La p¨¤tria del cinema condecora Almod¨®var

A l'hangar on els germans Lumi¨¨re van inventar el cinema fa 120 anys, Pedro Almod¨®var s'hi asseu i obre una llibreta. ¡°Em d¨®na confian?a tenir un bloc, per si se em ve al cap alguna cosa¡±, diu el director, amb ulleres i af¨°nic. La nit anterior va ser llarga. ¡°La cosa va acabar a les quatre de la matinada. Gaireb¨¦ no tinc veu i estic esp¨¨s¡±, explica. Almod¨®var va rebre el Premi Lumi¨¨re, una distinci¨® prestigiosa concedida pel festival del mateix nom, que t¨¦ lloc a Li¨® des de fa sis edicions, a les ordres del totpoder¨®s Thierry Fr¨¦maux, delegat general del Festival de Cannes, i que en el passat va distingir Quentin Tarantino i Clint Eastwood. Aquest certamen podria ser la seva ant¨ªtesi: ali¨¨ al cinema d'estrena, especialitzat en filmografies passades i al¡¤l¨¨rgic a l'elitisme, obert a una ciutat que envaeix les sales. ¡°Una celebraci¨® del fet de veure cinema en una sala i no a casa teva¡±, com sent¨¨ncia el director.

A m¨¦s d'orquestrar un cicle de cinema espanyol durant els dies negres del franquisme, de Fern¨¢n G¨®mez a Zulueta, i un altre de les pel¡¤l¨ªcules que hi ha a la seva filmografia ¨Cde Bu?uel a Powell i de Rossellini a Cassavetes¨C, el plat fort va ser una cerim¨°nia davant de 3.000 persones, pensada com una celebraci¨® del seu univers creatiu. El seu germ¨¤ Agust¨ªn i algunes de les seves actrius fetitxe ¨CMarisa Paredes, Elena Anaya, Rossy de Palma¨C es van desfer en lloances. Antonio Banderas i Pen¨¦lope Cruz li van enviar missatges d'afecte. Miguel Poveda va cantar un grapat de can?ons de les seves pel¡¤l¨ªcules, mentre que la cineasta Agn¨¨s Jaoui li va dedicar Piensa en mi, el director Bertrand Tavernier va traduir sobre l'escenari la lletra de Volver i Juliette Binoche ¨Camb qui gaireb¨¦ va rodar fa vint anys un projecte inspirat en Un tramvia anomenat Desig, segons va confessar ahir¨C li va lliurar el premi vestida de noia Almod¨®var. Entre el p¨²blic de 3.000 espectadors, s'hi va distingir l'actor Keanu Reeves, el director Michael Cimino, l'escriptora Fred Vargas i el modista Azzedine Ala?a. L'acte va acabar amb un karaoke gegant de Resistir¨¦.

Quan Almod¨®var va enfilar-se fins a l'escenari, va quedar clar que estava tocat per l'emoci¨®. ¡°M'agradaria ser divertit, per¨° quan m'enamoro perdo el sentit de l'humor¡±, va dir. Aquest amor ¨¦s correspost. ¡°Fran?a m'ha donat totes les condecoracions possibles per a un artista¡±, va recon¨¨ixer ahir. ¡°No s¨¦ qu¨¨ els passa amb mi. Suposo que sempre ¨¦s m¨¦s agra?t adoptar un estranger, perqu¨¨ un se sent m¨¦s gener¨®s¡±. Aquest amor va ser extensible, des de principis dels noranta, a algunes de les seves actrius, com Carmen Maura, Victoria Abril, Rossy de Palma, instal¡¤lades des de llavors a Par¨ªs. A ell no el va temptar mai aquest exili daurat, tenint en compte que el seu pa¨ªs l'estimava entre regular i malament? ¡°Un no escull quina ¨¦s casa seva. Jo he nascut a Espanya i la cultura espanyola ¨¦s la meva cultura. La hist¨°ria contempor¨¤nia ¨¦s la hist¨°ria de la meva vida, per b¨¦ o per mal¡±, va respondre. Com a creador, Almod¨®var tamb¨¦ ¨¦s producte d'aquest context. ¡°En els ¨²ltims 15 anys he portat una vida contr¨¤ria a la de la meva joventut, una vida d'interiors. S¨®c un creador solitari, per¨° amb les finestres de casa molt obertes per sentir el soroll que arriba de fora¡±, va afegir.

A la cerim¨°nia hi va planar la figura espectral de la seva mare. Tres personalitats de l'¨²ltim cinema franc¨°fon ¨CXavier Dolan, Guillaume Galliene i Tahar Rahim¨C van llegir la carta que Almod¨®var li va dedicar el dia de la seva mort, publicada per aquest diari el 1999. ¡°Quan surto al carrer, dissabte, descobreixo que fa un dia molt assolellat. ?s el primer dia amb sol i sense la meva mare. Ploro sota les ulleres¡±, arrencava la carta. El mateix va passar ahir: era dissabte, feia sol, i el director plorava sota les ulleres fosques. ¡°Encara em sento fr¨¤gil respecte a aix¨°¡±, va confessar. El director va revelar que la seva mare va encadenar diferents dols durant els primers trenta anys de la seva vida. ¡°Fins i tot quan estava embarassada de mi¡±, va assenyalar. ¡°M'agrada creure que la meva passi¨® pel color ¨¦s la resposta de la meva mare a tants anys de negror antinatural. Encara que vest¨ªs de negre, al seu interior forjava una venjan?a cap a la fosca monocromia obligada per la tradici¨®. Jo vaig ser la seva venjan?a i espero haver estat a l'altura¡±.

Almod¨®var va parlar de l'estat de precarietat del cinema espanyol, que veu ¡°pitjor que mai¡±. ¡°?s una situaci¨® desastrosa, per¨° els que han de decidir tant els fa. La cultura no t¨¦ cap ministeri propi i les decisions sobre cinema les pren el ministre d'Hisenda, cosa que em sembla una aberraci¨®. En aquest ministeri hi ha altres prioritats¡±, va declarar. M¨¦s tard, el cineasta va contraposar el que passa al pa¨ªs ve¨ª, on festivals com aquest demostren el boom de l'anomenat cinema patrimonial. A Fran?a, les sales de cinema especialitzades en reposicions s'han multiplicat per tres en els ¨²ltims deu anys i ja suposen un 20% del circuit d'art i assaig. ¡°Com a espanyol i madrileny, sento enveja i una r¨¤bia descomunal. Em fa una pena enorme que a Espanya tanquin les sales i que no s'estreni tot el cinema que s'hauria d'estrenar. ?s una de les raons per les quals em pregunto si ¨¦s bona idea continuar vivint a Madrid¡±.

El cineasta aviat far¨¤ les maletes. ¡°Li¨® ha estat una pausa, un descans emocionant respecte al que estic fent a Madrid¡±, va dir en refer¨¨ncia als preparatius de la seva nova pel¡¤l¨ªcula. ¡°Dilluns sortirem a localitzar exteriors. Transcorrer¨¤ en diversos punts de la geografia espanyola i no nom¨¦s a Madrid¡±, va revelar. ¡°Per¨° ser¨¦ discret. Ja tindrem temps de parlar del t¨ªtol i dels actors¡±.