Nost¨¤lgia de Can Ricart
Amb aquest espai va haver-hi una demag¨°gia de la frivolitat i ara hi ha una impot¨¨ncia de la imaginaci¨®
Detecto a les parets uns quants papers de compravenda de pisos ¡ª¡°ag¨¨ncies abstingueu-vos-en¡±¡ª com qui descobreix els primers brots d¡¯una varicel¡¤la. Potser ¨¦s veritat que alg¨² est¨¤ sortint de la crisi. Em pregunto quant trigar¨¤ l¡¯Ajuntament a frenar l¡¯epid¨¨mia, perqu¨¨ quan no hi havia a Barcelona fa?ana que no llu¨ªs quinze o vint anuncis, l¡¯alcalde (era Joan Clos) em va dir: tinc un equip de t¨¨cnics treballant per veure com podem actuar-hi, i qui al capdavall va actuar va ser el col¡¤lapse de la bombolla. Els papers a les fa?anes revelen una impaci¨¨ncia en el negoci que em molesta m¨¦s que no pas l¡¯est¨¨tica. El cartell de l¡¯ag¨¨ncia al balc¨® ¨¦s una aposta pausada: passa el vianant, en pren nota, les coses es fan com ha de ser. El paper amb la lletra grotesca ¡ª¨¦s com si busquessin cal¡¤ligrafies tosques per semblar m¨¦s reals¡ª ¨¦s una obligaci¨®, es multiplica, insisteix, et busca, fa trampa.
Estic pensant en tot plegat, en aquesta obligaci¨®, al recinte de Can Ricart. Quins temps. Una f¨¤brica imponent, de quan el t¨¨xtil era el rei industrial del pa¨ªs, avui envoltada de tanques, en plena decad¨¨ncia, amb un futur incert malgrat que de tant en tant s'anuncien acords per un ¨²s pr¨°xim. Les naus estan buides, excepte una, i buides vol dir que nom¨¦s queda dreta l¡¯obra; tapiats, els accessos, absent, la teulada. El silenci ¨¦s l¡¯amo del lloc. El silenci i el temps: la xemeneia, que tots els projectes volen salvar, est¨¤ incompleta a la part superior, se li ha despr¨¨s un tros de la coroneta. Fa l¡¯efecte que aquest espai no podr¨¤ sobreviure, per m¨¦s que es belluguin els ve?ns que mantenen un web, que adverteix que s¡¯hi fa ¡°poesia social¡± i que els continguts estan plens de met¨¤fores. Dit clarament: es percep que tot aix¨° val m¨¦s pel solar que per les parets.
?Can Ricart ha estat un conflicte des que l¡¯Ajuntament va comen?ar a mirar-se¡¯l de prop. L¡¯antiga f¨¤brica s¡¯havia subdividit en obradors, de manera que la decad¨¨ncia ¡ªels corcs¡ªja operaven. En una de les naus se li va donar un ¨²s cultural alternatiu: Hangar. Avui encara hi pul¡¤lulen joves amb aspecte cultural barcelon¨ª, precisament, vull dir que vesteixen de negre. ?s un centre polivalent, tecnol¨°gic i audiovisual, de creaci¨®, de nova empresa i fins i tot de resid¨¨ncia per a visites de fora. Madrid ha fet una cosa semblant al Matadero, prop de la popular pla?a de Legazpi, per¨° ¨¦s a l¡¯engr¨®s: escenaris, espais, esdeveniments, qualsevol cosa, tret de l¡¯empresa i la resid¨¨ncia. Aqu¨ª tot va justet. Recordo un acte electoral a l¡¯Hangar, la presentaci¨® del programa municipal de cultura, i gaireb¨¦ ning¨² dels presents no sabia que existia, ni tan sols que est¨¤vem a Can Ricart, el s¨ªmbol de la resist¨¨ncia del Poblenou a la modernitat mal entesa. Hi ha un petit jard¨ª descurat, una mena de bar i sobretot el silenci. Un paper ¡ªun paper!¡ª anuncia beques d¡¯intercanvi amb Baden-W¨¹rttemberg, un dels quatre motors d¡¯Europa segons l¡¯aposta dels anys vuitanta. El m¨®n ¨¦s un mocador.
Quins plans hi ha per a Can Ricart? La previsi¨® de fer-hi un casal de joves, que els joves volien en un altre lloc, i una possible utilitzaci¨® per la Universitat de Barcelona, que no sabem com compaginar¨¤ el seu impuls d¡¯expansi¨® amb els comptes restrictius. Per¨° Can Ricart ha vist passar projectes m¨¦s eteris, com el de la Casa de les Lleng¨¹es, que era una parida, no pas pel tema, sin¨® per la grandiloq¨¹¨¨ncia de la instal¡¤laci¨® futura ¡ªfirmada per la infaltable Tagliabue¡ª contraposada amb la sequera del contingut, un parell de folis sense m¨¦s objectius que el bla-bla-bla progre que fa bonic per¨° que ¨¦s impossible de portar a la pr¨¤ctica. El que ¨¦s interessant ¨¦s aquesta col¡¤lisi¨® entre els ve?ns que volen equipaments i mem¨°ria, aix¨ª en gen¨¨ric, i que compren els temes sense veure-hi m¨¦s enll¨¤, i la impossibilitat de dotar tot aix¨° de pressupost, de solidesa. A vegades hi falten tant els diners com les idees, a vegades nom¨¦s els diners, com en el cas de l¡¯Hangar. Hi ha hagut una demag¨°gia de la frivolitat i ara hi ha una impot¨¨ncia de la imaginaci¨®.
Per¨° la ciutat es mou. Els voltants de Can Ricart s¨®n pur 22@, per¨° el carrer duu al conf¨ª de Barcelona tot seguint una l¨ªnia de casetes populars: la primera vegada que les vaig veure vaig dir que Pere IV era el Far West. Ning¨² que no hagi estat en aquest punt geogr¨¤fic no es pot imaginar que aquesta destrucci¨® clavada en el temps existeixi a l'smart city del XXI: tant de buit, tant de futur. Aneu-hi i mireu-ho, camineu fins al final, on el Bes¨°s s¡¯olora i no es veu. Algun dia aquesta avinguda desballestada ser¨¤ la rambla de Proven?als, ser¨¤ potser un nucli de cultura i de joventut, la ciutat que creix, perqu¨¨ la ciutat sempre creix. S¡¯hi estan construint pisos, que al final canviaran de mans oferits amb papers lletjos en una fa?ana encara brillant. Qu¨¨ ser¨¤ aleshores Can Ricart? Un preludi. Una silueta. Una xemeneia escrostonada.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
