoni Moser va descobrir un nou component del GPS cerebral. Es tractava de les "c¨¨l¡¤lules de xarxa", un sistema interconnectat de neurones que determinen la posici¨® i ens ajuden a trobar un cam¨ª determinat. Edvard i May-Britt Moser, que actualment? treballen a la Universitat Noruega de Ci¨¨ncia i Tecnologia, tamb¨¦ van mostrar com les c¨¨l¡¤lules de lloc descrites per O'Keefe i les de xarxa es compenetren per determinar la posici¨® i ajudar l'individu a orientar-se.

"Als anys setanta la teoria de l'hipocamp com a mapa cognitiu no se la creia ning¨²"

Els descobriments d'aquests tres investigadors, han dit els responsables del Premi, han ajudat a respondre a una pregunta que va obsessionar fil¨°sofs i cient¨ªfics durant segles: com crea el cervell un mapa de l'espai que ens envolta i com ens ajuda a moure'ns per un entorn complex?

Les troballes dels tres Nobel es van fer en animals, per¨° m¨¦s recentment tamb¨¦ s'han descobert proves que hi ha un sistema similar al cervell hum¨¤. Gr¨¤cies a les noves t¨¨cniques d'imatge cerebral i tamb¨¦ en estudiar pacients que necessitaven cirurgia en l'enc¨¨fal s'ha demostrat que el nostre cervell tamb¨¦ t¨¦ aquestes c¨¨l¡¤lules de lloc i de xarxa que formen el GPS intern. Les c¨¨l¡¤lules de xarxa descobertes pels Moser es troben en una altra zona del cervell coneguda com l'escor?a entor¨ªnica i que es comunica amb l'hipocamp perqu¨¨ el sistema funcioni correctament. En els malalts d'Alzheimer aquestes dues ¨¤rees de l'enc¨¨fal pateixen danys i per aix¨° els pacients tenen problemes per orientar-se i arriben a perdre's. L'estudi d'aquestes xarxes cerebrals, diu el Comit¨¨, pot ajudar ara a explicar la manera com aquesta malaltia causa una "devastadora p¨¨rdua de mem¨°ria".

El descobriment del posicionament al cervell suposa "un canvi de paradigma" per entendre la manera com un grup de c¨¨l¡¤lules especialitzades s'encarreguen de tasques cognitives complexes i "obre una via" per entendre la mem¨°ria, el pensament i la nostra capacitat de fer plans, ha afegit el Comit¨¨.