Justificant de recepci¨® (si pot ser)

A qui correspongui, una petici¨®, ni tan sols un consell, que no m'atreveixo a donar-ne: no ho empitjoreu, no cal. A dia d'avui, amb la in¨¨rcia de tot el que s'ha fet, tot el que s'ha dit i tot el que s'ha publicat, ¨¦s previsible que la dist¨¤ncia entre la majoria absoluta dels catalans i l'Estat, els seus mitjans i els seus poders ja sigui insalvable. No continueu espatllant una relaci¨® que encara pot ser protocol¡¤l¨¤ria. ?s poc, per¨° dubto que es pugui anar m¨¦s enll¨¤.

Escriure aix¨° no ¨¦s agradable i crec que tampoc llegir-ho, per¨° no hi ha cap m¨¦s remei, no us queixeu que cap pont no s'aguanti dret, els heu enfonsat tots i pot ser que estigueu fent innavegable el riu. Fa anys que el to i el contingut de declaracions, actes i editorials s¨®n insuportables. La narraci¨® i l'explicaci¨® del que ha passat i continua passant a Catalunya ha estat tan esbiaixada que podem dir que ¨¦s falsa, feridora i malintencionadament falsa.

La dist¨¤ncia va passar de ser enorme a insalvable quan escriptors, periodistes i intel¡¤lectuals que podien fer les funcions de pont es van sumar als que mai havien dit que en necessitaven. Va ser el dia que els ciutadans van comprovar que els seus escriptors i els mitjans que tamb¨¦ consideraven propis donaven per bona la definici¨® del totalitarisme ambiental, de la malaltia mental del nacionalisme, del virus de l'independentisme. Han passat quatre anys i no heu estat capa?os d'articular una resposta digna d'aquest nom.

No, aix¨° no passa al rev¨¦s, la desproporci¨® de poder i de representaci¨® ¨¦s tan gran que la comparaci¨® no se sost¨¦, deixeu aquesta discussi¨®, que no us ha fet cap favor. Teniu altaveus tan potents que nom¨¦s us escolteu a vosaltres mateixos. Per¨° ¨¦s que aix¨° ja no serveix i quan la idea ¨¦s consistent, i no hi ha res m¨¦s consistent que votar, la idea troba el seu cam¨ª. Algun dia s'estudiar¨¤ la relaci¨® entre les xarxes socials i l'eclosi¨® definitiva del moviment independentista.

Per primera vegada la gent s'ha reconegut, encara que sigui a trav¨¦s de les pantalles. Per als mitjans, mai van existir, i quan han comen?at a existir hi han trobat una imatge que s'han encarregat de deformar. Com volen que la gent no es reconegui com a semblant i no cre? vincles de solidaritat quan se'ls diu nazis? Com, si han respost a manifestacions pac¨ªfiques i c¨ªviques amb sarcasme en el millor dels casos o amb comparacions amb el feixisme en els m¨¦s habituals? Que la viol¨¨ncia tamb¨¦ pot ser descriptiva ¨¦s una cosa que s'apr¨¨n r¨¤pid, quan et descriuen.

La petici¨® no ¨¦s que defenseu ning¨², ni tan sols que digueu que no heu dit el que s¨ª que heu escrit. De fet, la petici¨® que encap?ala aquest article ja ni tan sols ¨¦s a l'agenda de tanta gent que ha desconnectat. ?s m¨¦s senzill: es tracta de recon¨¨ixer que va ser un error destrossar l'Estatut, que us vau equivocar menyspreant els moviments posteriors i, finalment, que ha estat injust qualificar de desafiament i fora de mida una consulta sense valor referendari, proposada de manera pac¨ªfica, acordada i legal.

A for?a de negar la possibilitat, l'heu descrit i materialitzat i heu fet el mateix amb la ficci¨® nacional, identit¨¤ria, econ¨°mica i fins i tot afectiva. Les ficcions s¨®n comunes, i tan m¨ªtica ¨¦s la Catalunya de fa mil anys com l'Espanya de fa tres-cents o dos mil. No us explico la ficci¨® econ¨°mica perqu¨¨ aqu¨ª teniu la hist¨°ria recent. Per¨° passa que algunes ficcions es respecten, sobretot les que serveixen per crear una certa diplom¨¤cia de la vida.

Uns respectem que es creguessin que Espanya era el pa¨ªs del segle XX que deia que era i, ja que hi som, fins i tot la ficci¨® democr¨¤tica espanyola. ?s el que t¨¦ respectar afectes, creences i sentiments que, si tenen legitimitat en un costat, tamb¨¦ n'haurien de tenir en l'altre.

Muhammad Al¨ª ho va definir amb claredat quan li van preguntar per qu¨¨ no volia anar al Vietnam: ¡°Cap vietnamita m'ha dit negre¡±. Cert, alguns convergents m'han dit pobre i s'emprenyen quan faig fabulacions sobre Millet o parlo de tab¨²s com Caixa Girona. ?s veritat, un membre d'ERC de segona fila va trepitjar tres dels meus llibres en p¨²blic i pot ser que a la CUP qualifiqui algun dels meus articles de neoliberal. I alguna cosa deuen haver dit a ICV sobre el que he escrit de la dessalinitzadora i el deute de l'ACA, jo qu¨¨ s¨¦. Amb tot, no passa de la traveta i del fang, el futbol ¨¦s el futbol, que diuen. Per¨°, sabeu qu¨¨, cap d'ells m'ha dit totalitari, ni xen¨°fob, ni protegit, ni professor adoctrinador, ni ETA, ni m'han ridiculitzat per anar a una manifestaci¨®. ?s comprensible, el que m'acosta a ells ¨¦s que mai m'han dit nazi.

A qui correspongui: el mal ja est¨¤ fet, no ho empitjoreu. Se us acaben els adjectius i els sin¨°nims. La dist¨¤ncia a la qual heu situat la major part de Catalunya, es voti o no es voti d'aqu¨ª a un mes, fa inconcebible que hi hagi cam¨ª de tornada. Arribats a aquest punt, fins i tot pot ser que la independ¨¨ncia sigui, a m¨¦s d'inevitable, tamb¨¦ per a vosaltres, a qui correspongui, el millor dels escenaris.