Antonio Luque: ¡°No s¨®c creient en l¡¯amor. El sexe ¨¦s m¨¦s poder¨®s¡±

He quedat amb Antonio Luque, l¨ªder i ¨²nic membre fix de Sr. Chinarro, en un lloc inusual. Can Negre, a Sant Joan Desp¨ª, epicentre de l'extraradi barcelon¨ª, a tocar d'on jo vaig n¨¦ixer. ?s una casa modernista al bell mig d'una pla?a per als vianants, l'¨²nica cosa bonica en diversos centenars de metres al voltant. Fa un dia espl¨¨ndid, assolellat i nou i perfecte, inaudit a l'octubre. El t¨ªpic dia que s'ha d'esguerrar per alguna banda, perqu¨¨ una cosa tan perfecta no pot durar.

Ell arriba, i tots el mirem. Quan dic tots em refereixo al fot¨°graf, a la propiet¨¤ria del bar i a mi mateix. Luque reclama mirades. ?s molt alt, els cabells, molt arboris; l'aspecte, molt senyorial. Quan em d¨®na la m¨¤, sembla una escena d'El senyor dels anells amb Gandalf i Bilbo Saquet. Luque acaba de treure Perspectiva caballera, nou disc quan encara no fa un any de l'anterior. En un moment parlarem: dels Casiotone, de Red House Painters, de cardar, d'Ilegales i del m¨®n com a lloc perill¨®s. Cerveses, gravadora, raspera, acci¨®.

PREGUNTA. El nostre bagatge infantil i adolescent ens sol explicar amb tots els ets i uts. Com vas cr¨¦ixer tu? La teva fam¨ªlia era molt musical?

RESPOSTA. No. Quan ¨¦rem bastant petits, al meu pare li van robar el radiocasset del cotxe i durant set o vuit anys no hi havia cap m¨¦s m¨²sica a casa que la televisi¨®. Que encara sort que aleshores era millor que ara. Recordo que els meus pares se sorprenien perqu¨¨ jo endevinava el nom de la can?¨® abans que sort¨ªs el r¨¨tol a la pantalla. Fins que per fi van comprar un Sanyo; per¨° no eren gaire d'escoltar m¨²sica, no.

P. No recordes que escoltessin folklore o pasdobles?

R. Quan vaig aconseguir, traient bones notes i a base de molt insistir, que em regalessin un equip de m¨²sica humil, ja tenia 15 anys. I vaig haver de treure excel¡¤lents [somriu]. Ells tenien per casa algun disc d'Alberto Cortez, i al radiocasset que els van robar escoltaven Nino Bravo. Que a mi m'encantava, i encara em sembla molt bo. Jo els recordo gaudint molt perqu¨¨, esclar, eren molt joves. Quan jo vaig n¨¦ixer, el 1970, tenien 24 i 20 anys. Despr¨¦s van passar, suposo, per algunes fases m¨¦s dures de la vida, quan la crisi¡­ La que ara ¨¦s la dels 40 i abans era dels 30. I d'aquesta crisi ja no en van sortir escoltant m¨²sica.

P. Quin va ser el primer disc amb qu¨¨ vas dir: ¡°Aix¨° mola m¨¦s que el que escolten els meus pares¡±?

R. Jo ja tenia o?da musical. L'altre dia vaig escoltar un mon¨°leg de Joaqu¨ªn Reyes, quan ja havia gravat la can?¨® en qu¨¨ esmento el Casiotone [?cid f¨®rmico], i parlava de com als vuitanta tots ten¨ªem el mateix trasto. Tots els amics intentaven tocar-lo i no se'n sortien, en canvi jo treia el Per a Elisa de Beethoven. Nom¨¦s la primera part, ¨°bviament [rialles]. O les sintonies dels dibuixos animats. I quan va apar¨¨ixer aquell altre teclat que tenia els greus i els ritmes, all¨° era una flipada. M'hi passava hores i hores. A m¨¦s, jo era d'un barri, el Pol¨ªgono de San Pablo de Sevilla, on no sempre podies estar al carrer. No era Las 3.000 Viviendas, per¨° era un barri on a la nit trencaven les finestretes dels cotxes i et robaven el radiocasset. Com li va passar al meu pare [rialles]. Jo baixava a jugar al futbol i sovint acabava a pedrades. Al final vaig aprendre tamb¨¦ a tirar pedres i li vaig obrir el cap a un. Mira, encara tenia aix¨° per confessar [rialles].

P. M'encanta que m'hagis explicat aix¨° del Casiotone, per¨° abans et preguntava per discos d'adolesc¨¨ncia.

R. B¨¦, dep¨¨n d'on marquis que comen?a l'adolesc¨¨ncia. A mi encara em va enxampar la movida. Tots aquells grups em van flipar. Recordo que vaig dir al meu pare que volia anar a veure Aviador Dro, el 1983 a Alcal¨¢ de Guadaira, quan jo tenia 12 anys. Per¨° el meu pare arribava cansat de la feina i no em portaria a un concert. Amb 15 anys vaig anar al Cita en Sevilla, a veure Ilegales i Rosendo, que van tocar al solar de la Maestranza. Aquell va ser el primer concert de la meva vida i jo era molt fan d'Ilegales; va sortir Jorge Mart¨ªnez i vaig flipar. Si continua plet¨°ric amb l'edat que t¨¦, imagina com era el 1986.

Per a mi el m¨®n segueix sent un Pol¨ªgono de San Pablo. Peligroso. Bastant faig amb pujar-me a un escenari

P. Una b¨¨stia.

R. Una b¨¨stia, s¨ª. Tamb¨¦ col¡¤leccionava programes d'una emissora de poble, de Tomares, l'ona de la qual arribava no se sap com al Pol¨ªgono de San Pablo. M'havia de posar a la cuina per sintonitzar aquest programa on posaven no ja Radio Futura, sin¨® grups m¨¦s foscos i maquetes. I despr¨¦s hi ha la guitarra que em va regalar l'¨¤via a la primera comuni¨® i que jo tocava de manera impr¨°pia. All¨¤ ja tenia tirada per l'experimental, que va culminar en Sonic Youth i coses aix¨ª [rialles].

P. Si penses com eres de jove, en qu¨¨ t'assembles a aquell tio?

R. Crec que no canviem gaire. I m¨¦s si ets com jo, alg¨² que viu a?llat, en una bombolla. Potser perqu¨¨ penso que tot el m¨®n ¨¦s el Pol¨ªgono de San Pablo, que el m¨®n ¨¦s un lloc perill¨®s i cal anar amb compte. M'entrego massa, especialment si em passo amb la cervesa. I aix¨° em converteix en vulnerable, esclar. Encara que amb el temps he passat del que poguessin dir de mi. Continuo sent el nen tancat amb el seu Casiotone i els clics [rialles].

P. Torno a escoltar Ouija o Quirom¨¢ntico i m'adono que gaireb¨¦ remugaves, com si no volguessis que se t'entengu¨¦s.

R. El micr¨°fon em feia molta m¨¦s por que ara. Per¨° de tot se n'apr¨¨n. L'enginyer de so de Ronroneando (2008), Jos¨¦ Mar¨ªa Sagrista, em va dir una cosa que va transformar el moment de gravar la veu de tortura infinita a una cosa rutin¨¤ria. Era tan senzill com treure'm un dels dos auriculars. De sobte sents la veu normal, no de retorn i rara. Ara te'l treus i demanes que t'abaixin el playback, i prou. Abans tenia diarrees [rialles].

P. En general se't veu m¨¦s feli? ara que el 1998. No s¨¦ si perqu¨¨ llavors hi havia una sobredosi de The Cure o qu¨¨.

R. B¨¦, va a ratxes. Per¨° el so opac contribu?a a donar aquesta sensaci¨®. Aix¨° m'ho han de perdonar els fans d'aquests discos. Sonaven malament. Per¨° al nou disc es nota que he passat una ¨¨poca que no ha estat de les meves favorites [rialles]. Potser l'hauria d'haver gravat en menys dies perqu¨¨ son¨¦s m¨¦s trist, com el que feia abans.

P. El canvi a la teva carrera va ser cism¨¤tic. Molts fans es van emprenyar quan vas agafar el cam¨ª d'El fuego amigo?(2005), amb un nou tipus de lletres i vocaci¨®. Amb Ronroneando i Presidente (2011) ja van tenir un ictus.

