¡°A Espanya o Gr¨¨cia s¡¯han fet les reformes amb el ganivet al coll¡±

Jean Tirole (Troyes, Fran?a, 1953), acaba de ser guardonat amb el Nobel d'Economia. President de l'Escola d'Economia de Toulouse (TSE), compatibilitza les classes en aquest centre amb cursos al MIT (Institut de Tecnologia de?Massachusetts). En aquesta entrevista telef¨°nica, afirma que els pa?sos que no fan les reformes a temps es veuen abocats a aplicar mesures d'austeritat.

Pregunta. Europa no troba la via per superar la crisi.

Resposta. Alguns pa?sos, com els del sud, necessiten reformes que els donin credibilitat. Del mercat de treball, de pensions, d'organitzaci¨® de l'Estat... Alemanya les va fer, els escandinaus tamb¨¦. Com el Canad¨¤ o Austr¨¤lia. Al sud ?d'Europa van fer ben poc. S'han fet a Gr¨¨cia o a Espanya, per¨° amb el ganivet al coll. I aix¨° ha tingut costos. A Alemanya no van esperar a l'¨²ltim moment. Les van fer el 2002 i el 2003.

P. No anomena Fran?a. Quines reformes necessita Fran?a?

R. Moltes. El mercat de treball, per exemple. No es pot sostenir amb aquestes taxes d'atur. No es pot sacrificar els joves d'aquesta manera. No es pot mantenir una despesa p¨²blica tan elevada. Signifiquen massa c¨¤rregues per a l'Estat, per als empresaris... Surt molt car. I ¨¦s molt dif¨ªcil guanyar competitivitat en aquestes circumst¨¤ncies.

P. ?s possible mantenir l'euro sense una uni¨® pol¨ªtica, sense una uni¨® econ¨°mica?

¡°Si no s'afronten els canvis, l'¨²nica soluci¨® ¨¦s l'austeritat¡±

R. Es necessita m¨¦s Europa, sens dubte, per¨° la Europa del nord ¨¦s cada vegada m¨¦s reticent amb la del sud. ?s un tema per debatre durant hores.

P. A Fran?a hi ha molta resist¨¨ncia a les reformes.

R. S¨ª, en l'opini¨® p¨²blica i entre els pol¨ªtics. Per¨° la degradaci¨® econ¨°mica ¨¦s profunda i cal actuar. Hi ha un exemple clar: la taxa sobre el carboni. La mesura la va prendre la dreta i tothom hi estava d'acord. Ara, la majoria de la classe pol¨ªtica hi est¨¤ en contra. ?s un s¨ªmptoma que tenim un estat feble. Els lobbies tenen una gran influ¨¨ncia a Fran?a.

P. En tot cas, vost¨¨ mant¨¦ que Fran?a no ¨¦s un pa¨ªs en declivi, en decad¨¨ncia.

¡°Al mercat laboral ¨¦s necessari un contracte ¨²nic, no un sistema dual¡±

R. No, perqu¨¨ t¨¦ molts valors. Aix¨° s¨ª, conv¨¦ no perdre'ls gaire de pressa.

P. Com veu la batalla entre Par¨ªs i Brussel¡¤les per l'elevat d¨¨ficit franc¨¨s?

R. El d¨¨ficit actual, per sobre del 4%, no ¨¦s cap excepci¨®. El problema de Fran?a ¨¦s que des de fa quatre d¨¨cades no t¨¦ un pressupost equilibrat. Fins i tot en per¨ªodes de bonan?a augmenta el d¨¨ficit i no fa reformes. L'austeritat ¨¦s complicada per a l'economia, per¨° si no es duen a terme reformes a temps, ¨¦s l'¨²nica soluci¨®.

P. Ha analitzat la pol¨ªtica d'austeritat a Espanya?

¡°No hi ha cap motiu perqu¨¨ Europa no tingui el seu Google¡±

R. La q¨¹esti¨® ¨¦s molt complexa. El debat entre els economistes ¨¦s molt viu. Alguns pensen que ¨¦s un error la forta disciplina pressupost¨¤ria, altres especialistes consideren el contrari... La veritat ¨¦s que els economistes no saben gran cosa. El que cal fer s¨®n reformes.

P. Per qu¨¨ defensa el contracte ¨²nic?

R. No ¨¦s casual que els pa?sos del sud tinguin m¨¦s atur. Tenen un doble sistema similar: el contracte indefinit, extremadament protector, enfront d'uns altres que, com el temporal, estan molt poc protegits. O sigui, hi ha un mercat dual. La major parteix els contractes que se subscriuen s¨®n temporals i aquests treballadors combinen contracte despr¨¦s de contracte amb l'atur. No tenen molta formaci¨® perqu¨¨ les seves empreses no inverteixen en ells. No ¨¦s bon sistema. ?s necessari un contracte ¨²nic.

P. Qu¨¨ n'opina, del sistema dels minitreballs a Alemanya?

¡°No ¨¦s casual que als pa?sos del sud hi hagi m¨¦s atur que als del nord¡±

R. Els joves alemanys tenen un problema espec¨ªfic de formaci¨®. Alemanya fa molt per la formaci¨®, per¨° hi ha un problema: les empreses s¨®n reticents a contractar alg¨² amb baixa formaci¨® i pagar-los un salari m¨ªnim perqu¨¨ passen la major part del temps formant-se i despr¨¦s el jove pot acabar trobant una feina millor o m¨¦s estable en una altra empresa. No se'ls pot exigir aquest esfor? a les empreses.

P. ?s partidari d'un mercat europeu de l'energia o de les telecomunicacions amb una autoritat ¨²nica de regulaci¨®?

R. Necessitem Europa. Vegem el mercat de l'energia, el de l'electricitat. Es va decidir construir la Europa de l'energia, per¨° es van mantenir les regles nacionals, les xarxes de transport nacionals i fins i tot les autoritats nacionals de la compet¨¨ncia. Al mateix temps, i va ser un pas endavant, es va crear l'autoritat europea de la compet¨¨ncia. Per¨° el que calen s¨®n m¨¦s interconnexions. A la pen¨ªnsula Ib¨¨rica hi ha un aut¨¨ntic mercat ib¨¨ric, per¨° a?llat de la resta. El regulador europeu hauria d'actuar.

P. Vost¨¨ defensa que els reguladors siguin forts i que l'Estat sigui un ¨¤rbitre.

R. Els reguladors han de ser independents per crear condicions justes de compet¨¨ncia. No poden desequilibrar la balan?a a favor d'uns o altres. L'Estat pot exercir aquest paper d'¨¤rbitre, ha de definir les regles de joc, per¨° una economia de mercat tamb¨¦ ha de funcionar sobre un estat fort.

P. Per qu¨¨ Europa no t¨¦ el seu Google?

R. Hi ha un gran problema a les universitats europees i he treballat molt en aquesta mat¨¨ria. Prov¨¦ de la retallada d'inversi¨® en l'economia del coneixement. Ara hi ha universitats d'alt nivell que fomenten la creaci¨® d'empreses i generen l'ambient necessari perqu¨¨ hi hagi iniciatives innovadores. Necessiten un sistema fiscal favorable, ¨¦s clar. No hi ha problema de capital hum¨¤. No hi ha cap motiu perqu¨¨ Europa no tingui el seu Google i empreses que generen l'economia moderna. Aquest ambient de base inexistent ¨¦s el problema i hem perdut moltes oportunitats.

P. S'han convertit els mercats financers en una amena?a per als estats?

R. No. S¨®n importants, per¨° no s¨®n cap amena?a. ?s cert que, quan es produeix una fallida p¨²blica, el problema l'ha de resoldre l'Estat. No ¨¦s el poder dels mercats all¨° que ha de de fer por, sin¨® les situacions en qu¨¨ l'Estat ha d'afrontar una crisi i acaba traslladant el problema als contribuents. Aix¨° s¨ª que fa por.