L¡¯or blanc que Bol¨ªvia no explota

L'eternitat s'est¨¦n al llarg de 10.000 quil¨°metres quadrats de desert blanc. La salina d'Uyuni, als peus del volc¨¤ Tunapa, en l'altipl¨¤ bolivi¨¤, llueix un tresor a la vista de tots els turistes que van en massa a contemplar un paratge de ci¨¨ncia-ficci¨®. L'estampa blanca que envolta l'espectador suposa la reserva de liti m¨¦s gran del m¨®n: 10 milions de tones. Or blanc, al qual el Govern no aconsegueix treure encara partit.

A l'octubre del 2010 el president Evo Morales va anunciar que Bol¨ªvia industrialitzaria amb els seus propis mitjans el liti. El proc¨¦s, a difer¨¨ncia del que passa en les dues salines m¨¦s importants de la regi¨® ¡ªAtacama (Xile) i Hombre Muerto (Argentina)¡ª, no estar¨¤ explotat per empreses estrangeres. Ser¨¤ gestionat i finan?at en la seva integritat per l'Estat. Per aconseguir-ho, disposa d'un cr¨¨dit del banc central del pa¨ªs de 885 milions de d¨°lars (698 milions d'euros).

La nacionalitzaci¨® dels hidrocarburs poc despr¨¦s d'arribar en el poder Morales va ser la mesura m¨¦s pol¨¨mica i contestada des de l'exterior. A Bol¨ªvia, no obstant aix¨°, aquesta decisi¨® t¨¦ un suport gaireb¨¦ un¨¤nime. Cap candidat suggereix fer un pas enrere. El creixement de l'economia, que ha possibilitat una disminuci¨® de l'extrema pobresa i la incorporaci¨® a la classe mitjana d'un 20% de la poblaci¨®, es deu principalment a l'alt preu del gas, com tamb¨¦ el de les mat¨¨ries primeres. No obstant aix¨°, aquests alts preus poden patir caigudes. Durant tota la campanya, Morales s'ha centrat a recalcar la intenci¨® de situar Bol¨ªvia com a centre energ¨¨tic de la regi¨® en els propers cinc anys. En el cas del liti, el Govern mira fixament al mercat asi¨¤tic. Produir material per a bateries de m¨°bil i la inc¨°gnita dels cotxes el¨¨ctrics, un mercat estancat, s¨®n els principals objectius d'aquest material. A m¨¦s, en col¡¤laboraci¨® amb el Govern peru¨¤, pret¨¦n instal¡¤lar sistemes per donar energia el¨¨ctrica a comunitats disperses. A Bol¨ªvia, s'estima que hi ha 500.000 llars que no tenen energia el¨¨ctrica i no podran ser atesos a causa de la dispersi¨® i la llunyania.

La gran inc¨°gnita que hi ha al darrere ¨¦s si Bol¨ªvia est¨¤ capacitada per afrontar sola la industrialitzaci¨®. "El Govern ha fet molt soroll, per¨° no ha passat de la ret¨°rica grandiloq¨¹ent. No hi ha un pla seri¨®s. No hi ha una ind¨²stria dels recursos naturals. Aix¨° ¨¦s un somni per als bolivians", opina l'economista Henry Oporto.

En el cas del liti, el proc¨¦s t¨¦ tres fases. La primera, la implantaci¨® d'unes plantes pilot de sals de potassi i carbonat de liti, que han donat feina a prop de 250 persones, ja s'ha acabat. Ara es troba en la fase industrial, que pret¨¦n crear 500 llocs de treball directes i 2.000 d'indirectes entre les comunitats de la zona. Aquesta etapa consisteix a dissenyar i construir tota la infraestructura per produir 30.000 tones a l'any de carbonat de liti i 700.000 de clorur de potassi a partir del 2016, segons indica Juan Carlos Montenegro en la publicaci¨®?Un present sense futur, del Centre d'Estudis per al Desenvolupament Laboral i Agrari (CEDLA).

L'Estat no est¨¤ preparat per portar sol la industrialitzaci¨® Henry Oporto, economista

"Mentre no hi hagi una pol¨ªtica d'atracci¨® seriosa de capital estranger ser¨¤ complicat. L'Estat, que es creu el gran protagonista, no t¨¦ capacitat financera, no est¨¤ preparat per portar sol la industrialitzaci¨®", afirma Oporto. "El que cal fer s¨®n acords estrat¨¨gics amb pa?sos i empreses que siguin capdavanters. Que permetin vendre els recursos a canvi de tecnologia. No nom¨¦s posar condicions", incideix el tamb¨¦ economista Roberto Laserna.

Tots dos creuen que crear la tecnologia pr¨°pia costaria molt de temps, que, malgrat la versi¨® oficial, falten enginyers, cient¨ªfics... El gerent nacional de recursos evapor¨ªtics de la Corporaci¨® Minera de Bol¨ªvia, Luis Alberto Echaz¨², ho nega i defensa que el Govern d'Evo Morales ha iniciat la formaci¨® de centenars de professionals amb beques d'universitats estrangeres. A m¨¦s, adverteix que fins al 2020 el mercat de bateries per a cotxes el¨¨ctrics no despuntar¨¤ i creu que llavors ja s'haur¨¤ complert el proc¨¦s d'industrialitzaci¨®. Una opini¨® contr¨¤ria a la dels analistes consultats, que Laserna resumeix aix¨ª: "Aquest ¨¦s un mercat que va a gran velocitat i hem pujat a l'¨²ltim furg¨®".