Not¨ªcies de Gurb sobre Catalunya

Gurb va ser el nostre primer savi friki. Se'l va inventar Eduardo Mendoza en una novel¡¤la del 1991 titulada Sin noticias de Gurb. Llavors ens ho vam prendre com un entreteniment burleta i ir¨°nic ¡ªho era¡ª, i sense m¨¦s transcend¨¨ncia. Avui Gurb fluixejaria: li faltaria temps per emetre els seus informes i prendre notes sobre les coses que veu i li expliquen. Estic segur que en les seves comunicacions interestel¡¤lars escriuria admirat sobre l'enquesta que aquest diari va publicar diumenge passat. Sovint aquests sondejos tenen la virtut de complicar les coses, i a Gurb aquesta oportunitat no se li escaparia. ?s probable que sent¨ªs, com a bon marci¨¤, l'obligaci¨® de subratllar una dist¨¤ncia estrany¨ªssima entre les veus dels mitjans i els ressons socials que transmet una enquesta. A Gurb li hauria fet una mica de vergonya, sens dubte, haver d'explicar als seus superiors que el pa¨ªs viu atrapat entre dues monomanies amb raons plausibles i alhora, en aparen?a, irreconciliables.

Gurb sentiria l'alleujament de saber que la societat catalana no est¨¤ inhabilitada per al pensament cr¨ªtic, ni viu en la in¨°pia dels missatges religiosos ni est¨¤ abdu?da per una mala fortuna. ?s veritat que ho sembla, per¨° a Gurb li encanta ficar-se en problemes, sobretot quan serveixen per desfer miratges o aparences fabricades. Per a Gurb la gent no s'ha begut l'enteniment, i per aix¨° ha agafat amb les dues mans l'enquesta de diumenge i ha ficat el nas a les columnes, les dades i els percentatges: necessita espavilar-se.

All¨¤ es diu que hi ha un espai ideol¨°gic i pol¨ªtic desat¨¨s per¨° real i molt poblat; es diu que el nombre de ciutadans que repudien l'immobilisme pol¨ªtic com a llei ¨¦s majoritari. Es diu que gran part de la poblaci¨®, inclosos els votants dels partits sobiranistes, prefereix acudir a unes eleccions anticipades que a una ruptura amb les institucions de l'Estat (esquivant el Constitucional). Es diu que molt poca gent confia en unes eleccions de car¨¤cter plebiscitari perqu¨¨ no ho veu clar i ning¨² sap ben b¨¦ com poden ser unes eleccions plebiscit¨¤ries. O m¨¦s ben dit, s¨ª que ho saben per¨° en recelen.

Te¨°ricament aquestes eleccions permetrien votar diversos partits agrupats sota una sola llista i un ¨²nic principi: un programa expl¨ªcit per iniciar el proc¨¦s d'independ¨¨ncia de Catalunya. La poblaci¨® desconfia d'aquest m¨¨tode potser perqu¨¨ neutralitza sota una sola l¨ªnia les m¨²ltiples disparitats ideol¨°giques entre els qui podrien desitjar-la. El 58% prefereix, doncs, unes eleccions auton¨°miques de format cl¨¤ssic enfront del 32% que est¨¤ a favor del perfil plebiscitari, i aquest percentatge encaixa for?a b¨¦ amb l'independentisme clar i inequ¨ªvoc, que ¨¦s el d'ERC, la CUP i la meitat de CiU (un 40% s'estima m¨¦s una soluci¨® federal).

A Gurb no li sorpr¨¨n que el votant del PSC s'hagi reconciliat finalment amb el PSC i hi trobi el que hi ha trobat sempre: una posici¨® netament catalanista sense necessitat de separar al pa¨ªs. Per aix¨° el 70% del seu votant est¨¤ a favor d'un model federal, que ¨¦s el mateix que succeeix amb el votant de Podem i, molt en particular, amb el votant d'ICV.

Si el PSC ha aconseguit escapar a l'ambig¨¹itat i el seu projecte continua sent el que era ¡ªfederalista¡ª, el que passa ara amb ICV ¨¦s tot el contrari. El seu votant tamb¨¦ opta en un 70% per un model federal que ampli? i aclareixi el repartiment de poders entre l'Estat i la Generalitat, i no obstant aix¨° la seva c¨²pula acaba de defugir el que promou o proposa la formaci¨® pol¨ªtica com a tal. Iniciativa ofereix la seva formaci¨® perqu¨¨ pugui servir tant per promoure la independ¨¨ncia de Catalunya com per promoure una forma de renegociaci¨® federal.

Deu ser m¨¦s l¨°gic del que sembla, perqu¨¨ Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya ha fet el mateix: fugir d'estudi i sumar-se a una mena de tacticisme que avaluava ahir Francesc de Carreras en aquestes p¨¤gines amb estupefacci¨® anal¨ªtica. A mi, la debilitat ideol¨°gica d'aquesta indecisi¨® em sembla molt gran, i deixa el seu electorat en una posici¨® angoixant o flotant, com si no import¨¦s gaire ni a l'un ni a l'altre, quan ja fa dos anys que estem reconcentrats en el tema.

Aquesta indefinici¨® em sembla que danya a fons el cr¨¨dit pol¨ªtic de les dues formacions, per¨° sobretot afebleix all¨° que precisament est¨¤ avui m¨¦s desat¨¨s: un projecte de reforma de caire federal que s¨ª que figura en l'¨¤nim de la ciutadania i que fins i tot creu que ¨¦s la soluci¨® menys nociva. No s¨®n quatre gats ni s¨®n percentatges marginals; no ¨¦s una posici¨® socialment minorit¨¤ria ni ¨¦s un disbarat de laboratori: ¨¦s una soluci¨® intel¡¤ligent i la m¨¦s viable de les possibles. Potser fins i tot trauria de sobre a Gurb la sensaci¨® de viure en un pa¨ªs esbojarrat, per dir-ho amb el seu natural bon humor.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista.