¡°La situaci¨® de Catalunya ens preocupa i la seguim de prop¡±

Goldman Sachs Asset Management (GSAM) gestiona actius propers al bili¨® d'euros. El seu m¨¤xim responsable per a la regi¨® EMEA (Europa, Pr¨°xim Orient i ?frica) ¨¦s Andrew Wilson (Nova Zelanda, 1962), qui recentment va ser a Madrid per reunir-se amb clients.

Pregunta. Quin objectiu de creixement tenen? Quin volum d'actius aspira aconseguir GSAM?

Resposta. El nostre objectiu, m¨¦s que amb un volum d'actius sota gesti¨®, est¨¤ relacionat amb el rendiment de les nostres inversions. Si mantenim bones rendibilitats els propers anys en els nostres fons obtindrem m¨¦s ingressos i m¨¦s patrimoni per gestionar.

P. La ind¨²stria de gesti¨® est¨¤ en plena fase de consolidaci¨®. Tenen previst fer cap compra per cr¨¦ixer?

R. Els ¨²ltims 20 anys hem fet petites compres i sempre molt localitzades. En aquest moment no hi ha plans per fer una gran operaci¨®. ?s possible que, si sorgeixen oportunitats concretes, les aprofitem si amb aix¨° guanyem economies d'escala o ens reforcem en determinades ¨¤rees.

P. ?s important el mercat espanyol per a la seva gestora?

R. La nostra visi¨® ¨¦s Europa en el seu conjunt. ?s un mercat on volem cr¨¦ixer, sobretot entre els clients minoristes. Ara b¨¦, dins d'Europa hi ha mercats com l'espanyol i l'itali¨¤ amb gran pes de la renda fixa en la cartera dels inversors. ?s un actiu en el qual tenim una gran especialitzaci¨® i podem proporcionar solucions, especialment ara que, a causa dels tipus d'inter¨¨s tan baixos, ¨¦s molt dif¨ªcil aconseguir rendibilitats atractives.

P. En quins fons creixen m¨¦s?

¡°El deute espanyol no ¨¦s barat, per¨° la seva valoraci¨® continua sent raonable¡±

R. Els fons de retorn absolut estan creixent molt, cosa l¨°gica si tenim en compte la dificultat d'aconseguir rendiments en un entorn de tipus tan baixos. Tamb¨¦ creixen for?a els productes especialitzats en bons d'alta rendibilitat o high yield. ?s probable que el nivell d'impagament de les empreses continu? a nivells baixos i, amb certesa, per sota de la mitjana hist¨°rica. A m¨¦s, les companyies estan fent els deures. Les emissions dels ¨²ltims anys estan sent refinan?ades, i aix¨° implica que les companyies estan molt menys exposades a qualsevol possible pujada dels tipus.

P. Parlant precisament d'aquesta possibilitat, com afecta des del punt de vista de la inversi¨® que les dues principals ¨¤rees econ¨°miques estiguin en fases tan diferents de pol¨ªtica monet¨¤ria?

R.?Aquest ¨¦s un aspecte interessant. Mentre que als Estats Units la Reserva Federal podria apujar els tipus el segon trimestre del 2015, a Europa el BCE ja ha dit que mantindr¨¤ els est¨ªmuls durant for?a temps. Aquesta diverg¨¨ncia es manifestar¨¤ al mercat en diversos sentits. En primer lloc, l'euro es continuar¨¤ afeblint davant del d¨°lar. El tipus de canvi pot ser d'1,2 d¨°lars per euro. ?s possible veure'l encara m¨¦s baix, tot i que aix¨° dependr¨¤ de si l'economia europea es recupera. Una altra conseq¨¹¨¨ncia possible ¨¦s que s'ampli? el diferencial entre la rendibilitat del deute europeu i la nord-americana.

P. Quin pes hauria de tenir la renda fixa a les carteres?

R. ?s dif¨ªcil respondre aquesta pregunta. Dependr¨¤ de diversos factors, com l'aversi¨® al risc d'aquesta persona, la seva edat, el seu patrimoni... El que s¨ª que podem dir ¨¦s que els bons europeus s¨®n m¨¦s atractius que els nord-americans, i que no ¨¦s moment per tenir una estrat¨¨gia d'inversi¨® passiva. La normalitzaci¨® dels tipus als Estats Units generar¨¤ oportunitats per als gestors que s¨¤piguen veure-les.

P. Espanya encara t¨¦ grans reptes al davant. T¨¦ sentit que la prima de risc hagi caigut tant i tan de pressa?

R. Espanya ha fet un gran esfor? amb uns ajustos importants. En la mesura en qu¨¨ es continu? per aquest cam¨ª de reformes el comportament del deute p¨²blic tindr¨¤ un suport que justifiqui la caiguda dels diferencials. A m¨¦s, la pol¨ªtica del BCE de mantenir baix el preu del diner fa que els bons espanyols continu?n en nivells atractius davant dels alemanys, sobretot en un context d'inflaci¨® tan baix. ?s cert que el deute espanyol ja no ¨¦s tan barat com fa algun temps, per¨° la seva valoraci¨® continua sent raonable.

P. Estan preocupats per l'impacte que pugui tenir el proc¨¦s independentista a Catalunya? [L'entrevista es va fer abans de la decisi¨® de la Generalitat de suspendre la consulta oficial].

¡°Si hi hagu¨¦s alguna bombolla seria en els bons del Tresor dels EUA¡±

R. Si hi ha alguna cosa que no li agrada al mercat ¨¦s la incertesa. En qualsevol circumst¨¤ncia d'aquesta mena els inversors solen fer una pausa en les seves grans inversions, es replantegen l'estrat¨¨gia. La situaci¨® de Catalunya ens preocupa i la seguim de prop. ?s un factor de risc per a Espanya, per¨° jo no ho veig com res que pugui moure els mercats, tret que la situaci¨® escali de manera considerable. Ara mateix tenim desafiaments importants al Pr¨°xim Orient i R¨²ssia. ?s cert que estem una mica m¨¦s previnguts que en una situaci¨® normal, per¨° el proc¨¦s catal¨¤ no crec que sigui un motiu per estar fora del deute espanyol.

P. La renda variable acumula diversos anys de pujada. Encara veu potencial a les accions? Quins mercats li agraden m¨¦s?

R. ?s cert que les borses han pujat molt els ¨²ltims anys i ¨¦s dif¨ªcil argumentar que la renda variable sigui barata. Per a nosaltres tampoc ¨¦s cara, ofereix una valoraci¨® raonable. Les accions no ofereixen signes de reescalfament i pensem que poden continuar oferint creixements de dos d¨ªgits. Dit aix¨°, preferim les borses europees a la nord-americana per una q¨¹esti¨® de valoraci¨®. La debilitat de l'euro fa m¨¦s competitives les empreses europees. Malgrat la debilitat de la zona euro, no cal oblidar que m¨¦s de la meitat dels ingressos de les grans empreses es generen fora.

P. Tem que la liquiditat que s'ha injectat en el sistema acabi generant alguna bombolla?

R. Si hi hagu¨¦s alguna bombolla seria en els bons del Tresor nord-americ¨¤. La Reserva Federal ha comprat molt deute. En la resta d'actius, malgrat les entrades de diners que s'han produ?t, no veiem preus reescalfats. En el cas del deute dels pa?sos de la perif¨¨ria europea, els diferencials s'han contret molt, per¨° el context econ¨°mic (poc creixement, amena?a de deflaci¨® i les injeccions de liquiditat del BCE) d¨®na suport a les cotitzacions d'aquests bons. Quan la recuperaci¨® econ¨°mica sigui un fet, per descomptat que aquests actius semblaran cars, per¨° a curt i mitj¨¤ termini encara ofereixen una valoraci¨® raonable.

P. Qu¨¨ li sembla la sortida de Bill Gross de Pimco?

R. Quan es produeixen canvis en l'equip directiu d'alguna empresa, ¨¦s normal que els clients es replantegin la seva posici¨®. GSAM ¨¦s una de les gestores m¨¦s importants de renda fixa del m¨®n i si algun dels nostres competidors registra sortides, esperem tenir l'oportunitat de competir per aquest negoci.