Frens i contrapesos

La inquietud per la corrupci¨® i el frau continua augmentant entre els ciutadans, si es tenen en compte tots els sondejos d'opini¨®. Cal refor?ar les estructures i els mecanismes capa?os de barrar el pas a les persones que, des dels partits o les institucions, devaluen la representaci¨® i el poder que els concedeixen els votants. Aix¨° exigeix verificar l'estat dels frens i contrapesos destinats a obstaculitzar l'ab¨²s dels privilegis del poder, dels enriquiments a l'ombra i els malbarataments.

El cas Pujol pot haver contribu?t a l'increment de la demonitzaci¨® de la pol¨ªtica. Objectivament tampoc no ¨¦s una bona not¨ªcia que tres partits d'¨¤mbit nacional (PP, PSOE, IU) i els sindicats CCOO i UGT hagin hagut d'obrir investigacions internes o amena?at amb l'expulsi¨® militants implicats en l'esc¨¤ndol de les targetes opaques de Caja Madrid. Per¨° aquesta vegada s¨ª que han reaccionat com si haguessin ent¨¨s que el problema ¨¦s seu i no nom¨¦s dels jutges consideren aquests actes com a delictius (o no) al cap d'un grapat d'anys.

Si que ¨¦s cert que en aquest ¨²ltim cas potser no hauria passat res si la direcci¨® de Bankia s'hagu¨¦s abstingut de denunciar les dades sobre operacions opaques; per¨° ha complert amb el seu deure. Els 22.000 milions de diners p¨²blics utilitzats per salvar aquesta entitat han fet que sigui intolerable el descobriment d'una despesa fiscalment opaca de 15,5 milions, i aquesta situaci¨® ha for?at la reacci¨® de partits i sindicats, i fins i tot la ren¨²ncia com a conseller de Felip VI de l'¨²ltim cap de la Casa del Rei, amb el rei Joan Carles.

La rapidesa amb qu¨¨ el PSOE i la UGT han empr¨¨s l'expulsi¨® de Jos¨¦ Angel Villa, m¨ªtic dirigent del sindicat miner, constitueix una altra mostra del canvi d'actitud prom¨¨s pel l¨ªder socialista, Pedro S¨¢nchez. N'hi ha hagut prou amb la revelaci¨® en aquest diari de la investigaci¨® oberta pels diners ocults de Villa (1,4 milions d'euros) per desencadenar actuacions fulminants.

Seria ingenu deslligar totes aquestes actituds de les cr¨ªtiques ferotges a l'statu quo que circulen per les xarxes socials i que impulsen l'opci¨® de Podem en vig¨ªlies d'un any electoral; per¨° aquesta mateixa pressi¨® serveix de contrap¨¨s a la temptaci¨® de cada grup partidista per protegir i ocultar els seus. Ara b¨¦, tampoc no es tracta d'acceptar la l¨°gica del populisme, que vol fer taula rasa del que hi ha. La pol¨ªtica no ¨¦s una conspiraci¨® per delinquir, ni els pol¨ªtics estan protegits per una armadura moral molt diferent al dels seus conciutadans. Les persones cometen abusos en moltes democr¨¤cies: la difer¨¨ncia es troba en la contund¨¨ncia de la Fiscalia i dels tribunals, per¨° tamb¨¦ en la for?a d'altres estructures creades per prevenir i impedir els comportaments indeguts.

No hi haur¨¤ regeneraci¨® de la democr¨¤cia simplement amb els retocs anunciats pel Govern en la normativa sobre finan?ament de partits pol¨ªtics; ni amb el canvi en el sistema d'elecci¨® d'alcaldes pret¨¨s en el seu moment. Un programa de regeneraci¨® ha de garantir la transpar¨¨ncia de les decisions que es prenen en una gran varietat de centres de poder (Administraci¨® central, autonomies, municipis, diputacions), sotmetre'ls a una fiscalitzaci¨® professionalitzada (i, per tant, no supeditada als partits) i treure els lobbys dels llimbs legals en qu¨¨ es troben.

Tamb¨¦ cal assegurar la rendici¨® de comptes per part dels representants dels ciutadans, amb l'amena?a d'inhabilitar-los si no ho fan.

Restablir la moral c¨ªvica i l'administraci¨® austera dels b¨¦ns p¨²blics s¨®n exig¨¨ncies ineludibles. Qui no vulgui dedicar-se a la pol¨ªtica amb aquestes condicions ha de ser en¨¨rgicament obligat a apartar-se'n.