Mal pron¨°stic

Les previsions econ¨°miques del Fons Monetari Internacional (FMI) per al 2014 i el 2015 descriuen un panorama molt inquietant a l'eurozona. L'origen d'aquesta inquietud rau en la frenada d'Alemanya (creixement de l'1,4% el 2014 i de l'1,5% l'any vinent en el millor dels casos) i Fran?a, la recessi¨® italiana i una taxa tan baixa d'inflaci¨® que sembla que es confon amb el comen?ament d'una etapa deflacionista. El fet que sigui Espanya l'economia que m¨¦s creix de l'¨¤rea econ¨°mica (1,3% aquest any amb una previsi¨® de l'1,7% el 2015) ¨¦s positiu, per¨° no ofereix gaire consol: el creixement espanyol dep¨¨n de l'europeu (m¨¦s del 66% de les exportacions van a la UE) i cal esperar que les estad¨ªstiques del segon i tercer trimestre perfilin l'impacte de l'estancament europeu.

Hi ha el risc que l'eurozona caigui en una tercera fase recessiva. ?s un mal pron¨°stic per a l'economia espanyola, perqu¨¨ podria frenar la taxa de creixement el 2015 i deixaria en evid¨¨ncia el vigor de la recuperaci¨®, un concepte que nom¨¦s pot significar un estat econ¨°mic en el qual el creixement de l'economia genera ocupaci¨® (estable o de qualitat) i impulsa l'ajust o millora dels comptes financers (d¨¨ficit, deute p¨²blic). Avui, la creaci¨® d'ocupaci¨® ¨¦s petita i de baixa qualitat (l'FMI redueix els c¨¤lculs del Govern de crear 348.000 llocs de treball a 130.000) i el deute continua augmentant de forma inexorable. Espanya creix, per descomptat, per¨° els objectius d'estabilitat financera no s'han aconseguit, i perjudicaran la credibilitat dels mercats en cas que perduri l'estancament europeu.

Tamb¨¦ ¨¦s un mal pron¨°stic per a Brussel¡¤les. L'an¨¤lisi del Fons situa Europa com el malalt de l'economia mundial, afligit de dificultats persistents de creixement i de signes deflacionistes que retardaran encara m¨¦s la recuperaci¨® a l'¨¤rea econ¨°mica. A aquesta situaci¨® no s'hi ha arribat per casualitat. ?s la conseq¨¹¨¨ncia de pol¨ªtiques econ¨°miques poc meditades, aplicades de forma indiscriminada en tots els pa?sos de l'eurozona, de manera que ha estat impossible orientar el creixement, ni cap al comer? exterior ni cap a la demanda interna.

L'FMI proposa una soluci¨® que s'ha repetit una vegada i una altra a unes autoritats pol¨ªtiques europees que l'han rebutjat o retardat: que el BCE engegui d'una vegada programes de compra de deute (quantitative easing, QE) amb la finalitat de restablir nivells acceptables d'inflaci¨® i afermar el cr¨¨dit. Els riscos de bombolles sectorials hi s¨®n, per¨° cal afrontar-los sabent que una nova fase recessiva o un estancament perllongat provocaria greus problemes socials als pa?sos europeus. ?s evident que no n'hi ha prou amb la QE en economies separades; ¨¦s obligat coordinar tamb¨¦ pol¨ªtiques d'est¨ªmul selectiu de la demanda per impulsar l'ocupaci¨®. El problema ¨¦s que el canvi de pol¨ªtiques a Europa ¨¦s urgent, i ja s'ha perdut molt de temps.