El Govern de Fran?a abra?a la liberalitzaci¨® econ¨°mica

El ministre franc¨¨s d'Economia, Emmanuel Macron, va llan?ar aquest dimecres un paquet de liberalitzaci¨® de l'economia que inclou des de la rebaixa de taxes en sectors regulats fins a l'eliminaci¨® de traves legals per a la creaci¨® d'empreses, passant per l'autoritzaci¨® per obrir comer?os en diumenges o la venda d'actius estatals per m¨¦s de 5.000 milions. Amb aquest pas, el Govern franc¨¨s pret¨¦n ¡°modernitzar¡± la seva economia i afavorir-ne el creixement. En canvi, Fran?a es nega a realitzar m¨¦s retallades i obre una batalla amb Brussel¡¤les en incomplir el seu comprom¨ªs de d¨¨ficit.

Macron, de 36 anys, emmarcat a l'ala social-liberal del governant Partit Socialista, va anunciar des de la seva entrada a l'Executiu a l'agost que la seva principal comesa consistiria a ¡°eliminar rigideses del sistema¡±. Aquest dimecres ho va concretar en presentar al Consell de Ministres les grans l¨ªnies liberalitzadores de l'economia francesa contingudes en el denominat ¡°projecte de Llei per a l'Activitat i la Igualtat d'Oportunitats Econ¨°miques¡±.

¡°Per trobar la senda d'un creixement durador elevat, ¨¦s necessari rellan?ar la inversi¨®, i mobilitzar la UE entorn d'un programa ambici¨®s i afavorint la iniciativa privada a Fran?a. Cal modernitzar l'economia francesa per eliminar els bloquejos al desenvolupament de l'activitat¡±. Aquest ¨¦s el principi dif¨®s aquest dimecres oficialment despr¨¦s de la reuni¨® del Govern, que aposta per afavorir costi el que costi el creixement en lloc d'escometre pol¨ªtiques d'austeritat.

La nova llei liberalitzadora afectar¨¤ especialment les denominades ¡°professions reglamentades¡±, com notaris, procuradors, metges o farmac¨¨utics, els ingressos mitjans dels quals encap?alen les estad¨ªstiques franceses. Les seves tarifes seran ajustades ¡°al cost real¡±, o sigui, a la baixa, i es possibilitar¨¤ l'entrada d'accionistes aliens a la professi¨®.

Les tarifes de metges o notaris baixaran en ajustar-se ¡°al cost real¡±

La norma, que ser¨¤ aprovada al desembre, inclour¨¤ tamb¨¦ el perm¨ªs per obrir locals comercials en diumenge (entre cinc i dotze per any) o la reducci¨® dels peatges d'autopistes. Aix¨ª mateix, Macron preveu simplificar al m¨¤xim l'embull legal existent per crear noves empreses, iniciar la construcci¨® d'habitatges o emprendre tot tipus de negocis. I vendre actius estatals per valor d'entre 5.000 i 12.000 milions.

El primer ministre, Manuel Valls, va triar Macron perqu¨¨ l'acompany¨¦s el mes passat en una visita a Berl¨ªn per explicar la particular via francesa per superar la crisi. El cap del Govern va presentar Macron a Berl¨ªn com ¡°el ministre estrella¡± del seu equip. Tots dos van sentir que Alemanya valora els esfor?os de Par¨ªs per reequilibrar els seus comptes p¨²blics, per¨° que s¨®n necess¨¤ries m¨¦s reformes per evitar futurs desequilibris en els comptes p¨²blics francesos.

Aquests desequilibris s¨®n els que aquest dimecres van donar pas a una batalla d'imprevisibles conseq¨¹¨¨ncies entre Par¨ªs i Brussel¡¤les. El Govern de Valls va enviar a la capital comunit¨¤ria el seu pressupost per al 2015, que incompleix el comprom¨ªs de rebaixar el d¨¨ficit p¨²blic al 3% (ser¨¤ del 4,3% el 2015), i va advertir que no far¨¤ m¨¦s retallades per reduir aquest percentatge perqu¨¨ considera que l'austeritat perjudicar¨¤ l'anhelat creixement.

¡°El ritme de reducci¨® del d¨¨ficit ha de ser compatible amb el creixement. Ja estem fent uns esfor?os sense precedents¡±, ha argumentat el portaveu de l'Executiu, St¨¦phan Le Foll. El 2015, Fran?a retallar¨¤ la seva despesa en 21.000 milions (d'un total de 50.000 en tres anys). En paral¡¤lel, i en un altre gest significatiu en un Govern socialista, Fran?a dedicar¨¤ 12.000 milions a ajudar les empreses (41.000 en tres anys). Tamb¨¦ deixar¨¤ d'ingressar 3.200 milions el 2015 per una rebaixa fiscal que beneficiar¨¤ nou milions de llars.

Brussel¡¤les estudiar¨¤ els pressupostos francesos, per¨° ja ha advertit que els considera ¡°insuficients¡±. En teoria, a finals de mes hauria de donar la seva opini¨® oficial. Hi ha l'opci¨® que demani modificar-los, la qual cosa suposaria un afront sense precedents per a Par¨ªs. ¡°La sobirania pertany al Parlament franc¨¨s. Fran?a assumeix les seves responsabilitats de forma sobirana¡±, ha advertit el ministre de Finances, Michel Sapin.

En el pitjor dels casos, i si el consell de ministres de la UE acord¨¦s obrir un expedient per d¨¨ficit excessiu a Fran?a, el pa¨ªs podria patir una multa de fins al 0,2% del seu PIB. Fran?a est¨¤ sota vigil¨¤ncia de Brussel¡¤les des del 2009. Es va comprometre a rebaixar el seu d¨¨ficit al 3% el 2011. Ho va incomplir. El mateix va passar amb la pr¨°rroga donada fins al 2013 i tornar¨¤ a passar el 2015.

La pugna entre Par¨ªs i la UE per l'austeritat durar¨¤ diversos mesos

La batalla actual es perllongar¨¤ diversos mesos. A partir del novembre, el comissari d'Assumptes Econ¨°mics, clau en aquest proc¨¦s, ser¨¤ el franc¨¨s Pierre Moscovici, exministre d'Economia i Finances fins al mar? i, per tant, coresponsable dels desviaments pressupostaris al seu pa¨ªs. Fran?a s'enfronta, a m¨¦s, a pa?sos que, com Gr¨¨cia, Espanya o Portugal, s'han vist for?ats a emprendre pol¨ªtiques d'austeritat.

¡°El ritme de reducci¨® de d¨¨ficits s'ha d'adaptar a la situaci¨® econ¨°mica actual¡±, ha destacat el Govern. ¡°El feble creixement a Europa [que ja afecta tamb¨¦ Alemanya] i una inflaci¨® molt baixa¡± s¨®n les principals raons esgrimides per Par¨ªs ¡°No hi ha pla B¡±, va avisar ja fa una setmana Le Foll.

Els plans de retallades i reformes no inclouen altres mesures adoptades en altres pa?sos que han practicat l'austeritat. Fran?a no preveu baixades salarials, reformes del sistema de pensions o del mercat laboral ni modificacions del subsidi de desocupaci¨®. Al¡¤lusions de Valls i Macron a aquestes reformes han estat objecte de cr¨ªtiques fins i tot en les seves files socialistes.