Independ¨¨ncia entre v¨ªkings, balenes i frarets
El proc¨¦s sobiranista catal¨¤ desperta molt inter¨¨s a les illes F¨¨roe
Des de les llunyanes F¨¨roe, envoltades de balenes, ovelles i frarets, uns descendents dels v¨ªkings ens miren aquests dies, als catalans, amb inter¨¨s, admiraci¨® i bones dosis de solidaritat. Almenys alg¨² ho fa. Viatjar cap a les petites i distants illes perdudes de l'Atl¨¤ntic Nord ¨¦s descobrir un estrany i sorprenent m¨®n paral¡¤lel. Depenents d'un Estat i una monarquia, Dinamarca, de la qual molts se senten totalment aliens i fins i tot detesten, parlants d'una vella llengua pr¨°pia, el fero¨¨s, que les ha passat magres ¨Cencara que ara ¨¦s llengua oficial¨C, dotats d'una bonica bandera, un govern, un primer ministre i un parlament (per¨° no satisfets amb aix¨°), els feroesos fa anys que reivindiquen la seva identitat nacional i una majoria est¨¤ a favor de la independ¨¨ncia. Fins i tot van guanyar el seu refer¨¨ndum, el 1946, encara que despr¨¦s se'ls va escamotejar el resultat. ?s cert que s¨®n pocs, la meitat que ovelles, 48.000 ¨Caix¨° no d¨®na per a una gran V i ¨¦s dif¨ªcil a m¨¦s fer una cadena humana entre les 18 illes (una, deshabitada) que componen l'arxip¨¨lag¨C, per¨° compensen el seu nombre amb un lliurament i una vehem¨¨ncia en q¨¹estions sobiranistes que riu-te tu de Carme Forcadell.
¡°Per qu¨¨ hem de mantenir una corona i un rei estrangers, donar m¨¦s del que rebem, dependre de decisions que es prenen tan lluny?¡±, clama el granger Joannes Patursson, un home jove, eixut i en¨¨rgic, amb barba i ulls brillants, la fam¨ªlia del qual explota ininterrompudament des de fa 17 generacions les terres a Kirkjubour, un petit poble al costat de la inacabada catedral medieval de Magnus. Representant del sector m¨¦s radical de l'independentisme fero¨¨s, Patursson, que viu a la casa de fusta m¨¦s antiga d'Europa encara en ¨²s (¨¦s del segle XI) i fa pensar en un heroi de Walter Scott com Rob Roy, fa un discurs visceralment nacionalista que reconeixerien no pocs catalans. N'hi ha prou amb canviar Margarita per Felipe i Copenhaguen per Madrid.
¡°No entenc com alg¨² pot no estar a favor de la independ¨¨ncia¡±, subratlla el sobiranista hiperbori. Ell ¨¦s partidari d'una declaraci¨® unilateral, i aix¨ª acabar d'una vegada amb la q¨¹esti¨®. En aquest rude i prist¨ª escenari, amb els pujols verds que es desplomen en el mar gris, les pedres velles, les cases de fusta amb el sostre recobert d'herba i un parterre fet amb dos maxil¡¤lars de balena, et sembla estar sentint un Oriol Junqueras revestit de William Wallace. Patursson et treu de l'ensomni quan explica que va estar l'11 de setembre passat a Catalunya (hi ha un vol directe setmanal a Barcelona de les l¨ªnies a¨¨ries de les F¨¨roe, Atlantic Airways), de vacances a Santa Susanna, i que es troba al corrent de tot el que fa refer¨¨ncia a la consulta. Expressa la seva solidaritat i suport i anima a fer un pas que en la seva opini¨® no solament aporta millores tangibles sin¨® ¡°dignitat moral¡± a una naci¨®.
¡°Ens sentim molt identificats amb el vostre cam¨ª cap a la independ¨¨ncia, encara que som molts menys i les situacions no s¨®n id¨¨ntiques"
?s cert que en diversos aspectes la situaci¨® dels feroesos ¨¦s diferent de la dels catalans. D'entrada la seva Madrid ¨¦s a 1.300 quil¨°metres i separada per mar. Tenen una aerol¨ªnia, moneda, segells i equip nacional de futbol. Dinamarca va aconseguir les F¨¨roe per carambola el 1380 en unir-se les corones del regne dan¨¨s i Noruega ¨Csota sobirania efectiva del primer¨C, del qual formaven part les illes des del 1035 per un acord de la seva assemblea o ting, si cal creure en les sagues. En un moment determinat de la seva hist¨°ria, les F¨¨roe van ser ofertes a Enric VIII a canvi de diners, aix¨ª que avui podrien haver estat una extensi¨® m¨¦s al nord de les illes Brit¨¤niques. Quan les F¨¨roe ¨Camb Isl¨¤ndia i Groenl¨¤ndia¨C van esdevenir ¨²nicament daneses, despr¨¦s de les guerres napole¨°niques, la pressi¨® cultural i idiom¨¤tica es va incrementar i les illes van ser governades com una simple regi¨® de Dinamarca. Progressivament es van anar aconseguint quotes d'autogovern. En l'actualitat, les F¨¨roe controlen educaci¨®, sanitat, impostos, duanes, comunicacions i correus, i el fero¨¨s ¨¦s l'idioma oficial i el que es fa servir en la vida quotidiana, encara que tothom parla tamb¨¦ dan¨¨s, l'ensenyament del qual ¨¦s obligatori a l'escola. Dinamarca conserva el control de la policia, defensa i pol¨ªtica internacional, i la pol¨ªtica monet¨¤ria.
