Perejaume exposa al MNAC la seva visi¨® de l¡¯art

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va sorprendre fa 15 dies amb una nova presentaci¨® de l'art catal¨¤ del segle XIX en el qual fugia d'estils i c¨¤nons i establia un relat a partir de la seva rica col¡¤lecci¨® i recuperava centenars d'obres dels magatzems. Ahir, el museu va tornar a aportar un nou relat que fuig de criteris historiogr¨¤fics i academicistes en inaugurar l'exposici¨® temporal Maniobra de Perejaume, en la qual proposa una nova lectura dels objectes art¨ªstics en relacionar les obres d'artistes tan coneguts com Salvador Dal¨ª, Dom¨¨nech i Montaner, Fortuny, Jujol, Lorca, Joaquim Mir, Joan Mir¨®, T¨¤pies o Jacint Verdaguer, amb altres obres an¨°nimes, ni tan sols art¨ªstiques, amb qu¨¨ dialoguen i donen contingut.

L'art¨ªfex d'aquesta exposici¨® singular que requereix inter¨¨s, temps i deteniment ¨¦s Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). Es nota que no ¨¦s un enc¨¤rrec del MNAC, tot el contrari. Les 130 peces (tan sols n'hi ha una de l'artista) entre pintures, dibuixos, escultures, per¨° tamb¨¦ objectes pr¨¤ctics, textos literaris, documents meteorol¨°gics, estampes i jocs populars reflecteixen el m¨®n personal de l'artista, les seves obsessions com Jacint Verdaguer i la seva reflexi¨® sobre l'art. ¡°M¨¦s que veure coses noves, el que ens interessa ¨¦s la connexi¨® entre les coses¡±, va advertir l'artista. I per aix¨° totes es mostren sense marc, perqu¨¨ la connexi¨® sigui neta. El museu, obstinat al fet que els creadors hi intervinguin i el facin seu, se serveix de Perejaume i l'artista del museu, en una relaci¨® simbi¨°tica, per dur a terme la materialitzaci¨® dels seus ¡°aparellaments d'obres que desvetllen un rerefons persistent i discret que subjau en l'art¡±.

Perejaume fa anys que treballa la idea que tot l'art t¨¦ un substrat anterior i un fil molt fi que uneix el passat amb el present i viceversa. Ho va reflectir en el seu premiat llibre Mareperlers i ovaladors (Edicions 62) publicat el 2013. L'exposici¨® ¨¦s la materialitzaci¨® i posada en escena del llibre i una continuaci¨®. En unes sales de llum t¨¨nue ¡ªl'artista diu que per respecte als materials que s'hi exposen¡ª, per¨° en realitat ¨¦s per crear intimitat, l'artista explica, amb cert rubor, quines s¨®n aquestes l¨ªnies. Tot arrenca amb unes patates, les que va dibuixar el 1912 un Joan Mir¨® adolescent despr¨¦s de tocar els tubercles amb les seves mans a cegues, i li segueixen altres mans: les dibuixades per T¨¤pies o Garc¨ªa Lorca, la m¨¤ impresa amb tinta de Joan Mir¨®, les d'una verge amb el nen del segle XIV o l'enorme bra? d'una geganta d'Olot del segle XIX. Tot junt en una vitrina. Passa el mateix amb els n¨²vols. Perejaume ha recuperat centenars de fitxes de n¨²vols que va recopilar Eduard Fontser¨¦ entre el 1932 i el 1938 des del Tur¨® de l'Home o des de Sant Jeroni de Montserrat. Els connecta amb les formes corbes dels retaules barrocs.

Tamb¨¦ s'han col¡¤locat juntes les formes ovalades d'un morter ib¨¨ric oposat a Santa Coloma amb els marcs ametllats d'una creu de Dom¨¨nech i Montaner o les formes creades per Josep Maria Jujol per a Can Negre, un dels seus habitatges m¨¦s destacats.

En una altra veiem un paper en el qual Mir¨® va escriure: ¡°Veure la Pedrera i el Parc G¨¹ell¡± al costat d'una foto del pintor dins d'un oval que va fer Gaud¨ª al seu parc, i una segona de Mir¨® reproduint la forma en un dels seus murals. ¡°Moltes de les peces s¨®n min¨²scules, per¨° tenen un potencial enorme¡±, va explicar Perejaume.

Pepe Serra, el director del MNAC, va agrair a l'artista el ¡°domini insultant del llenguatge¡± i no va dubtar a qualificar la mostra de gran regal per al MNAC, un museu que t¨¦ pendent una revisi¨® de l'art catal¨¤ durant el barroc i que comen?ar¨¤ ben aviat. L'exposici¨® (240.000 euros) estar¨¤ oberta fins l'11 de gener i s'ha programat dins dels actes de el Tricentenari.