Nova York s¡¯enamora de la complexitat de Gaud¨ª

Julio Salcedo t¨¦ avui un somriure especial. Com a professor de l'escola d'arquitectura Bernard and Anne Spitzer del City College de Nova York, no cada dia t¨¦ l'oportunitat d'explicar als alumnes el geni d'un compatriota, per m¨¦s que mor¨ªs atropellat per un tramvia a Barcelona fa 88 anys. La prestigiosa instituci¨® novaiorquesa acull aquests dies una mostra i un programa d'estudis molt especial, Sagrada Fam¨ªlia, la inconclusa obra mestra d'Antoni Gaud¨ª, el primer que se celebra en s¨°l nord-americ¨¤, segons l'arquitecte George Ranalli, comissari de la mostra. ¡°Quina manera tan meravellosa d'iniciar la temporada de tardor¡±, va proclamar durant la inauguraci¨® la presidenta del City College, Lisa S. Coico.

¡°Aquesta escola ent¨¦n l'arquitectura com un proc¨¦s c¨ªvic i urb¨¤, i l'arquitectura de Gaud¨ª ¨¦s precisament aix¨°. Les seves obres s¨®n complexes i aqu¨ª donem suport a aquest estil. No entenem l'arquitectura com una cosa formal, de modes, sin¨® com un fenomen social. ?s per aix¨° que Gaud¨ª ¨¦s aqu¨ª ara¡±, declara Salcedo orgull¨®s mentre els alumnes contemplen embadalits les maquetes, les fotos, els pl¨¤nols i altres materials sobre la catedral barcelonina.

Sunny Fok, estudiant d'¨²ltim any, n'¨¦s un. ¡°?s impressionant, aclaparant. Aquest sentit de la naturalesa ¨¦s meravell¨®s, els colors¡­ L'any passat vaig passar un mes a Barcelona admirant l'obra de Gaud¨ª. Va ser una experi¨¨ncia fant¨¤stica¡±, explica sota l'atenta mirada de la seva amiga Katrina Duran, nouvinguda a l'escola. ¡°Encara no he pogut anar a Barcelona, per¨° en tinc moltes ganes. ?s emocionant veure el que Gaud¨ª va fer fa tants anys¡±, comenta.

Billy Schaefer, un dels estudiants amb m¨¦s talent, recorda la seva experi¨¨ncia quan era petit a la capital catalana: ¡°Amb 10 anys vaig anar-hi i recordo aquelles estructures incre?bles. Gaud¨ª agrada molt als nens. ?s una cosa l¨²dica. Les seves estructures, les inclinacions del Park G¨¹ell, s¨®n com parcs d'atraccions¡±. Schaefer ja no ¨¦s petit. Ara veu el mestre amb uns altres ulls: ¡°?s interessant que una ciutat com Nova York contempli l'obra d'un geni com Gaud¨ª. Aqu¨ª hi ha molts estils, des del m¨¦s racional fins al m¨¦s creatiu. Gaud¨ª ¨¦s una connexi¨® amb el passat per¨° sempre mirant al futur, perqu¨¨ va ser un pioner¡±.

¡°Gaud¨ª ¨¦s fonament, cultura, s¨ªmbol de creaci¨®, i la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s tot aix¨° fins a un nivell sorprenent¡±, diu el comissari de la mostra

Salcedo corrobora la reflexi¨® del seu pupil: ¡°La nostra escola mira molt aquesta connexi¨® hist¨°rica entre el passat i el futur. Gaud¨ª representa innovaci¨®, per¨° tamb¨¦ historicisme, un passat que ve fins i tot de l'?frica. Tota aquesta amalgama, aquesta complexitat, forma part d'aquesta escola. La idea d'aquesta exposici¨® ¨¦s que els estudiants fiquin els dits a la ferida, coneguin el g¨¨nere, que vegin que tot el que s'explica ¨¦s cert. Es tracta d'entrar en un univers geom¨¨tric, social i cultural¡±.

L'exposici¨® est¨¤ organitzada en cinc categories o plafons, segons explica l'arquitecte argent¨ª Fabi¨¢n Llonch, comissari adjunt. La primera est¨¤ dedicada a la figura de Gaud¨ª, al personatge i la seva transcend¨¨ncia. La segona, a l'edifici, a la Sagrada Fam¨ªlia i la seva relaci¨® amb la ciutat de Barcelona. La complexa geometria del geni catal¨¤ ocupa el tercer espai. Els dos ¨²ltims s¨®n per a les seves construccions i per a l'obra gaireb¨¦ acabada.

L'exposici¨®, que es pot visitar fins al 15 de maig del 2015 i est¨¤ patrocinada pel Banc Santander, ¨¦s una oportunitat per reivindicar la generositat d'un creador ¨²nic. Ranalli va recordar les paraules del mestre catal¨¤ (¡°Els grans temples no s¨®n obres d'un sol arquitecte. S¨¦ que el gust personal dels que em succeeixin influir¨¤ en el resultat final, per¨° m'¨¦s igual. Tot ser¨¤ en benefici de l'obra. Un treball com aquest ha de ser el fruit d'una llarga era. Com m¨¦s temps, millor¡±) per posar en valor el treball en equip: ¡°La Sagrada Fam¨ªlia est¨¤ impregnada de l'obra de Gaud¨ª, per¨° el projecte ha anat evolucionant molt b¨¦ a trav¨¦s de les aportacions innovadores dels altres. El treball de Gaud¨ª est¨¤ connectat a les aportacions m¨¦s recents de forma exquisida. Sens dubte, l'¨¨xit de la Sagrada Fam¨ªlia s'oposa a la noci¨® d'¨²nica autoria com un ideal arquitect¨°nic¡±.

L'exposici¨® es pot veure fins el 15 de maig del 2015 a l'escola d'arquitectura Bernard and Anne Spitzer

Per Ranalli, ¡°Gaud¨ª ¨¦s fonament, cultura, s¨ªmbol de creaci¨®, i la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s tot aix¨° fins a un nivell sorprenent¡±. Per¨° no nom¨¦s. El veter¨¤ arquitecte considera que la forma en qu¨¨ el mestre relaciona les seves obres amb l'entorn ¨¦s un exemple per a les noves generacions de professionals. ¡°La mostra incideix en el fet que una icona arquitect¨°nica pot formar part integral de l'entorn. La resposta general de la nostra ¨¨poca ha estat l'oposicionisme, que ha generat ambients poc integrats. Espero que aquesta exhibici¨® animi els estudiants a considerar acuradament l'obra del costat a l'hora de fer el seu treball¡±.

Per aix¨°, durant els mesos d'octubre i novembre, professionals relacionats amb la construcci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia impartiran confer¨¨ncies a la Bernard and Anne Spitzer School. Es tracta dels arquitectes Josep G¨®mez Serrano, Jordi Bonet, Jordi Faul¨ª, Judith Rohrer, Maria Rubert de Vent¨®s, Xisco Llabr¨¦s i Mark Burry.

Per George Ranalli, la pres¨¨ncia de Gaud¨ª a Nova York ¨¦s una reivindicaci¨® de la complexitat en una ciutat molt particular, ¨²nica. Ho confirma el seu col¡¤lega Salcedo: ¡°Ranalli ¨¦s molt cr¨ªtic amb l'arquitectura s¨°bria. Defensa les obres que tenen un sentit de massa, de solidesa, de detall i de complexitat. La ciutat de Nova York ¨¦s complexa, per¨° actualment es nota aquesta falta de complexitat en l'arquitectura. Gaud¨ª ¨¦s un exemple per a tots.¡±