La felicitat de les treballadores

Sillicon Valley ¨¦s el bressol de grans empreses tecnol¨°giques que no nom¨¦s s¨®n capdavanteres en inform¨¤tica i comunicaci¨®. En el seu territori es gesten innovacions socials que s¨®n alhora reflex i motor d'altres canvis m¨¦s profunds. Quan Steve Jobs tractava de conv¨¨ncer els empresaris perqu¨¨ regalessin als seus treballadors port¨¤tils i tel¨¨fons m¨°bils, no estava intentant nom¨¦s augmentar la quota de mercat dels seus productes. Estava definint un nou model de relaci¨® laboral en qu¨¨ la frontera entre feina i vida privada es difumina completament. El seu argument era que facilitar-los la connexi¨® permanent no nom¨¦s fidelitza els treballadors i permet que s'identifiquin m¨¦s amb la causa de l'empresa, sin¨® que els fa molt m¨¦s productius. Al cap i a la fi, una bona idea pot sorgir en qualsevol moment.

Alguns directius s'han pres tan seriosament aquest nou paternalisme propi de patrons liberals per¨° altament possessius que han teoritzat la necessitat de vetllar pel benestar integral dels seus treballadors i alguns han incorporat fins i tot la figura del Chief Happiness Officer, una mena de responsable de la felicitat de la plantilla, la qual cosa, per cert, no els impedeix la m¨¦s despietada aplicaci¨® de la flexibilitat laboral, ¨¦s a dir, acomiadar sense contemplacions quan els conv¨¦. Nom¨¦s els millors tenen dret a ser feli?os.

En aquesta l¨ªnia d'innovacions, dues de les grans marques tecnol¨°giques, Facebook i Apple, han incl¨°s al seu cat¨¤leg d'incentius ajudes econ¨°miques per a la ¡°maternitat estesa¡±, eufemisme abstr¨²s on n'hi hagi perqu¨¨ la maternitat ¨¦s un fet biol¨°gic que passa o no passa, per¨° no s'est¨¦n. En realitat el que ofereixen a les seves treballadores ¨¦s la possibilitat de posposar la maternitat sufragant-los un tractament de congelaci¨® d'¨°vuls.

A primera vista, sona b¨¦. L'empresa es preocupa pel benestar psicol¨°gic de les treballadores que tenen ¨¤nsies de maternitat per¨° que no acaben de trobar el moment perqu¨¨ pensen que han de dedicar tota l'energia a la seva carrera. I fins a gener¨®s, perqu¨¨ el tractament costa 8.000 euros m¨¦s una quota de manteniment de 400 euros mensuals. Per¨° en realitat ¨¦s molt m¨¦s que tot aix¨°. ?s el resultat d'un model en qu¨¨ la maternitat no nom¨¦s ¨¦s una nosa per a les empreses, com molt b¨¦ ens ha recordat fa poc M¨®nica Oriol, presidenta del C¨ªrculo de Empresarios, sin¨® que les mateixes dones comencen a percebre-la com un obstacle al seu progr¨¦s professional. Just quan es troben en el moment m¨¦s exigent de les seves carreres, senten la pressa del rellotge biol¨°gic. En entorns d'alta competitivitat, moltes dones renuncien a ser mares i d'altres esperen tant que ja no arriben a temps. Aix¨ª ¨¦s com l'edat de la primera gestaci¨® s'ha anat retardant a Espanya fins a m¨¦s enll¨¤ dels trenta anys i la taxa de natalitat es troba entre les m¨¦s baixes del m¨®n: 1,4 fills per dona.

Apple i Facebook ajuden ara les seves treballadores a posposar la decisi¨®, amb la promesa enganyosa que podran intentar-ho m¨¦s endavant. Enganyosa, perqu¨¨ la congelaci¨® d'¨°vuls ¨¦s una t¨¨cnica molt recent que no assegura en absolut que es pugui produir un embar¨¤s. Al m¨®n amb prou feines han nascut 2.000 nens a partir d'¨°vuls congelats i no sabem quants intents han fracassat. Cal tenir en compte que per aconseguir un embar¨¤s, a m¨¦s que l'¨°vul sobrevisqui a la congelaci¨®, ha de ser fecundat in vitro i la taxa d'¨¨xit d'aquesta ¨²ltima t¨¨cnica no arriba al 30%.

Sospito que en el fons, el que Apple i Facebook fan ¨¦s facilitar que les dones en edat f¨¨rtil no es distreguin amb els desitjos de maternitat, amb la falsa il¡¤lusi¨® que no necessiten renunciar-hi, sin¨® nom¨¦s posposar-la. Sense aclarir que, a la pr¨¤ctica, el m¨¦s probable ¨¦s que acabi sent una ren¨²ncia. Com b¨¦ adverteix Eugene Morozov a la seva cr¨ªtica al solucionisme, la idea que la t¨¨cnica ens resoldr¨¤ tots els maldecaps ¨¦s err¨°nia. Les tecnologies no poden resoldre-ho tot.

Per¨° la q¨¹esti¨® t¨¦ m¨¦s subst¨¤ncia del que sembla. ?s una expressi¨® dels canvis que el neoliberalisme econ¨°mic est¨¤ introduint en el model de relacions socials, i que donen lloc al que el fil¨°sof germanocore¨¤ Byung-Chul Han defineix com la societat del rendiment. Com que el model tradicional de relacions laborals ¡ªsubjectes a normes disciplin¨¤ries, amb jornada laboral i condicions de treball pactades¡ª no permetia augmentar la productivitat, el sistema ha inventat un nou model en qu¨¨ ¨¦s el mateix individu qui fixa els seus objectius. I ho fa en un entorn cultural de m¨¤xima competitivitat on sempre es pot fer una mica m¨¦s per triomfar. El subjecte de rendiment interioritza de tal manera el sistema d'autoexplotaci¨® que, com Prometeu, acaba encadenat a una roda que el fa responsable ¨²nic del seu ¨¨xit o el seu frac¨¤s.

Les empreses tecnol¨°giques s'han convertit en les capdavanteres d'aquesta nova filosofia que converteix cada treballador en un emprenedor de si mateix. ¡°Els projectes, les iniciatives i la motivaci¨® reemplacen la prohibici¨®, el mandat i la llei", diu Han. ¡°L'inconscient social passa del deure al poder¡±. No es tracta nom¨¦s de fer el que s'ha de fer i el que s'espera que un faci, sin¨® de fer m¨¦s. Sempre m¨¦s. En aquesta espiral, qualsevol distracci¨®, per exemple la maternitat, pot ser letal per a una prometedora carrera.

Tot aix¨° i molt m¨¦s ¨¦s el que hi ha darrere el simp¨¤tic incentiu dels ¨°vuls congelats.

?