Salamandra treu la llengua en catal¨¤

No s¨®n moments editorials per regalar res i menys a la compet¨¨ncia i, a m¨¦s, com m¨¦s coses es facin per tenir content un bon autor al cat¨¤leg, millor. Aquestes dues premisses, amb un comportament m¨¦s estable del mercat del llibre en llengua catalana, s¨®n les que faran que Ediciones Salamandra publiqui per primera vegada en solitari en catal¨¤ en les properes setmanes.

¡°La nostra filosofia sempre havia estat no editar en una llengua que no domin¨¤vem, per¨° ara ja sabem com fer-ho, per la qual cosa, no t¨¦ sentit que no publiquem tamb¨¦ en catal¨¤ autors que ja traiem en castell¨¤ i deixem, o fins aconsellem, que ho facin d'altres¡±, assegura Sigrid Kraus, directora liter¨¤ria i copropiet¨¤ria, amb Pedro del Carril, de Salamandra, pensant potser en ¨¨xits indiscutibles en les dues lleng¨¹es com la s¨¨rie "Harry Potter", les novel¡¤les de Jonas Jonasson (L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra) o la m¨¦s recent de Pierre Lemaitre, ¨²ltim premi Goncourt.

El saber fer t¨¦ noms i cognoms i s¨®n els d'Anike Lapointe, incorporada a Salamandra des del gener passat, provinent de RBA, i que t¨¦ en el seu ja dens curr¨ªculum una d¨¨cada com a editora en catal¨¤, sumant les seves experi¨¨ncies a Quaderns Crema, Edicions 62 i La Magrana. Ella coordinar¨¤, amb un equip d'edici¨® ¡°estable, per¨° extern¡±, Salamandra Catal¨¤: aqu¨ª apareixeran entre tres i cinc t¨ªtols a l'any, ¡°en una sola l¨ªnia tancada, no hi haur¨¤ col¡¤leccions¡±, i que ¡°es diferenciar¨¤ tipogr¨¤ficament del segell en castell¨¤, tot i que tindran elements comuns¡±, apunta Lapointe.

Salamandra Catal¨¤ publicar¨¤ entre tres i cinc t¨ªtols a l'any

L'editora assegura que no aniran a buscar escriptors en catal¨¤. ¡°Nom¨¦s s'oferir¨¤ la versi¨® catalana dels t¨ªtols m¨¦s importants que publiqui Salamandra en castell¨¤; fins ara, com a m¨¤xim, s'havien fet algunes coedicions, per¨° ara ho farem nosaltres perqu¨¨ en sabem i perqu¨¨ refor?a la pol¨ªtica d'autor: ¨¦s m¨¦s l¨°gic que es quedi amb nosaltres si ja ¨¦s de la casa en castell¨¤¡±.

Galveston, el celebrat debut novel¡¤l¨ªstic del creador i guionista de la televisiva True detective, Nic Pizzolatto, i a la llista de les m¨¦s venudes actualment, i La entrega, estrenada als cinemes, de Dennis Lehane, seran els dos primers t¨ªtols que apareixeran. Ja l'any que ve sortir¨¤ una de les grans adquisicions que ha aconseguit Salamandra a la Fira del Llibre de Frakfurt, que es va acabar ahir, diumenge 12: En finir avec Eddy Belegueule, d'?douard Louis, els drets de la qual ja els van comprar en catal¨¤ i castell¨¤. De moment no apareixeran en catal¨¤ ni els llibres de la nova col¡¤lecci¨® de cuina ni els de "Salamandra blue", la l¨ªnia crossover (joves-adults).

Aquesta estrat¨¨gia, juntament amb un comportament del mercat de llibres en catal¨¤ que ha descendit menys que el de castell¨¤ en aquesta crisi, explica que en els ¨²ltims temps hagi incrementat la tend¨¨ncia dels segells independents a llan?ar-se a l'edici¨® en les dues lleng¨¹es. El cas recent m¨¦s espectacular ¨¦s el d'Anagrama, que va iniciar aquesta opci¨® el gener passat, per¨° tamb¨¦ comen?a a ser usual en segells m¨¦s petits com Min¨²scula, Libros del Asteroide (pr¨¤ctica que ha repr¨¨s dels or¨ªgens) i Blackie Books, per citar-ne nom¨¦s uns qaunts.

Lapointe no creu que la nova l¨ªnia en catal¨¤ ajudi a saturar un mercat que el president de la Associaci¨® d'Editors en Llengua Catalana, Albert P¨¨lach, creu que comen?a a tenir-ne s¨ªmptomes. ¡°Publicarem poc i, a m¨¦s, s¨®n t¨ªtols que igualment haurien saltat al mercat publicats per uns altres, com fins ara¡±.

En catal¨¤ es van publicar l'any passat 10.268 t¨ªtols, xifra que llu?a en una de les entrades del notable (per dimensions i disseny) pavell¨® que, per vegada primera, han fet conjuntament a Frankfurt l'Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana, l'Institut Ramon Llull de la Generalitat i ?l'Ajuntament de Barcelona, que l'any passat, malgrat la crisi, es van presentar per separat. Aquesta vegada, ho han fet pr¨¤cticament en un sol espai (el Ramon Llull estava m¨ªnimament separat, davant de la zona col¡¤lectiva), el terra del qual reprodu?a les rajoles t¨ªpiques de Barcelona i que tamb¨¦ acollia un dels bancs de reixeta dissenyats per Oscar Tusquets, el banc Catalano (del 1975, amb Lluis Clotet) per al mobiliari urb¨¤ de la ciutat. Aqu¨ª es fotografiaven molts visitants, ja que el fons oferia un gran muntatge de diversos edificis emblem¨¤tics, majorit¨¤riament de la capital catalana.

Tot aix¨°, presentat no gaire feli?ment el mateix dia i hora en qu¨¨ es deia el Nobel de Literatura, que sempre porta la premsa internacional i els agents i editors en una cursa boja cap a les parades dels premiats, portava com a gran ep¨ªgraf Catalunya, terra de llibres / Barcelona, capital de l¡¯edici¨®. Sota aquesta marca, segons fonts del Departament de Cultura de la Generalitat, ¡°Catalunya es presenta per primera vegada davant el sector editorial internacional amb una imatge de pa¨ªs¡±.