Coalici¨® contra l¡¯immobilisme

En el que m¨¦s s'assembla Catalunya a la resta d'Espanya ¨¦s en el seu grau de malestar. El clam sobiranista ¨¦s simptom¨¤tic d'unes inquietuds de fons que s¨®n compartides. A tot arreu els consensos de la Transici¨® (sobre el model social, institucional i territorial) s'han anat esgotant o han caducat. Les institucions i qui les aguanta han anat perdent legitimitat a marxes for?ades. Els ciutadans no se senten ni representats ni reconeguts per uns poders suposadament p¨²blics.

Les respostes institucionals han consistit fins ara en una barreja irresponsable: sordesa per no fer cas de la indignaci¨®, immobilisme per frustrar la voluntat de canvi, i la provocaci¨® per humiliar i intentar paralitzar la contestaci¨®. ?s l¨°gic que tanta insensatesa vagi convertint la desafecci¨® en ganes d'un divorci amb l'Espanya actual. Tant a Catalunya com a la resta d'Espanya.

El sobiranisme, amb la seva tend¨¨ncia cap al solipsisme, complica una soluci¨® compartida; per¨° en les seves reivindicacions tamb¨¦ assenyala gran part del cam¨ª. Insta a una nova configuraci¨® de les institucions i un repartiment modern de la sobirania ¨Cadaptat a la nova realitat europea¨C per aconseguir una democr¨¤cia de m¨¦s qualitat. Suposa una esmena a la totalitat al marc constitucional. Requereix d'una legitimaci¨® en positiu, perqu¨¨ no permet que es continu?n llegint fen¨°mens com el silenci o l'abstencionisme com a suports t¨¤cits a l'statu quo.

Catalunya pot passar de l¡¯avantguarda del malestar a l¡¯avantguarda d¡¯un canvi pol¨ªtic que transformi Espanya

?s urgent no nom¨¦s escoltar les reivindicacions leg¨ªtimes que sorgeixen de Catalunya amb cada vegada m¨¦s intensitat, sin¨® tamb¨¦ generar respostes. Per una q¨¹esti¨® b¨¤sica de respecte i perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s una doble necessitat progressista. En primer lloc, mentre l'agenda p¨²blica catalana se centri en el proc¨¦s, ser¨¤ gaireb¨¦ impossible constituir governs progressistes, tant a Catalunya com a Espanya. Si es pret¨¦n recompondre majories de progr¨¦s, ¨¦s obligatori resoldre l'encaix territorial i nacional. Els partits de dretes i regionalistes s¨®n els principals beneficiats del bloqueig actual.

Segon, i tot i que pugui sorprendre, el federalisme ¨¦s un mecanisme que ens permet millorar i defensar els serveis p¨²blics, la sostenibilitat dels quals dep¨¨n d'una reforma fiscal (oposada a la contrareforma actual del PP) que ens acosti a la mitjana contributiva europea. Aquesta reforma hauria d'equilibrar la c¨¤rrega impositiva sobre capital i treball i reduir significativament el frau fiscal. Per¨° per evitar la compet¨¨ncia deslleial, l'¨²nica via factible ¨¦s un federalisme cooperatiu; tant a Espanya com a la UE.

El federalisme, que aporta elements de reconeixement i qualitat democr¨¤tica que poden interessar a tothom, ¨¦s necessari per¨° no suficient. Per aconseguir el suport d'¨¤mplies majories a Espanya i a Catalunya, qualsevol reforma de la Constituci¨® tamb¨¦ haur¨¤ de tenir en compte altres demandes. Com es va veure en el cas del Quebec, una reforma global t¨¦ m¨¦s possibilitats d'¨¨xit que una reforma parcial.

El ventall de q¨¹estions constitucionals pendents d'abordar ¨¦s ampli: des de cl¨¤ssics com la prefectura de l'Estat o la relaci¨® entre l'Estat i l'Esgl¨¦sia, passant per nous temes com els drets digitals i el dret a la privadesa; la reforma de la just¨ªcia i la modernitzaci¨® de l'Administraci¨® p¨²blica; la constitucionalitzaci¨® dels drets socials i els models electorals, educatius i energ¨¨tics.

La gran virtut d'un proc¨¦s de reforma constitucional ¨¦s que tothom t¨¦ dret d'intentar marcar l'agenda. No interessa que sigui patrimoni de ning¨², ni de cap cartell de partits. Tampoc ¨¦s factible una reforma de la Constituci¨® en profunditat feta exclusivament des del bipartidisme.

Es deia de l'Earl of Liverpool, primer ministre brit¨¤nic, que era tan conservador que s'hauria oposat a la creaci¨® per preservar el caos. Deu haver inspirat la dreta espanyola, la m¨¦s enrocada de tot Europa. Els que afirmen que el PP actual ¨¦s imprescindible s'acaben convertint en els seus ostatges. No es pot arribar enlloc amb qui es nega a moure's.

La coalici¨® pel canvi haur¨¤ de ser necess¨¤riament una mica m¨¦s plural i m¨¦s complexa. La paradoxa del moment ¨¦s que nom¨¦s hi ha un programa de m¨¤xims factible, que ¨¦s buscar un acord sobre el m¨ªnim denominador com¨²: canviar la Constituci¨® a trav¨¦s d'unes Corts constituents. En societats plurals com les nostres, tan sols una coalici¨® contra l'immobilisme pot arribar a ser prou ¨¤mplia per aconseguir la supermajoria necess¨¤ria.

Per aix¨°, la decisi¨® m¨¦s important que hauran de prendre totes les forces pol¨ªtiques espanyoles ¨¦s si volen formar part d'una gran coalici¨® per aguantar el vell r¨¨gim, o si volen llan?ar una gran coalici¨® pel canvi de la Constituci¨®. Es poden detectar senyals positius, tot i que a alguns aix¨° segurament els deu provocar vertigen. Per¨° per mer¨¨ixer la confian?a, s'ha de confiar. Tard o d'hora (i m¨¦s aviat d'hora) s'haur¨¤ d'obrir aquest proc¨¦s, perqu¨¨ hi participi i debati la ciutadania, per acabar votant.

David Lizoain?¨¦s economista.