El viatge de Brittany Maynard cap a una mort digna

Una dona de Calif¨°rnia anomenada Brittany Maynard morir¨¤ el pr¨°xim 1 de novembre amb 29 anys d'edat. Aix¨ª ho ha decidit ella mateixa, despr¨¦s de saber a principis d'aquest any que t¨¦ un c¨¤ncer incurable al cervell. Abans volia tenir fills. Ara el seu ¨²nic projecte ¨¦s arribar en bon estat a celebrar l'aniversari del seu marit, quan s'acabi aquest mes. Si pot, anir¨¤ a veure el Grang Canyon. Despr¨¦s, al seu dormitori i envoltada de la seva fam¨ªlia, se su?cidar¨¤ sota supervisi¨® m¨¨dica. Tot aix¨° ho ha explicat a la televisi¨® i en un v¨ªdeo viral a una audi¨¨ncia bocabadada.

Per poder morir amb les seves pr¨°pies regles, sense haver de patir les cures pal¡¤liatives del c¨¤ncer fins al final, s'ha hagut de traslladar d'Oakland, a Calif¨°rnia, a Portland, en l'estat ve¨ª d'Oreg¨®n, on existeix una llei de mort digna. All¨ª, un metge pot prescriure els medicaments necessaris per posar fi a la seva vida sense patiment. El cas va comen?ar a circular quan Maynard va accedir a participar en una campanya per promoure aquesta mena de lleis en tots els estats, i el v¨ªdeo en qu¨¨ explica la seva decisi¨® ha despertat el debat de costa a costa.

Brittany Maynard es va casar l'any passat i volia tenir fills de seguida. Per¨° uns estranys i forts maldecaps li estaven fent la vida impossible. El diagn¨°stic va arribar l'1 de gener d'enguany. T¨¦ un tumor anomenat gliobastoma multiforme, la forma m¨¦s agressiva de c¨¤ncer al cervell. Els metges dubten que pugui viure un any m¨¦s. Tot el seu projecte de vida ha desaparegut. ¡°Immediatament vaig aturar tots els meus plans. No puc portar un nen al m¨®n sabent que no tindr¨¤ mare¡±, deia en una entrevista a la NBC dijous passat. El tractament que ha rebut durant aquest temps li ha deformat la cara i amb prou feines s'hi reconeix la dona de les fotos de noces que inunden la xarxa.

Morir¨¦ a casa, al llit que comparteixo amb el meu marit i me n'anir¨¦ en pau, amb la m¨²sica que m'agrada sonant de fons

El web de l'organitzaci¨® Compassion&Choices, la m¨¦s important dels EUA en la defensa del dret a la mort digna, rep el visitant amb un formulari per enviar el seu suport a Maynard i dir-li si t'ha commogut la seva hist¨°ria. ¡°No vaig comen?ar aquesta campanya perqu¨¨ volgu¨¦s publicitat; de fet, per mi ¨¦s dif¨ªcil de processar. Ho vaig fer perqu¨¨ vull un m¨®n on tots tinguin acc¨¦s a una mort digna, com jo. El meu viatge ¨¦s m¨¦s f¨¤cil gr¨¤cies a aquesta decisi¨®¡±.

En el v¨ªdeo de la campanya, Maynard mostra els medicaments amb qu¨¨ pensa posar fi a la seva vida. Els porta a la bossa "per quan els necessiti". I relata amb fermesa com ha planificat el moment de la seva mort. "Espero estar envoltada de la meva fam¨ªlia: el meu marit, la meva mare, el meu padrastre i la meva millor amiga, que ¨¦s metge. Morir¨¦ a casa, al llit que comparteixo amb el meu marit i me n'anir¨¦ en pau, amb la m¨²sica que m'agrada sonant de fons".

Compassion&Choices i Brittany Maynard estan intentant que el cas serveixi de punta de llan?a per estendre pels EUA lleis de mort digna que, ara com ara, nom¨¦s existeixen a Oreg¨®n, Washington, Montana, Nuevo M¨¦xico i Vermont. La fam¨ªlia de Maynard ha fet un important esfor? per poder complir el seu desig, com explica ella en un article a la CNN. "Instal¡¤lar-me a Oreg¨®n per poder fer ¨²s de la llei va exigir canvis monumentals. Vaig haver de trobar nous metges, establir la meva resid¨¨ncia a Portland, buscar una casa, treure'm un perm¨ªs de conduir nou, canviar el meu registre de votaci¨®, buscar qui es fes c¨¤rrec de les meves mascotes, i el meu marit Dan va haver d'agafar-se una exced¨¨ncia a la feina. La gran majoria de les fam¨ªlies no tenen la flexibilitat, els recursos i el temps per fer aquests canvis".

Les enquestes mostren un ampli suport al su?cidi assistit, per¨° depenent de com es plantegi

El su?cidi assistit ¨¦s un debat que est¨¤ lluny de ser central als EUA, per¨° quan als nord-americans els pregunten directament, sembla que estan a favor de l'elecci¨® personal. Una enquesta de Gallup publicada l'any passat revela un ampli suport al su?cidi assistit, tot i que la mateixa empresa d'enquestes advertia que dep¨¨n de la manera com es presenta al p¨²blic. Si es presenta com "posar fi a la vida del pacient per mitjans no dolorosos", el 70% hi est¨¤ a favor. Per¨° si es pregunta per "ajudar el pacient a su?cidar-se", la xifra baixa al 51%, encara que s'estigui parlant de la mateixa q¨¹esti¨®. Una altra enquesta recent de Pew Research Center revela un suport del 66% a la idea que hi ha circumst¨¤ncies en qu¨¨ a un pacient se li ha de permetre morir.

A Oreg¨®n l'any passat 122 persones van rebre els medicaments per posar fi a la seva vida dins de la llei de su?cidi assistit i 71 la van utilitzar, segons dades oficials. El 97% van morir a casa seva. Les xifres s'han multiplicat per cinc des que la llei va entrar en vigor el 1997. Les tres causes m¨¦s esmentades per demanar els medicaments de mort digna, segons la seva definici¨® oficial, s¨®n p¨¨rdua d'autonomia, p¨¨rdua de capacitat per participar en activitats que permeten gaudir de la vida, i p¨¨rdua de la dignitat.

En el ve¨ª estat de Washington (nord-oest), l'any passat van morir 173 persones legalment assistides per metges. El 77% tenien c¨¤ncer, segons les dades oficials.

La revista The Economist ha aprofitat el tema per reprendre el seu suport al dret a la mort digna. "L'efecte m¨¦s important del dret a morir ¨¦s restituir certa sensaci¨® de control quan s'enfronta una incertesa dolorosa, costosa i sovint tr¨¤gica", deia en un article sobre Maynard aquesta setmana.

En una entrevista emesa a la CBS el dia 15, Maynard tornava a emocionar l'audi¨¨ncia, que espera el desenlla? d'aqu¨ª uns deu dies: ¡°Tothom est¨¤ fent un gran esfor? perqu¨¨ jo no pateixi. I jo tampoc vull que ells pateixin, perqu¨¨ veure'm morir durant molt temps en un hospital seria demolidor, no solament per a mi sin¨® per a tots¡±.