Barcelona amplia centres comercials als districtes amb m¨¦s locals buits

El centre d'oci Heron City vol guanyar 6.000 metres quadrats de superf¨ªcie comercial, tot i que al districte on se situa, Nou Barris, el 22,7% dels locals comercials estan buits. L'Ajuntament de Barcelona ha concedit a La Maquinista 10.000 metres m¨¦s de sostre malgrat que Sant Andreu ¡ªon tamb¨¦ es construir¨¤ el centre comercial de la Sagrera, amb 26.000 metres quadrats¡ª t¨¦ el 24,8% dels espais amb la persiana abaixada. I a Sant Mart¨ª, al qual li espera una ampliaci¨® del recinte de Gl¨°ries de 13.700 metres quadrats, el 17,5% dels locals tampoc tenen llogater. Aquestes dades expliquen el malestar que regna entre el petit comer? i el Consistori, i el fet que avui dilluns l'eix comercial de Sant Andreu planti l'Ajuntament en la tradicional gala de La millor botiga del m¨®n.

La crisi ha for?at el tancament de molts comer?os, per¨° l'eix comercial de Sant Andreu considera que els nous metres quadrats que tindran aquests centres comercials perjudicaran ¡°de forma irreparable el comer? dels barris de l'entorn¡±, segons la carta que han enviat a l'Ajuntament. Les dades recaptades per l'observatori econ¨°mic Eixos, encarregades des de fa dos anys per l'equip de l'alcalde Xavier Trias, posen de manifest que justament on es produiran aquestes ampliacions ¨¦s on el comer? de proximitat est¨¤ m¨¦s castigat. De fet, molt m¨¦s que la mitjana de Barcelona, que se situa en el 17,1%. Nom¨¦s Horta-Guinard¨®, amb un 29,1% de persianes abaixades, i Sants-Montju?c (21,5%) estan pitjor. ¡°S¨®n zones molt castigades, de classe treballadora, que han vist com es buidaven els carrers del barri¡±, explica el secretari general de la Confederaci¨® de Comer? de Catalunya, Miquel ?ngel Fraile, que qualifica de ¡°barbaritat¡± la pol¨ªtica d'ampliacions plantejada per l'Ajuntament. En part, argumenta, perqu¨¨ ¡°¨¦s una tend¨¨ncia generalitzada que els grans centres s¨®n els que ho passen pitjor¡±.

Els comer?os qualifiquen de ¡°barbaritat¡± la pol¨ªtica comercial de Trias

Un factor m¨¦s que descriu la situaci¨® comercial d'aquests districtes ¨¦s el nombre de locals amb ¨²s comercial per cada 100 habitants, que es redueix fins a l'interval de 2,2 a 2,6, quan a Barcelona aquesta r¨¤tio ¨¦s de 3,19. Tamb¨¦ ¨¦s molt m¨¦s baix el percentatge de comer?os no quotidians ¡ªequipaments per a la llar i les persones i cultura i oci¡ª, que descriu l'oferta m¨¦s enll¨¤ de botigues d'alimentaci¨® i de primera necessitat. A Sant Mart¨ª ¨¦s del 18,5%, per un 19,7% a Sant Andreu i un 20,5% a Nou Barris. La mitjana de Barcelona ¨¦s del 24,1%, segons les dades elaborades per Eixos, juntament amb Idealista, BBVA Data & Analytics i MIT Senseable City Lab.

Gl¨°ries i La Maquinista, tots dos propietat d'Unibail-Rodamco, no s¨®n centres comercials qualsevol. La seva ¨¤rea d'influ¨¨ncia supera, per molt, Barcelona i tenen un radi d'atracci¨® de m¨¦s de quatre milions de clients potencials. ¡°La Maquinista ¨¦s el centre regional per excel¡¤l¨¨ncia de Barcelona, amb un nivell de comercialitzaci¨® i de visites (uns 15 milions) alt¨ªssim¡±, explica Jos¨¦ Manuel Llovet, director de l'¨¤rea comercial de JLL Espanya i membre del comit¨¨ executiu de l'Associaci¨® Espanyola de Centres Comercials. Segons el seu parer, la reconfiguraci¨® de Gl¨°ries (11,6 milions) est¨¤ vinculada a la reurbanitzaci¨® de tota la zona i al fet d'aprofitar un disseny original ¡°molt complex i absolutament ineficient¡±.

Llovet destaca que ¡°Barcelona ¨¦s una ciutat at¨ªpica perqu¨¨ normalment els centres comercials se situen a l'extraradi i, en canvi, aqu¨ª s'han constru?t centres regionals urbans¡±, com serien els dos casos esmentats i el de Diagonal Mar, tamb¨¦ al barri de Sant Mart¨ª. L'escassetat de recintes provoca que ¡°Barcelona tingui molt de recorregut per fer i quan hi ha un centre comercial en venda hi ha molta concurr¨¨ncia¡±, explicava fa uns dies Anna Gener, directora d'Aguirre Newman a Barcelona, en refer¨¨ncia a la venda de Diagonal Mar.

A les ant¨ªpodes dels tres districtes afectats per les obres en centres comercials hi ha els districtes de Ciutat Vella i Gr¨¤cia, que tenen les millors r¨¤tios d'ocupaci¨® comercial. Ciutat Vella, centre hist¨°ric, comercial i tur¨ªstic de Barcelona, t¨¦ el 88,9% dels locals amb comer?os actius i 5,6 establiments per cada 1.000 habitants. A Gr¨¤cia, l'ocupaci¨® arriba al 88,7% i t¨¦ una r¨¤tio de quatre botigues per cada mil habitants.