R. [Una mica molest] Em fascina que hi hagi gent que em vingui a explicar la meva pel¡¤l¨ªcula, quan jo era l'¨²nic que era all¨¤. Jo he vist la gent que hi havia abans i ara als concerts. El que va passar, i per qu¨¨ vaig canviar. Tot aix¨° ja ho s¨¦ [rialles]. En aquella ¨¨poca feia uns arranjaments molt estranys, les can?ons no tenien tornades, a les barreges no se'ls dedicava prou temps perqu¨¨ no hi havia pressupost. Va ser Jota que, amb El fuego amigo, despr¨¦s d'haver-me quedat sense feina a la f¨¤brica, amb un nen, em va dir: "Tio, tu pots viure d'aix¨°". Em va donar una s¨¨rie de consells que van comen?ar a funcionar. Per sort. Perqu¨¨, si no, seria al carrer, o hauria saltat d'un balc¨®, saps?

P. [Torbat] No, si jo celebro la segona etapa. S¨®c dels conversos del 2005, que quedi clar.

R. [Una mica molest encara] Si ara resulta que el que mola ¨¦s el primer i els discos que he fet des d'El fuego amigo s¨®n una merda. No em costa res tocar can?ons dels primers: si aix¨ª vindran 2.000 persones als concerts, doncs perfecte. Toco el Compito (1996) sencer. Per¨° tampoc ¨¦s veritat. El que fa una mica de r¨¤bia ¨¦s la gent que diu: "Mira, era un friqui, com Daniel Johnston, i ara paga les lletres, i viu d'aix¨°, i es lleva a l'hora que li surt dels collons". I van a mata-degolla. Per¨° aix¨° ¨¦s t¨ªpicament espanyol, no? Per aix¨° entenc que els catalans us vulgueu independitzar [rialles]. Perqu¨¨ aquesta manera de ser de l'espanyol em sembla abominable.

Jota em va donar una s¨¨rie de consells que van comen?ar a funcionar. Per sort. Perqu¨¨ si no estaria al carrer, o m'hauria tirat d'una balconada, saps?

P. Irvine Welsh em deia que va passar de ser un heroi local a un brut venut en q¨¹esti¨® de pocs anys, i aix¨° que Trainspotting era el mateix llibre. Nom¨¦s havia venut m¨¦s.

R. Esclar. A aix¨° no se li pot parar gaire atenci¨®. Per aix¨° et deia que per a mi el m¨®n continua sent un Pol¨ªgono de San Pablo. Perill¨®s. Ja en faig prou de pujar a un escenari, arriscant-me que em llancin una poma amb un punyal dins, com en aquella pel¡¤l¨ªcula.

P. Has guanyat en confian?a esc¨¨nica? Molts m¨²sics mai superen el p¨¤nic.

R. No, aix¨° sempre hi ¨¦s. La fluixesa. El mal de panxa. Va b¨¦ si tens algun problema de tr¨¤nsit intestinal [rialles]. Jo crec que, si no ¨¦s torejant ¡ªells s¨ª que ho passen malament, perqu¨¨ la cosa a m¨¦s t¨¦ banyes¡ª, mai es passa pitjor que a dalt d'un escenari.

P. Quan abans deies que aquesta ¨¨poca no havia estat de les teves preferides, a qu¨¨ et referies?

R. B¨¦, Enhorabuena a los cuatro (2013) no va funcionar gaire b¨¦. Tractava d'un tema massa concret perqu¨¨ molta gent el sent¨ªs seu: les relacions a dist¨¤ncia i la impossibilitat de l'amor en general. Reia de l'amor i ¨¦s un tema que no pot ser popular, perqu¨¨ la gent s'ha d'aferrar a alguna cosa, i jo la idea de l'amor me la prenc sempre amb una certa dist¨¤ncia. No s¨®c gaire creient [riu]. Em sembla que el sexe ¨¦s una for?a molt m¨¦s poderosa. Per¨° la gent vol seguir amb el plat¨°nic; i aix¨ª els va.

P. El sexe pot ser tamb¨¦ molt engany¨®s. Qui no s'ha penjat d'un tros d'ase o una beneita nom¨¦s perqu¨¨ el sexe funcionava? Un amic meu diu: ¡°Desconfia sempre de la lux¨²ria¡±.

R. Tot ¨¦s una il¡¤lusi¨®. I ja que estem en una il¡¤lusi¨®, almenys que estiguem ben cardats, ben dormits?i ben?menjats.