Diners sense l¨ªmit a canvi de la submissi¨® dels consellers

Els economistes diuen que no es pot explicar el funcionament d'una empresa sense analitzar els incentius dels seus directius i consellers. En el cas de Caja Madrid i de Bankia, sembla clar que eren perversos perqu¨¨ tota la direcci¨® estava controlada gr¨¤cies a generoses targetes opaques, salaris elevats per als directius, bones dietes per als consellers i cr¨¨dits amplis a preus baixos. Alguns es van comprar un habitatge amb tipus d'entre l'1,5% i el 4%, i despr¨¦s la van moblar amb c¨¤rrec a la targeta black.

L'antecessor de Miguel Blesa a la presid¨¨ncia de Caja Madrid, Jaime Terceiro, va establir que el m¨¤xim que podia rebre un conseller era 26.000 euros. Blesa va permetre que els ingressos del seu vicepresident, Jos¨¦ Antonio Moral Sant¨ªn (per la participaci¨® a la caixa i a les empreses de la corporaci¨®) aconsegu¨ªs els 526.000 euros, ¨¦s a dir, vint vegades m¨¦s.

Altres c¨¤rrecs es movien amb quantitats m¨¦s petites, 67.000 euros Estanislao Rodr¨ªguez-Ponga, per¨° que es convertien en salaris alts si s'hi sumava la despesa feta amb la targeta opaca. Per¨° el descontrol va comen?ar pel mateix sou de Blesa, al voltant de 3,5 milions, que suposa 18 vegades m¨¦s que el del seu antecessor Terceiro.

Blesa pujava el l¨ªmit de despesa de les targetes si els consellers eren m¨¦s propers

Per¨° aquesta sagnia de diners no era a canvi de res. El president de Caja Madrid, Miguel Blesa, lliurava targetes (que tenia diferents l¨ªmits en funci¨® de la proximitat que tingu¨¦s amb el conseller o directiu), per dirigir l'entitat amb tranquil¡¤litat. ?s a dir, Blesa emprava els diners de l'entitat financera per acontentar als seus directius i convertir-los en vigilants acr¨ªtics de la seva gesti¨®. Despr¨¦s de rebre tants diners ¨¦s dif¨ªcil portar la contr¨¤ria al president, tot i que tampoc altres consells d'empreses espanyoles es caracteritzen per viure debats intensos. D'aquesta manera, Blesa va arribar a repartir 15,5 milions entre 2003 i 2012 entre consellers i alts directius.

Despr¨¦s de l'esc¨¤ndol que hi va haver quan es va con¨¨ixer que gaireb¨¦ tots els diners van servir per a despeses personals luxoses, ahir, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va recalcar que aquestes pr¨¤ctiques van desapar¨¨ixer ¡°quan l'entitat es va nacionalitzar¡± i que els nous gestors de Bankia tenien la instrucci¨® de remetre totes les pr¨¤ctiques irregulars que detectessin. ¡°Cal recuperar-ne totes les quantitats¡±, va recalcar el ministre a Washington, despr¨¦s de participar en la reuni¨® del G-20. Aix¨ª, va recordar que hi ha una altra vintena de casos a Catalunya Banc i 28 a Novagalicia Banco pedents, informa Amanda Mars des de Washington.

Per entendre com es va arribar a viure aquesta situaci¨® a Caja Madrid cal recordar que des de mitjan anys noranta va ser un gegant financer que va tenir vuit milions d'estalviadors i m¨¦s de 200.000 milions d'euros d'actius; era la segona caixa d'Espanya i va arribar a guanyar 2.800 milions en nom¨¦s un any. Nedava en l'abund¨¤ncia. No repartia dividends perqu¨¨ li faltaven accionistes per¨° lliurava part del benefici a l'Obra Social que arribava a gaireb¨¦ tots els pobles de Madrid i algunes capitals on estava instal¡¤lada.

A m¨¦s de repartir vises, es van apujar les dietes del consell i els salaris

Caja Madrid finan?ava projectes, alguns ru?nosos i reclamats per les Administraciones madrilenyes, com el Parque Warner. L'entitat subvencionava generosament cada any les fundacions del PP, PSOE i IU i concedia cr¨¨dits als partits en dificultats, els representants dels quals s'asseien al consell. Funcionava com un banc m¨¦s, encara que el seu consell d'administraci¨® era com un parlament redu?t.

Les batalles pel poder dins de Caja Madrid han estat intenses des de fa molt de temps. El 1996, Blesa va accedir a la presid¨¨ncia amb un pacte?estrany amb Izquierda Unida i Comisions Obreres. Un matrimoni estrany que est¨¤ en l'origen de la g¨¨nesi de l'esc¨¤ndol de les targetes. El 2009 va arribar una batalla pol¨ªtica pel poder dins de la caixa, iniciada per Esperanza Aguirre, mentre ning¨² gestionava Caja Madrid, que s'enfonsava amb una morositat creixent mentre la crisi financera creixia. Aquella crisi es va viure amb un creixement de les retribucions, l'¨²ltima festa d'un Titanic que s'enfonsava sense que ning¨² no n'exig¨ªs responsabilitats al president. Estaven m¨¦s pendents de les seves vises opaques i quan se'n van adonar la caixa havia desaparegut.