¡°Com us va, als catalans?¡±, pregunta molt m¨¦s t¨ªmidament Jakup, un estudiant fero¨¨s de la capital, T¨®rshavn, que viatja sovint a Copenhaguen i que tamb¨¦ ha estat a Catalunya. Quan li dic que la cosa est¨¤ aix¨ª aix¨ª, s'entristeix. ¡°Ens sentim molt identificats amb el vostre cam¨ª cap a la independ¨¨ncia, encara que som molts menys i les situacions no s¨®n id¨¨ntiques, us seguim amb molt¨ªssim inter¨¨s¡±.
A tot arreu, en saber que v¨¦ns de Barcelona, la gent, malgrat la seva natural discreci¨®, mostra grans desitjos de saber de primera m¨¤ el que passa i t'omplen de preguntes. Lena regenta un petit i apartat establiment de menjars tradicionals a?Soldarfjordur i passa sense soluci¨® de continu?tat de cantar les excel¡¤l¨¨ncies de la sopa de bacall¨¤ i reivindicar la ca?a tradicional de balenes a expressar la seva solidaritat amb el proc¨¦s sobiranista catal¨¤. Com que s'expressa en fero¨¨s ¨Cque tradueix atentament el guia local Hansen¨C,?amb l'island¨¨s l'¨²ltim supervivent de l'antic idioma n¨°rdic que es parlava al m¨®n v¨ªking, i la sonoritat del qual ¨¦s gaireb¨¦ tan forta com els sabors de la cuina de les illes, sembla que estigui recitant una saga. ¡°Ho aconseguireu?, quan ¨¦s el refer¨¨ndum?¡±. Es fa d'all¨° m¨¦s estrany explicar les dificultats d'Artur Mas en aquesta casa, les finestres de la qual ensenyen vistes que semblen tretes d'una escena de la s¨¨rie Vikings (entre altres coses, perqu¨¨ no gaire lluny, a Leirvik, hem vist, precisament, les restes d'un habitatge v¨ªking).
La simpatia dels feroesos pels catalans augmenta quan se'ls diu que la dansa tradicional es balla en cercle, com la seva
Lena, el marit de la qual est¨¤ pescant al?fiord ve¨ª, i Hansen recorden sobre aquest tema que el seu refer¨¨ndum el van guanyar. Va ser el 14 de setembre del 1946, amb Dinamarca en hores baixes despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, quan va ser ocupada pels nazis, mentre que les F¨¨roe ho van ser ¡°amablement¡± pels brit¨¤nics. Les illes van fer un gran sacrifici en vides per la causa aliada, amb la seva flota pesquera ¨Cen qu¨¨ van hissar el seu propi pavell¨®, la creu vermella vorejada de blau sobre fons blanc¨C consagrada a subministrar peix a Gran Bretanya malgrat la constant amena?a dels submarins i avions alemanys. En el refer¨¨ndum, que era consultiu, la majoria de la poblaci¨® va votar a favor de la secessi¨®, per¨° la coalici¨® que dominava el Parlament fero¨¨s no es va posar d'acord en la manera com s'havia de gestionar el resultat i es va dissoldre; es van convocar noves eleccions, els partits favorables a mantenir-se a Dinamarca van augmentar els vots i van crear una nova coalici¨® que va rebutjar la secessi¨®. No obstant aix¨°, es va aconseguir l'autogovern, acompanyat d'un increment dels fons provinents de Dinamarca. Des de llavors, la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia ¨¦s omnipresent en la vida dels feroesos. A la fi del segle XX els partits favorables a la independ¨¨ncia van tornar a tenir majoria i es va planejar un nou refer¨¨ndum per al 2001, que finalment va ser cancel¡¤lat.
En una q¨¹esti¨® difereixen totalment dels catalans: no els preocupa sortir de la Uni¨® Europea, perqu¨¨ mai no hi han estat dins (el 1973, quan va entrar Dinamarca, les F¨¨roe no ho van fer), ja que es neguen a cedir o compartir la sobirania en mat¨¨ria de pesca, que ¨¦s el principal i pr¨¤cticament ¨²nic recurs de les illes. L'euro tampoc no ¨¦s un problema: Dinamarca no l'utilitza i les F¨¨roe tenen una moneda pr¨°pia, la corona feroesa, encara que subjecta al canvi dan¨¨s i encunyada pel Banc Nacional de Dinamarca.
La simpatia dels feroesos pels catalans augmenta quan se'ls diu que la dansa tradicional es balla en cercle com la seva (foroyskur dansur) i que tant el seu barret t¨ªpic com el seu cal?at s¨®n molt semblants a la barretina i les espardenyes.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
