El tercer home era Denc¨¤s

L¡¯escena ¨¦s de pel¡¤l¨ªcula, per¨° en comptes d¡¯Orson Welles per les clavegueres de Viena, qui fuig ¨¦s el conseller Josep Denc¨¤s pel subs¨°l de Barcelona, mentre a dalt els fets del 6 d¡¯octubre de 1934 agonitzen. La vida de Denc¨¤s (Vic, 1900 - T¨¤nger, 1966) quedava redu?da a aquella an¨¨cdota esperp¨¨ntica, convertit un¨¤nimement en el principal ¡ªi en alguns casos exclusiu¡ª culpable dels fets.

Flash back. Fill gran d¡¯un fam¨ªlia de farmac¨¨utics vigatans, Denc¨¤s es cria al barri barcelon¨ª de Sant Andreu, on contacta amb ambients catalanistes propers a la Lliga. Tot canvia a la universitat, on es llicencia en Medicina, amb un primer exercici als barris d¡¯immigraci¨® del Verdun i el Xarlot, i pren contacte amb el nacionalisme radical tot distanciant-se del conservador. Hi mant¨¦, per¨°, el vincle personal en esdevenir gendre del doctor Josep Cararach, l¨ªder lliguer i soci capitalista de la mancomunada Cl¨ªnica Sant Jordi.

Primer pla. Denc¨¤s s¡¯integra a Estat Catal¨¤ (EC) i fixa el seu projecte ideol¨°gic: la consecuci¨® d¡¯una rep¨²blica catalana d¡¯arrel popular en oposici¨® a l¡¯anarquisme hegem¨°nic. Denc¨¤s troba en el feixisme la resposta paterno-nacionalista que busca, sense fer f¨¤stics ni a la faramalla militar ni a la viol¨¨ncia. La seva figura ¨¦s present arreu: representant d¡¯EC davant dels partits antidin¨¤stics espanyols i en la fundaci¨® d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), part¨ªcip del projecte estatutari, diputat a les Corts constituents, sotsdelegat municipal de Medicina, diputat al Parlament i conseller de Sanitat i Assist¨¨ncia Social des de gener de 1933. Tot i la seva important tasca de prevenci¨® i assist¨¨ncia envers els m¨¦s desfavorits (comit¨¨ de lluita antiven¨¨ria, campanyes contra la tuberculosi o Segell pro Inf¨¤ncia), res mereix m¨¦s atenci¨® pol¨ªtico-medi¨¤tica que el seu lideratge de les Joventuts d¡¯ERC-EC.

Denc¨¤s trob¨¤ en el feixisme

Els escamots d¡¯Estat Catal¨¤ es

Els escamots ja no s¨®n clandestins i la tardor de 1933 desfilen a Montju?c davant de Maci¨¤, amb camisa militar verda, pantalons foscos, corretjams de cuir i sabates ferrades. L¡¯emulaci¨® feixista inclou tamb¨¦ rebentar vagues i boicotejar actes dels partits rivals. Les cr¨ªtiques no es fan esperar, i una d¡¯elles, en forma d¡¯acudit, acaba amb l¡¯assalt del sat¨ªric El Be Negre, una acci¨® massa similar a la de 1905 contra el Cu-cut!, que van cometre els militars, com per no tenir conseq¨¹¨¨ncies.

Macguffin. Els escamots es dissolen just a temps per superar les reserves del president de la Generalitat Llu¨ªs Companys (Francesc Maci¨¤ ¨¦s mort) per renovar Denc¨¤s al Govern. A m¨¦s, hi suma oficiosament Governaci¨® per la greu malaltia de Joan Selves. A la mort del titular el 28 de juny de 1934, el c¨¤rrec esdev¨¦ oficial.

