Els deu que es van gastar m¨¦s diners amb la ¡®black¡¯

ILDEFONS S?NCHEZ BARCOJ. 574.000 euros.

El director general financer era un veter¨¤ que feia 34 anys que treballava a la caixa, on la seva dona tamb¨¦ era directiva. Va ascendir amb Jaime Terceiro, es va consolidar amb Blesa i va arribar al l¨ªmit amb Rato. Est¨¤ imputat per ser suposadament l'organitzador de la trama: va retirar uns 180.000 euros dels caixers i la Nit de Cap d'Any del 2009?es va gastar 16.291 euros. Nom¨¦s a El Corte Ingl¨¦s es va gastar 100.000 euros, al marge de joguines, fruita, entrades de cinema, hotels de luxe, compres a Loewe. El seu sou era de 2,43 milions.

JOS? ANTONIO MORAL SANT?N. 456.000 euros.

El vicepresident de l'entitat assegura que va guanyar aquests diners despr¨¦s d'¡°una gran dedicaci¨® a l'entitat¡±, segons ha declarat. El representant d'Esquerra Unida ingressava 526.000 euros com a conseller de Caja Madrid i altres empreses participades i va treure dels caixers 366.350 euros. T¨¦ registrats 389 ¨¤pats en restaurants, algun dels quals a l'exclusiu Zalaca¨ªn.

RICARDO MORADO. 448.300 euros.

El que va ser responsable de sistemes i organitzaci¨® de Caja Madrid (ara treballa al Santander), un expert en inform¨¤tica, no va voler deixar rastre de les seves despeses, potser conscient de com ¨¦s de f¨¤cil rastrejar les targetes. Morado va extreure 396.000 euros en efectiu, sense declarar, i era un bon client d'El Corte Ingl¨¦s, a m¨¦s d'aficionat a l'esqu¨ª a Sierra Nevada i als bons restaurants. Guanyava 1,55 milions.

MIGUEL BLESA. 436.700 euros.

El president de Caja Madrid des del 1996 fins al 2010 sembla que no en tenia prou amb els 3,5 milions d'euros que va guanyar al final del seu mandat i es va pagar les millors vacances de m¨¤xim luxe a compte de la targeta opaca. Safaris a l'?frica, m¨¦s de 10.000 euros en vi, balnearis de luxe, hotels de cinc estrelles superior, els millors restaurants de Madrid i Marbella, 82.000 euros en efectiu, i detalls graciosos com la compra d'ordinadors per 4.000 euros un dels ¨²ltims dies abans d'abandonar Caja Madrid, que despr¨¦s va necessitar 22.424 milions dels contribuents.

MAT?AS AMAT. 431.000.

Era el n¨²mero tres de l'entitat, molt proper a Blesa, que el va recompensar amb un salari de 2,43 milions. Director general de Caja Madrid, procedent de Citibank, tenia gustos refinats, com va demostrar en protagonitzar la despesa m¨¦s elevada d'una sola vegada dels 82 implicats en la llista de les targetes opaques: es va gastar 15.000 euros en un establiment de mobles i antiguitats. Tamb¨¦ es va gastar uns 10.000 euros en una joieria amb un sol c¨¤rrec, i va anar en for?a ocasions a Loewe, Herm¨¦s, Tiffany & Co per a compres importants.

RAM?N FERRAZ. 397.900 euros.

Va ser un dels fitxatges estrella de Miguel Blesa. Ram¨®n Ferraz Ricarte, llicenciat en Econ¨°miques i Empresarials, inspector de Finances de l'Estat en exced¨¨ncia i censor jurat de comptes, es va incorporar a Caja Madrid el 1996, va ser un home de m¨¤xima confian?a de Blesa i va assumir la direcci¨® general de banca comercial. Va fer algun viatge de 6.000 euros, compres a Loewe, hotels de cinc estrelles, joies, paradors i una compra a El Corte Ingl¨¦s de 6.000. Per¨° sobretot Ferraz va treure efectiu dels caixers en grans quantitats: 220.000 euros. Guanyava 1,49 milions.

MARIANO P?REZ CLAVER. 379.500 euros.

Llicenciat en Econ¨°miques per la Universitat de Sevilla, va treballar per a Induban, el banc industrial del Banc de Biscaia, al Saragoss¨¤ i el 1992 va passar a Caja Madrid, presidida llavors per Jaime Terceiro. Amb Blesa es va afermar i es va encarregar de la direcci¨® financera. De la Corporaci¨® va passar a presidir SOS Cu¨¦tara, despr¨¦s convertida en Deoleo, per passar m¨¦s tard a la c¨²pula d'NH Hoteles. T¨¦ compres de 6.000 euros en botigues de catifes, compres de mobles de diversos milers d'euros, aix¨ª com despeses de 1.653 euros en comer?os de confecci¨® t¨¨xtil. El seu salari ascendia a 1,24 milions i va treure dels caixers 69.000 euros. Restaurants, viatges de m¨¦s 9.000 euros a Mil¨¤ (i nombroses altres visites a aquesta ciutat), armes per m¨¦s de 5.000 euros, factures del dentista i bons hotels completen la seva llista de despeses.

ENRIQUE DE LA TORRE. 320.700 euros.

Enrique de la Torre, secretari general del Consell d'Administraci¨®, ¨¦s l'origen de tot aquest esc¨¤ndol. Segons asseguren a Bankia, va ser la lectura del seu correu (publicat entre els correus de Blesa) quan va parlar de ¡°targetes black a efectes fiscals dels consellers¡± el que va disparar la investigaci¨®. Molts consellers diuen que era l'encarregat de repartir les targetes i de donar les instruccions: gasteu en el que vulgueu, sempre que no us passeu del l¨ªmit establert, i no fa falta portar justificants. Potser conven?ut que les targetes eren opaques no va dubtar a treure dels caixers uns 224.000 euros, uns diners que no deixaven rastre fiscal. El seu ¨²ltim salari conegut era de 2,41 milions.

JUAN ASTORQUI. 293.000 euros.

El responsable de comunicaci¨® de Caja Madrid era una persona molt propera al president. Aficionat al mar, va fer grans despeses en empreses n¨¤utiques, sobretot en una situada a Estepona, on es va arribar a gastar m¨¦s d'11.000 euros. Els articles de luxe, com compres a Yves Saint Laurent, representen alguns dels c¨¤rrecs, com gasolineres, autopistes, compres de flors i plantes per 3.630 euros, aix¨ª com l'extracci¨® de caixers per 52.600 euros. El seu ¨²ltim salari era de 800.000 euros.

MERCEDES DE LA MERCED. 287.900 euros.

La difunta consellera del Partit Popular va fer 1.618 anotacions en el seu compte entre el 2003 i el 2011. T¨¦ ¨¤pats en molts restaurants madrilenys, entre els quals destaca Zalaca¨ªn, per 265 euros, per¨° on m¨¦s despesa va fer va ser en roba, amb factures per valor de 37.000 euros; m¨¦s de 9.000 en joies, perruqueries i 2.346 euros en pelleteries. Tamb¨¦ es va gastar bona part d'aquests diners en hotels i viatges.