La parella que ballava entre cad¨¤vers

Nicol¨¢s Mendoza Villa ho recordaria mesos despr¨¦s per escrit en una notaria de la Ciutat de M¨¨xic. A les sis de la tarda del 31 de maig del 2013, l'enginyer Arturo Hern¨¢ndez Cardona i ell van veure com dos sicaris comen?aven a cavar el que havia de ser la seva fossa. Tots dos estaven presos en un paratge desconegut de Guerrero. Un dia abans, els havien segrestat, pistola a la m¨¤, a la carretera cap a Tuxpan amb altres companys de la Unitat Popular, un moviment de defensa dels drets dels camperols. Durant hores els havien torturat amb un fuet de filferro. El que en va sortir m¨¦s malparat va ser el seu l¨ªder, Hern¨¢ndez Cardona. Ja de nit van arribar al lloc dos homes ben coneguts. Caminaven tranquil¡¤lament i amb una cervesa Barrilito a la m¨¤. Eren l'alcalde d'Iguala, Jos¨¦ Luis Abarca Vel¨¢zquez, i el seu cap de policia, Felipe Fl¨®rez V¨¢zquez. L'alcalde, amb qui Hern¨¢ndez Cardona havia tingut agres disputes, l'¨²ltima, dos dies abans al despatx municipal, es va avan?ar uns passes i va ordenar que torturessin una altra vegada el seu adversari pol¨ªtic.

¡ª"Ja que est¨¤s molestant tant, em permetr¨¦ el gust de matar-te!", va cridar l'alcalde.

¡ª"Em premetr¨¦ el gust de matar-te!", va cridar l'alcalde

Tot seguit, el seu cap de policia va aixecar l'enginyer del terra i, sempre segons aquesta versi¨® davant notari, el va arrossegar uns deu metres fins a la fossa acabada de fer. Aqu¨ª, l'alcalde d'Iguala li va disparar primer a la cara, despr¨¦s, al pit. El cad¨¤ver va quedar al descobert, mentre el cel fosc de Guerrero s'esquerdava i comen?ava a ploure. Dos dirigents de la Unitat?Popular m¨¦s van ser assassinats.

L'home que assegura que ho va veure i que es va escapar per explicar-ho va ser Nicol¨¢s Mendoza Villa, xofer de l'enginyer assassinat. Mendoza va prestar testimoniatge davant notari, la dona de l'enginyer va presentar una den¨²ncia, la premsa va esbombar el cas i uns quants coneguts pol¨ªtics mexicans van exigir responsabilitats. La Procuraduria hi va respondre acumulant vuit volums de dilig¨¨ncies. Per¨°, com tantes vegades succeeix a M¨¨xic, no va passar res. L'alcalde d'Iguala va seguir governant com abans, inaugurant centres comercials i fent-se fotos alegre amb les seves camises cenyides i desbotonades fins a la meitat del pit. Unes fotos c¨¤ndides, on sempre apareix la seva dona, Mar¨ªa de los ?ngeles Pineda Villa. ¡°Des de llavors regna la por a Iguala¡±, afirma Sof¨ªa Mendoza Mart¨ªnez, regidora del PRD i v¨ªdua d'Hern¨¢ndez Cardona, una de les poques persones capaces de trencar el cercle del terror i acusar l'alcalde molt abans que es convert¨ªs en l'home m¨¦s buscat de M¨¨xic com a conseq¨¹¨¨ncia de la matan?a de sis persones i la desaparici¨® de 43 estudiants de Magisteri en un obscur enfrontament amb la policia i els narcotraficants?el 26 de setembre.

El parador d'Abarca ¨¦s un misteri. Els investigadors donen per fet que ha abandonat Iguala i que ha deixat enrere els fruits d'una misteriosa escalada social que, des del seu lloc familiar de venedor de barrets de palla i huaraches (sand¨¤lies), li va obrir les portes a un imperi de propietats i negocis. Des d'aquesta plataforma va saltar a la pol¨ªtica el 2012 amb suport d'un exsenador del PRD, i malgrat la seva inexperi¨¨ncia va guanyar les eleccions d'Iguala. La culminaci¨® d'un somni. O d'un malson. El municipi, de 130.000 habitants, ¨¦s la tercera ciutat de Guerrero, bressol hist¨°ric?de la bandera mexicana i un enclavament estrat¨¨gic per als moviments del narcotr¨¤fic.

En el seu ascens el va acompanyar la seva dona, una dona de car¨¤cter dur, la proximitat de la qual dibuixa una ombra fosca. Dos dels seus germans van servir a les ordres de l'hist¨°ric capo Arturo Beltr¨¢n Leyva. Per¨° van tenir una carrera curta. Tots dos van ser executats el 2009, quan es van voler separar de l'anomenat Jefe de Jefes. Un tercer germ¨¤, encara viu i detingut recentment, va complir pena per narcotr¨¤fic i ara es vanta de ser un del capitosts dels Guerreros Unidos, el sanguinari c¨¤rtel sorgit de les cendres de l'imperi de Beltr¨¢n Leyva i que controla Iguala. Per culminar la trama familiar, la mare ha estat assenyalada pels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia com a testaferro del narcotr¨¤fic.

