Les notes perdudes de l¡¯explorador

El gel rarament es despr¨¨n dels exploradors polars que captura ¡ªencara hi ha per all¨¤?els cossos congelats del capit¨¤ Scott i el seu grup, tamb¨¦ desapareguts, lliscant lentament amb la deriva continental ant¨¤rtica¡ª, per¨° de vegades s¨ª que retorna algunes coses, i resulta molt emocionant. ?s el que ha passat ara amb un quadern de notes que s'acaba de trobar a l'antiga base del cap Evans i que pertanyia a George Murray Levick (1876-1956), precisament un dels membres de l'expedici¨® al pol Sud liderada per Scott. Aquesta expedici¨®, que va arribar el 1910 a bord del Terra Nova, tenia l'objectiu de conquistar el pol ¡ªempresa en qu¨¨ Scott i els seus quatre acompanyants van fracassar, deixant-hi la vida¡ª i fer diferents investigacions cient¨ªfiques, bona part relacionades amb els ping¨¹ins.

El quadern, que ha aparegut al costat de la cabanya de l'expedici¨®, en fondre's la neu, ¨¦s un senzill bloc que cont¨¦ les anotacions fetes a llapis de Levick especificant la data, els subjectes i els detalls d'exposici¨® de les fotos que va fer el 1911 al cap Adare. No contenen res gaire ¨¨pic ¡ªcom podrien ser les cartes de comiat i els diaris de Scott¡ª, ni tan pr¨¤ctic com les ampolles de brandy de Shackleton, per¨° les seves p¨¤gines esgrogue?des s¨®n una emocionant finestra oberta a l'aventura polar. I les notes ja han servit per documentar i contextualitzar fotos. Per llegir el quadern, que es trobava en un estat tan deplorable com es pot imaginar despr¨¦s de 100 anys a la intemp¨¨rie, ha calgut sotmetre'l a una minuciosa restauraci¨®, a c¨¤rrec de l'Antarctic Heritage Trust.

Levick va formar part de la quadrilla de sis coneguda com a Grup Nord que va realitzar investigacions a la l¨ªnia costanera de Terra Vict¨°ria i que, encara que no van morir com el grup de Scott, ho van passar molt malament, en la m¨¦s pura tradici¨® de l'exploraci¨® polar brit¨¤nica. Despr¨¦s d'hivernar en una cabanya al cap Adare i passar la primavera i l'estiu estudiant la gran col¨°nia de ping¨¹ins d'Ad¨¨lia, van haver de portar el grup a bord del Terra Nova a la badia que duu el seu nom, per¨° llavors no els van poder treure d'all¨¤ per mar i van haver de passar un altre hivern en una cova de gla? a l'illa Inexpressable (!) alimentant-se de foques i ping¨¹ins, i tornar despr¨¦s per terra arrossegant els seus trineus fins a la base del cap Evans. Unes vacances, vaja. Levick va dir que l'infern devia estar fet a l'estil d'aquella illa, i no es referia pas a la calor.

El zo¨°leg es va escandalitzar amb la vida sexual dels ping¨¹ins

Murray Levick era cirurgi¨¤, zo¨°leg i fot¨°graf, a m¨¦s de membre de la Royal Navy. Al cap Adare va tenir la sort ¡ªper a alg¨² interessat en els ping¨¹ins¡ª de poder observar durant molt de temps una de les grans col¨°nies d'aquestes aus, i tot el seu cicle reproductor. Els coneixements adquirits els va reunir en una obra cl¨¤ssica, Antarctic Penguins, expurgada de part del seu contingut sexual, considerat massa fort per a l'¨¨poca.

Efectivament, Levick va reservar per a un opuscle de circulaci¨® redu?da el que considerava ¡°depravada sexualitat¡± dels ping¨¹ins d'Ad¨¨lia, inclosos l'assetjament, l'homosexualitat i la necrof¨ªlia. De fet, els ping¨¹ins mascle munten les femelles mortes no per vici, sin¨® perqu¨¨ creuen que estan vives (aix¨°, ¨¦s cert, no diu gaire sobre la qualitat de la seva vida er¨°tica).

El 1940, amb 64 anys, Levick va tornar a la Marina per exercir d'instructor de comandos a la II?Guerra Mundial. Sens dubte, m¨¦s per la seva experi¨¨ncia de superviv¨¨ncia que pel seu coneixement dels ping¨¹ins.