Parcs tem¨¤tics d¡¯alt risc

Espanya en els vuitanta somiava albergar el primer parc que Disney volia instal¡¤lar a Europa. La Comunitat Valenciana, Catalunya i Andalusia van entrar en una lluita que al final va guanyar Fran?a. Disneyland Par¨ªs, que va obrir les portes el 1992, passa per hores baixes: per segona vegada en nom¨¦s dos anys, l'americana The Walt Disney Company ha hagut d'acudir al rescat de la seva filial, amb una recapitalitzaci¨® de 1.000 milions d'euros, per fer front a un deute acumulat de 1.748 milions per la caiguda de visitants.

Despr¨¦s de les carabasses que Disney va donar a Espanya, les comunitats aut¨°nomes no van renunciar a aquestes instal¡¤lacions i va comen?ar la carrera d'inauguracions. Els complexos han evolucionat de maneres diferents, per¨° tenen molts punts en com¨²: rendibilitzar-los suposa un projecte d'alt risc.

Port Aventura. El parc catal¨¤ va ser el primer que va obrir, el 1995, i ¨¦s el m¨¦s rendible de tots. Els comptes de l'exercici passat mostren que va registrar 164,5 milions d'euros d'ingressos i uns beneficis de 9,96 milions. Els que eren llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, i ministre de Comer? i Turisme, Javier G¨®mez Navarro, es van atrevir a pujar a la seva muntanya russa el dia d'obertura. La Caixa tenia en aquell moment el 33% de capital, despr¨¦s d'invertir-hi 15.800 milions de pessetes (prop de 96 milions d'euros).

Des de l'obertura, Port Aventura ha passat per moltes mans. El 1998, Universal va entrar en l'accionariat. El 2004, La Caixa controlava el 80% i Abertis, un altre 6,3%. El grup itali¨¤ Investindustrial va arribar-hi el 2009 i ara ¨¦s qui controla el 50,1% dels t¨ªtols. L'altre 49,9% est¨¤ en mans del fons de capital de risc KKR, que va pagar prop de 200 milions, segons fonts del mercat. El parc va aconseguir el seu r¨¨cord de visitants el 2007, amb 4,1 milions. Despr¨¦s, van arribar anys m¨¦s complicats. El 2010, va registrar 3,2 milions d'usuaris, per¨°, segons un portaveu, ha remuntat i l'exercici passat va sumar quatre milions de clients. Ara prepara un desemborsament de 100 milions per a una nova ¨¤rea dedicada a Ferrari que obrir¨¤ el 2016. No ha estat f¨¤cil: en total, des del 1995, aquest parc ha suposat una inversi¨® de 1.000 milions d'euros.

Isla M¨¢gica. Una placa recorda al complex sevill¨¤ el dia de la inauguraci¨®, el juny del 1996, a la qual va assistir el rei Joan Carles I. Va costar 14.000 milions de pessetes (uns 85 milions d'euros), la inversi¨® m¨¦s redu?da entre els complexos espanyols, per¨° la seva situaci¨® econ¨°mica ha estat sempre prec¨¤ria, fins al punt d'estar a punt de tancar diverses vegades, l'¨²ltima, el 2013. L'exercici passat va tenir beneficis per primera vegada (2,1 milions). No obstant aix¨°, ¨¦s gaireb¨¦ una il¡¤lusi¨® comptable: el parc va ser indemnitzat per CaixaBank amb 9,2 milions d'euros perqu¨¨ va decidir sortir de la propietat abans dels pactes ¡ªtenia el 82,7% del capital¡ª. Va vendre la seva part al grup franc¨¨s Looping South Europe.

