Una golejada contra l¡¯angoixa

Davant d'un Luxemburg feble, Espanya, angoixada aquests dies, va jugar dos partits. El joc col¡¤lectiu va guanyar, com era d'esperar, malgrat alguns moments d'incertesa. I ho va fer amb professionalitat, prenent-se el matx com una cita important, tot i que era un adversari de quarta. Aquesta vegada ha estat un bon entrenament amb senyals optimistes per a la renovaci¨® que est¨¤ en curs: van obtenir bona nota els pretorians que resisteixen i els joves que demanen pas. Entre uns i altres hi ha Diego Costa, protagonista del segon duel de la nit. El seu repte, empipat com estava amb Diego, amb Costa i amb el m¨®n sencer, va ser tota una altra cosa, i va ser molt m¨¦s viu. De sobte, amb la Roja per bandera, el jugador del Chelsea es va convertir en un malson per al rival. Golejador destacat a la Lliga, i encara m¨¦s en l'arrencada de la Premier, mai no li havia costat tant a un davanter marcar amb la selecci¨® espanyola. Enigmes del futbol, on tantes i tantes vegades el m¨¦s l¨°gic ¨¦s la il¡¤l¨°gica. Des que va debutar el 5 de mar? passat, Costa ha trigat 515 minuts a fer diana. Poques vegades nom¨¦s un simple gol a Luxemburg ha pogut calmar tant al futbolista en q¨¹esti¨® i als seus mecenes a la Roja.

Despr¨¦s de la desfeta a Eslov¨¤quia, Del Bosque va alterar el sistema i Espanya es va organitzar amb un 4-4-2, amb un mig camp en rombe, amb Busquets d'¨¤ncora, Koke a la dreta, Iniesta a l'esquerra i Silva connectant amb?Diego Costa i Alc¨¢cer, que est¨¤ fent m¨¨rits de sobra per ser el jugador del mes. El m¨¦s beneficiat d'aquest gir t¨¤ctic va ser Silva, que s'ho passa la mar de b¨¦ a la frontera de l'¨¤rea. El canari es va moure amb llibertat, tant en les combinacions amb Iniesta com amb els dos davanters. Ingovernable per al radar arcaic dels luxemburguesos.

Vertebrat al voltant de Silva, durant la primera part l'equip espanyol va tenir una altra gr¨¤cia, res a veure amb la jornada de dijous passat. Per descomptat, l'oposici¨® no va ser la mateixa. La UEFA programa aquestes eternes fases de classificaci¨® amb totes les portes obertes i el calendari s'emplena amb seleccions que amb prou feines estan a l'altura, ni tan sols com a teloners. Per aquest motiu en partits com aquest ¨¦s gaireb¨¦ obligatori posar equips com Espanya davant el seu mirall, mesurar-los per la resposta amb si mateixos, no en funci¨® de l'adversari. Partits que no et fan destacar, per¨° poden ser una taca hist¨°rica, com ho van ser per a la Roja les derrotes del passat a Isl¨¤ndia o Xipre, per exemple.

Al Gran Ducat Espanya s'ho va prendre seriosament, sense cantinflades. No ¨¦s moment d'estar per roman?os. Contra un rival que nom¨¦s tenia empenta, els de Del Bosque van utilitzar b¨¦ els espais, tant pel passad¨ªs central, com per les bandes, on Carvajal va ventilar b¨¦ l'equip. Les l¨ªnies luxemburgueses es trencaven quan la pilota circulava amb geometria, arran de terra, o quan s'enlairava des de la posici¨® de Piqu¨¦ i Bartra, que superaven les barreres amb passades en llarg. Tot en ordre fins a l'¨²ltim instant.

Durant m¨¦s d'una hora, Espanya es va rendir als peus de Diego Costa. No hi ha res pitjor que un golejador obsessionat amb el gol. Aquesta ¨¦s la seva paradoxa. Un Costa encegat, a qui li va anar de meravella la pres¨¨ncia de Paco Alc¨¢cer, que no ha necessitat anys de matr¨ªcula per saber com agitar les defenses, i Silva va acudir al rescat. La metamorfosi espanyola ha provocat que sigui precisament el canari el m¨¤xim golejador d'aquesta convocat¨°ria.

Del segon gol se'n va encarregar Alc¨¢cer, que ha entrat a la Roja a l'inrev¨¦s que Costa, com una bala. Tres partits oficials i tres gols. Hi ha deixos de Villa en aquest davanter del Val¨¨ncia, que no nom¨¦s ¨¦s un rematador did¨¤ctic, amb totes dues cames o amb el cap. Domina el desmarcatge i ¨¦s un conqueridor de microespais. En va deixar const¨¤ncia en l'assist¨¨ncia a Silva, a la qual va arribar un peu abans que qualsevol altre dels defenses locals. I al noi, modest i terrenal, tot aix¨° no li ha ha pujat al cap.

Amb el marcador resolt, Espanya va baixar de nivell i va optar per gestionar els minuts que quedaven amb un sol objectiu, el triomf de Diego Costa, el partit que m¨¦s se li havia entravessat. Fins que de rebot en rebot i amb una defensa luxemburguesa fent el pr¨¦ssec a l'hora d'evitar un fora de joc a l'¨¤rea petita, Costa va rebentar la pilota contra la xarxa. R¨¤bia, molta r¨¤bia despr¨¦s de set mesos d'una odissea pr¨°pia d'aquests misteris que t¨¦ el futbol. A aquesta Espanya tot li costa m¨¦s, i l'hispanobrasiler ho ha pagat. Oberta la llauna, nom¨¦s cal esperar el Diego Costa de deb¨°, que Del Bosque va retirar poc despr¨¦s de la seva estrena golejadora.

Amb la calma retrobada de Costa, va arribar l'hora dels nous, de Bernat i Rodrigo. Tots dos, amb Alc¨¢cer a l'inici de la jugada, es van fabricar el quart gol, obra del lateral del Bayern de Munic. Un bon s¨ªmptoma, un gol de futur entre tres nouvinguts. En aquesta Roja no hi sobra ning¨². Costa, els que arriben i els que vindran.