Targetes negres amb desvergonyiment

El serial de les targetes negres de Caja Madrid/Bankia destrossa tres mites.

Primer, el del Govern plutocr¨¤tic, segons el qual ¨¦s millor que governin els rics perqu¨¨ no necessiten corrompre's, pel principi de l'autolimitaci¨® de l'aspiraci¨® al lucre. Una cosa rebatuda pel principi de l'"acumulaci¨® infinita"?¡ªvulgarment: els diners volen sempre m¨¦s diners¡ª, que registra ¡°la tend¨¨ncia inevitable del capital a acumular-se i concentrar-se en proporcions infinites, sense un l¨ªmit natural¡±, com ho enuncia Thomas Piketty (Le capital au XXI¨¨me si¨¨cle, ?ditions du Seuil, 2013).

Segon mite que cau: la presumpci¨® que la dreta sempre gestiona l'economia millor que l'esquerra. No va anar aix¨ª a Caja Madrid, aixecada com a gran corporaci¨® pel progressista Jaime Terceiro i arru?nada pel conservador Miguel Blesa. En la barreja de consellers black card?hi havia populars, socialistes, esquerrans i sindicalistes ¡ªs¨®n aquests, els pol¨ªtics, els qui dimiteixen per degoteig¡ª. Per¨° tamb¨¦, dirigents de primera fila de la patronal: el reu Gerardo D¨ªaz-Ferr¨¢n; el multisospit¨®s cap de la CEIM, Arturo Fern¨¢ndez ¡ªles seves cotitzacions socials, els seus desmais fiscals, les seves companyies dels fraus en la formaci¨® professional...¡ª; Alejandro Couceiro, Miguel Corsini, Javier L¨®pez... El desvergonyiment d'uns quants ?¨¦s autodemolidora. Vegem-ho: Fern¨¢ndez retorna part dels diners de la targeta negra al¡¤legant que tot era legal. O una cosa o l'altra. Si era legal i conforme, per qu¨¨ ho retorna? Si no ho era, per qu¨¨ ho accepta?

Eren uns quants economistes neoliberals com Iranzo els qui havien de controlar els excessos, per¨° se'n van beneficiar

Tercer mite que s'esfondra: un alt nivell de renda i d'educaci¨® vacuna contra la irregularitat, el frau fiscal i la corrupci¨®. Doncs ser¨¤ que no, que tenir informaci¨® no equival autom¨¤ticament a coneixements, coneixements no signifiquen coneixement, aix¨° no implica saber i el saber no ¨¦s sin¨°nim de saviesa. Ni d'¨¨tica.

La prova es troba en dos exemples de la llista negra: els notables economistes neoliberals Alberto Recarte i Juan Iranzo, personatges p¨²blics i implacables polemistes, que fins ara han sabut esquivar protagonisme i difuminar-se entre les ombres. Recarte ¨¦s economista de cap?alera de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, patr¨® de la seva fundaci¨® FAES, va presidir Libertad Digital (en favor dels socis del qual va advocar com a conseller de la caixa) i ?va ser conseller de l'Instituto de Empresa (IE). Ni d¨®na explicacions ni dimiteix; ser¨¤ que creu que als cadells de la burgesia madrilenya de l'IE els conv¨¦ doctorar-se en Opacitat Fiscal (vulgarment: diner negre).

El mateix passa amb Juan Emilio Iranzo Mart¨ªn, encara deg¨¤-president del Col¡¤legi d'Economistes madrileny, acad¨¨mic de la Reial Acad¨¨mia de Doctors d'Espanya i professor de Finances en el CUNEF. Quina culpa tenen els economistes, els doctors, i els seus alumnes, de la seva ¨¤gil targeta negra (es va ventilar 46.800 euros)?

Per qu¨¨ els seus casos semblen figurar entre els m¨¦s greus? Perqu¨¨ un professor d'Econom¨ªa no pot al¡¤legar ignor¨¤ncia. Ha de saber, per ofici, que els pagaments amb una targeta empresarial presentada com de ¡°despeses de representaci¨®¡± o s¨®n rendes exemptes (per raons reals de treball: transport, hotel, invitaci¨® a un esmorzar professional) que han de justificar-se mensualment a l'empresa (i si aquesta no ho exigeix, fa pudor), o s¨®n rendes que cal declarar a Hisenda com a no exemptes. I s'ha de saber que ¨¦s molt estrany que consellers no executius disposin de targeta de cr¨¨dit, instrument m¨¦s aviat propi de directius.

El cas del telepredicador Iranzo Mart¨ªn ¨¦s m¨¦s greu. Era membre de la comissi¨® de control de la caixa, dels que ¡°t¨¦ cadascun una targeta visa black a efectes fiscals¡±, segons correu intern de l'alta direcci¨® de l'entitat reenviat a Blesa. El seu president, Pablo Abejas, va arribar a l'¨¨xtasi del desvergonyiment en al¡¤legar que en efecte ¡°la donaven a tothom¡± i que ell no va tenir ¡°funcions executives¡± (EL PA?S, 3 d'octubre). Doncs, esclar, era (?), ni m¨¦s ni menys, que el controlador-cap, a qui ajudava Iranzo. El que havia de ¡°vigilar que la gesti¨® del consell d'administraci¨® es compleixi amb la m¨¤xima efic¨¤cia i precisi¨®¡± dins de la llei (art. 21, LORCA, 1985). Els controladors no es controlaven a si mateixos!

Iranzo comporta m¨¦s subst¨¤ncia. Practica el mateix en els consells dels quals forma part, en l'auditora Capgemini-Ernst&Young ¡ªla desapercebuda del cas Gowex¡ª, Sinaer ¡ªaeronaus¡ª, la constructora San Jos¨¦? Va ser l'odi a la transpar¨¨ncia fiscal el que va inculcar als joves empresaris de la CEOE durant els quinze anys (1996-2011) al capdavant de l'Instituto de Estudios Econ¨®micos, del qual el va fer baixar Juan Rosell? Aquell planter neoliberal a l'estil Hayek del que van sorgir ministres (endevineu-los) i altres patriarques del fals ordre.

La invasi¨® d'ultraliberals en l'empresa p¨²blica seria fins i tot graciosa si els seus paladins no s'haguessin recreat tantes vegades amb l'estalvi dels petits inversors en preferents. Nauseabund.