David Fincher : ¡°Hollywood ¨¦s un microcosmos d'arrog¨¤ncia¡±

A molts cineastes se'ls aplica el qualificatiu de cirurgi¨¤. ?s un fet com¨² que aconsegueix que a aquests creadors se'ls infli l'ego. En realitat, pocs, molt pocs, se'l mereixen. Com a diseccionador de l'¨¦sser hum¨¤, David Fincher (Denver, Colorado, 1962) est¨¤ a l'altura de la comparaci¨®. Fred, perfeccionista ¡ªreconeix que repeteix moltes vegades cada pla encara que despr¨¦s es quedi amb la primera o segona presa¡ª, el seu masclet, model d'escrupolositat facial, plasma en la seva cara aquesta obsessi¨®. Amb una carrera amb t¨ªtols fascinants (Seven, Zodiac, El curi¨®s cas de Benjamin Button, La xarxa social), destinats al p¨²blic intel¡¤ligent, a Fincher alguns li critiquen que esculli habitualment material per sota de la seva altura cinematogr¨¤fica.

Pot ser que aix¨° passi amb Perdida, un best-seller que descriu les realitats i les fantasies que sustenten les relacions humanes, especialment les dels matrimonis. Per¨° tamb¨¦ sobre les fa?anes que es creen davant els mitjans de comunicaci¨® i davant la comunitat, com li passa al protagonista, principal sospit¨®s de la desaparici¨® de la seva dona. Gillian Flynn, la seva autora, ¨¦s tamb¨¦ la responsable d'un llibret al que Fincher d¨®na un volada que, salvant les dist¨¤ncies, recorda a com Francis Ford Coppola va construir El padr¨ª des d'una novel¡¤la mitjana de Mario Puzo. ¡°Senzillament, em va arribar el seu gui¨® i vaig pensar que calia rodar-ho tal com estava escrit¡±, explica ell.

Assegut en la mateixa cadira de la mateixa suite en la qual va promocionar Millennium ¡ªdetall que a ell se li havia escapat; en saber-ho apareix en el director un somriure¡ª, Fincher comen?a explicant un dels grans encerts de Perdida: Ben Affleck, un actor que arrossega una gegantesca relaci¨® d'amor-odi amb el p¨²blic i que aporta aquest p¨°sit al personatge: ¡°No crec aix¨°, el vaig escollir perqu¨¨ volia alg¨² que fos encantador i [pensa durant una llarga estona, un silenci que repeteix en gaireb¨¦ totes les seves respostes] afable. I que fos un gran actor¡±.

Malgrat la seva experi¨¨ncia, al creador encara hi ha bastantes coses que el treuen de polleguera del cinema. Com el debat sorgit durant el rodatge sobre si respectaria o no el final de la novel¡¤la: ¡°El rumor va sorgir de la revista Entertainment Weekly i ¨¦s una d'aquelles coses que¡­ Per qu¨¨ l'especulaci¨®? Nom¨¦s calia esperar i veure la pel¡¤l¨ªcula. Em sorpr¨¨n tanta estupidesa¡±. El que ens porta a la reflexi¨® de Perdida sobre el paper dels mitjans i el comportament que adopta la gent quan s¨®n objecte dels seus reportatges: ¡°Cert, per¨° siguem sincers. Jo no parlo de la CNN o de The New York Times, sin¨® d'uns mitjans escombraries, que poden provocar una indignaci¨® leg¨ªtima davant com manipulen la realitat, i es poden convertir en jutge i part. I molta gent els fa servir per informar-se, i aix¨° em preocupa¡±.

En els seus ¨²ltims treballs s'adverteix una reflexi¨® sobre el que la gent ¨¦s i el que mostra als altres, sobre les fa?anes que constru?m per relacionar-nos amb els altres. ¡°No hi estic d'acord, almenys no ho he fet conscientment. S¨ª que ¨¦s cert que canviem segons qui hi hagi davant. No importa la veritat, sin¨® com veiem els fets. En quin moment ens hem arrogat el poder de jutjar i condemnar?¡±.

Com altres autors, Fincher usa el thriller per parlar de l'aqu¨ª i l'ara, de la crisi econ¨°mica. ¡°M'agradaria ser picall¨®s. Perdida no ¨¦s un thriller, sin¨® una s¨¤tira que s'endinsa en un misteri observat de forma absurda en el qual juguem amb la informaci¨® de qu¨¨ disposa l'espectador. Per mi, un thriller seria Psicosi. En les pel¡¤l¨ªcules de Hitchcock, excepte en aquesta i a V¨¦rtigo, el p¨²blic sap m¨¦s que el protagonista. Perdida pot ser que sigui la meva obra m¨¦s propera al hitchcockisme, perd¨®, a V¨¦rtigo, per com la realitat es retor?a segons qui l'observa. Per aix¨° m'agrada V¨¦rtigo. Crec que el millor g¨¨nere per parlar de problemes socials, racials o econ¨°mics ¨¦s la ci¨¨ncia-ficci¨®, perqu¨¨ situa l'espectador molt lluny de la seva realitat¡±.

Fincher est¨¤ embarcat en la versi¨® nord-americana per la HBO de la s¨¨rie de televisi¨® brit¨¤nica Utop¨ªa. ¡°Els projectes que portava per al cinema no acaben de quallar. Si passen, passen, per¨° ara com ara¡­¡±. Continua sense agradar-li Hollywood? ¡°Hollywood ¨¦s¡­ Hollywood ¨¦s un concepte m¨¦s gran que el lloc, una cosa que ¨¦s exactament com cadasc¨² se la imagini. I on tenen cabuda des de creadors genials a executius a qui no importa el cinema. Un microcosmos d'arrog¨¤ncia i poder¡±.