La tria de Denc¨¤s suposa optar pel xoc amb una CNT que havia passat dels possibilistes m¨¦s propers al president als partidaris de la llibert¨¤ria gimn¨¤stica revolucion¨¤ria de la FAI. La m¨¤ dura va a c¨¤rrec del nou cap dels serveis d¡¯ordre p¨²blic, Miquel Badia, ¨¤lies capit¨¤ Collons, que no dubta a aplicar m¨¨todes m¨¦s propis de la dictadura que no de la democr¨¤cia. Aquest ambigu deixar fer presidencial permet recuperar les mil¨ªcies armades i desarmar el Sometent.

Es repr¨¨n la sessi¨®. Denc¨¤s interpreta ing¨¨nuament la Rep¨²blica com un pas intermedi i els Fets d¡¯Octubre de 1934 com una oportunitat independentista. Mai no va entendre els moviments de Companys, comprom¨¨s amb les esquerres i els republicans espanyols. La sort presidencial i auton¨°mica es precipita quan la revolta obrera solid¨¤ria no es produeix i el general Batet, capit¨¤ general de Catalunya, declara l¡¯estat de guerra. Els escamots, a m¨¦s, es demostren com una for?a m¨¦s adient per desfilar i reprimir les forces obreres que per enfrontar-se als militars espanyols. Quan ja de matinada el president Companys es rendeix, un uniformat Denc¨¤s fuig pel clavegueram cap a Fran?a.

La Rep¨²blica era el pas intermedi,

Segons l¡¯espionatge franquista,

Des de l¡¯exili, Denc¨¤s combat el relat un¨¤nime que el converteix en el boc expiatori publicant El 6 d¡¯Octubre des del Palau de Governaci¨® (reeditat el 1979 per Curial), on apareix com a v¨ªctima del maquiavel¡¤lisme presidencial i exposa la conniv¨¨ncia de tots els partits amb les fracassades mil¨ªcies. Altre cop a Catalunya, on torna el febrer de 1936 com a diputat per¨° ja no com a conseller, lamenta al Parlament l¡¯assassinat dels germans Badia per part de la FAI, alhora que participa en el monogr¨¤fic sobre els Fets d¡¯Octubre.

La revoluci¨® a la rereguarda republicana ho trastoca tot. Amb por de ser un dels passejats, marxa novament a Fran?a, pr¨¨via escala i detenci¨® a G¨¨nova. Segons el SIFNE, l¡¯espionatge franquista, Denc¨¤s se¡¯ls ofereix per foragitar Companys, a qui culpabilitzava de la revoluci¨®. Sense credibilitat, l¡¯oferta no t¨¦ m¨¦s recorregut. Sense diners, malviu com a metge i la seva dona ajuda en una perruqueria. Sense espai pol¨ªtic (instal¡¤lat a Banyuls, nom¨¦s col¡¤labora als Quaderns Pol¨ªtics, Econ¨°mics i Socials editats a Perpiny¨¤), emigra a T¨¤nger el 1948.

La internacional ciutat nord-africana s¡¯ha convertit en una urbs d¡¯expatriats, incl¨°s un petit grup de refugiats catalans amb iniciativa i diners, com ara l¡¯expresident del Tribunal de Cassaci¨® Josep Andreu i Abell¨®. Com a director general i fundador del Banc Immobiliari del Marroc, ajuda Denc¨¤s convertint la seva consulta m¨¨dica, acabada d¡¯obrir, en el centre d¡¯atenci¨® per als empleats del banc. ?s a casa del banquer on, als anys cinquanta, tots dos es retroben amb el nou president Tarradellas.

The End. Amb la integraci¨® de T¨¤nger al Marroc independent el 1956, Andreu i molts d¡¯altres marxen. Denc¨¤s, esperant debades un perm¨ªs per retornar a Barcelona, hi resta fins a la mort, causada per una infecci¨® de rony¨®. Centrat en l¡¯atenci¨® als m¨¦s desfavorits, com en un film de redempci¨®, una darrera i ap¨°crifa an¨¨cdota ens el mostra deixant, sense ser vist, diners per a medecines sota el coix¨ª dels seus pacients m¨¦s pobres. Cap c¨ªtara l¡¯acompanya.