Els seus drets de gesti¨® han passat de m¨¤ en m¨¤, gaireb¨¦ sempre, mans banc¨¤ries. El 2004, va demanar la suspensi¨® de pagaments. El 2007, Cajasol tenia el 70% de les accions i Unicaja, un altre 12%. Va ser rescatada a principis del 2011 per Banca C¨ªvica, que hi va injectar 10 milions. I va acabar en mans de Caixabank, que va assumir els 30 milions de deute acumulat. Ara ¨¦s en un 82,7% de Looping. Al seu capital continuen els residus del suport p¨²blic que sempre va tenir, tot i que redu?t al m¨ªnim: l'Ajuntament de Sevilla ¨¦s propietari d'un 1,73% i la Diputaci¨®, de l'1,41%. Els nous propietaris s'han comprom¨¨s a fer inversions i l'estiu passat?van obrir un parc aqu¨¤tic per oferir la que pot ser l'¨²ltima oportunitat per a un projecte que semblava destinat al desastre.

Terra M¨ªtica. Va costar 425 milions d'euros. El 2012, el propietari actual, un grup franc¨¨s, va comprar gaireb¨¦ el 80% a la Generalitat valenciana, el Sabadell i Bankia per 20 milions, m¨¦s 45 milions m¨¦s destinats a recuperar deutes. Terra M¨ªtica va n¨¦ixer amb les construccions fara¨°niques impulsades pel PP a Val¨¨ncia al comen?ament del boom immobiliari. El 2003, va arribar a perdre-hi m¨¦s de 70 milions d'euros. L'actual propiet¨¤ria ¡ªOcio y Parques Tem¨¢ticos, en mans d'Aqualandia¡ª va aconseguir l'any passat tenir beneficis: 791.354 euros. Va facturar 14,4 milions.

Sembla que comen?a a digerir el seu passat precari, a costa d'un dur¨ªssim ajust. Ha encadenat acomiadaments col¡¤lectius, suspensions de pagaments i va vendre terrenys per aconseguir mantenir-se a flotaci¨®. Qui era aleshores pr¨ªncep, Felip VI, va assistir a la inauguraci¨®, el 2000, durant la qual el va acompanyar el gran valedor del projecte, el llavors president de Generalitat, Eduardo Zaplana. Quatre anys despr¨¦s d'obrir, Terra M¨ªtica va demanar la suspensi¨® de pagaments amb 220 milions de passiu. Ara, despr¨¦s dels esc¨¤ndols de corrupci¨® i amb nou propietari, busca una altra oportunitat.

Parque Warner Madrid. L'actual gestor ¨¦s Parques Reunidos, propietat del fons Arle Capital, que controla un enorme conglomerat d'oci a Europa i Am¨¨rica. ?s dif¨ªcil con¨¨ixer la rendibilitat exacta del complex, ja que les xifres dels seus negocis a Espanya s'entrecreuen, per¨° la societat que gestiona el dia a dia del Parque Warner ¡ªMadrid Theme Park Management¡ª va ingressar 32,6 milions en l'exercici que va acabar l'octubre del 2013 i va guanyar 944.000 euros, malgrat la davallada de visitants per la pujada de l'IVA.

El parc intenta modernitzar-se i l'estiu passat va obrir una zona aqu¨¤tica. Al comen?ament, va repetir el cam¨ª de les seves predecessores: va costar 368 milions, va comen?ar alimentat amb diners de la Comunitat de Madrid ¡ªva invertir-hi 70 milions¡ª i de Caja Madrid ¡ªtenia el 21%¡ª. Va acumular deutes i, despr¨¦s de la sortida dels diners p¨²blics, va acabar controlat pel constructor Manuel Jove.

A la inauguraci¨® el 2002 va acudir Alberto Ruiz-Gallard¨®n, en aquesta data president madrileny, en una festa amb magnific¨¨ncia en qu¨¨ hi havia Bo Derek i Christopher Lambert. Les expectatives de visites eren tan elevades que la Comunitat de Madrid fins i tot va disposar una l¨ªnia i una estaci¨® de tren especial per arribar al recinte. Va costar 84 milions d'euros. Avui est¨¤ tancada.