En una terra amb una taxa d'homicidis tres vegades m¨¦s elevada que la mexicana i 20 vegades m¨¦s que l'espanyola, les paraules d'una dona amb aquestes credencials s'escoltaven amb molta atenci¨®. A mesura que passaven els mesos, la seva participaci¨® en els afers pol¨ªtics, segons admeten dirigents del PRD, va anar augmentant, fins al punt que ja pensava postular-se com a candidata a l'alcaldia el 2015. Per aquest motiu, havia aconseguit ser triada consellera estatal del PRD i dirigia un organisme municipal, anomenat?Desenvolupament Integral de la Fam¨ªlia (DIF). Res semblava capa? de frenar-la. O aix¨° era el que es pensava fins a la nit del 26 de setembre. Aquest divendres havia de ser un dia gran per a ella. Presentava l'informe d'activitats del DIF a la pla?a de les Tres Garant¨ªas, al s¨°col d'Iguala, un espai reservat per a les grans ocasions. Per a molts suposava el tret de sortida de la seva carrera electoral.

L'acte comen?ava a les sis de la tarda, just a l'hora en qu¨¨ dos autobusos procedents de l'Escola Normal Rural d'Ayotzinapa, un planter de l'esquerra radical mexicana, entraven al municipi. El grup, format per estudiants de Magisteri de 18 a 23 anys, anava a la ciutat a recaptar fons per a les seves activitats. La policia municipal els estava esperant. Els enfrontaments amb l'alcalde i la seva dona eren notoris. Ja despr¨¦s de l'assassinat de l'enginyer Hern¨¢ndez Cardona havien atacat l'Ajuntament i havien assenyalat l'alcalde com a culpable. Aquesta tarda, despr¨¦s de donar voltes per la ciutat, es van dirigir cap al s¨°col.

Un informe del Centre d'Investigaci¨® i Seguretat Nacional (Cisen) avan?at per El Universal assenyala que la dona de l'alcalde va demanar al director de la policia municipal, Felipe Fl¨®rez Vel¨¢zquez, que imped¨ªs l'arribada dels joves. L'ordre, com no podia ser d'altra manera, va ser obe?da. No va trigar a arribar la primera topada entre els agents i els normalistes. Va haver-hi crits i algun enfrontament f¨ªsic. Fets habituals. Els estudiants es van retirar cap a l'estaci¨® d'autobusos. All¨ª es van apoderar de tres vehicles per tornar a l'escola. Per¨° a la sortida els esperaven els agents. Aquesta vegada va haver-hi trets. Els normalistes es van defensar amb cops de pedres i van aconseguir trencar el setge. L'alcalde, informat dels disturbis, va demanar llavors, segons l'informe esmentat, que els escarmentessin. Va ser llavors quan alg¨² va cridar la mort. En successius atacs, la policia, amb suport de sicaris de Guerreros Unidos, va iniciar una persecuci¨® salvatge?dels joves. A trets en van matar dos, a un altre el van escorxar viu i li van buidar les conques dels ulls. Tres persones m¨¦s, entre els quals, un noi de 15 anys, van morir a canonades de bala en confondre els sicaris i els agents un autob¨²s que transportava futbolistes de Tercera Divisi¨® amb normalistes. I 43 estudiants m¨¦s van ser segrestats pels policies i presumptament lliurats a una facci¨® ultraviolenta de Guerreros Unidos anomenada Los Peques. El p¨¤nic es va apoderar d'Iguala. Bars i comer?os van tancar les portes. Per¨° de tot aix¨°, l'alcalde i la seva dona, segons el seu testimoniatge, no en saben res. Ells van anar a una festa i van ballar rancheras junts mentre fora, en una nit que amb prou feines hi havia lluna, la barb¨¤rie rugia.

Ning¨² no se'ls va creure. Per¨° tampoc ning¨² no els va detenir. Al cap de dos dies de la matan?a, despr¨¦s de demanar llic¨¨ncia del c¨¤rrec i assegurar-se mitjan?ant un jutge federal que com a aforat no podia ser arrestat fins a una altra ordre, Abarca i la seva dona es van esfumar. El mateix va fer el cap de la policia municipal. M¨¨xic, des de llavors, s'ha vist cara a cara amb la negror de 43 desapareguts i unes fosses plenes de cad¨¤vers. Ells encara segueixen lliures. I l'assassinat de l'enginyer Hern¨¢ndez Cardona, sense culpable.