No tot s'hi val amb les balances fiscals

El Sistema de Comptes P¨²blics Territorialitzats (SCPT) recentment fets p¨²blics pel Ministeri d'Hisenda, del qual som coautors juntament amb ?ngel de la Fuente, ha estat objecte de nombroses valoracions, amb elogis i cr¨ªtiques diverses. La cr¨ªtica m¨¦s reiterada posa l'accent que solament s'aplica un dels enfocaments metodol¨°gics existents per al c¨¤lcul de balances fiscals, cosa que s'interpreta com a mostra de parcialitat. D'aquesta manera es pret¨¦n desqualificar el treball davant l'opini¨® p¨²blica alhora que se la confon amb la falsa idea que hi ha nombrosos enfocaments metodol¨°gics per aproximar-se al mesurament de la incid¨¨ncia territorial de l'activitat pressupost¨¤ria de l'Administraci¨® central i que el que ¨¦s realment rigor¨®s ¨¦s que puguin triar els usuaris. No obstant aix¨°, com explicarem seguidament, no tot ¨¦s v¨¤lid per a tot en el debat sobre les balances fiscals.

En l'elaboraci¨® de les balances fiscals de les comunitats aut¨°nomes respecte a l'Administraci¨® central els ¨²ltims anys nom¨¦s s'han aplicat a Espanya dos enfocaments metodol¨°gics: el de c¨¤rrega-benefici i el de flux monetari. El 2006 la comissi¨® d'experts de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) ¡ªde la qual formem part¡ª va identificar dues finalitats diferents de les balances fiscals, una per a cadascun d'aquests enfocaments: la valoraci¨® de l'efecte redistributiu entre territoris ocasionat pels ingressos i despeses p¨²bliques s'atribueix a l'enfocament de c¨¤rrega-benefici; l'an¨¤lisi de la influ¨¨ncia de l'acci¨® del sector p¨²blic sobre l'activitat econ¨°mica d'un territori, a l'enfocament de flux monetari. Una posici¨® que coincideix amb l'adoptada el 2005 pel grup de treball creat per la Generalitat de Catalunya per actualitzar la metodologia i les xifres de la balan?a fiscal d'aquesta comunitat. L'important d'aquest consens ¨¦s que reconeix que els enfocaments no s¨®n intercanviables per donar resposta a una mateixa pregunta i, per tant, que l'elecci¨® de la metodologia dep¨¨n de la q¨¹esti¨® que es vulgui esclarir i no del caprici de l'investigador o de l'usuari.

Veient clar aix¨°, no hi ha cap problema que es calculin els saldos per tots dos enfocaments o nom¨¦s per un d'ells, sempre que s'utilitzin per a la finalitat establerta. El que no resulta acceptable ¨¦s donar al saldo obtingut per un enfocament la interpretaci¨® de l'altre. Precisament aix¨° ¨²ltim ¨¦s el que s'ha anat fent per la via dels fets i de manera sistem¨¤tica en la difusi¨® dels resultats de la balan?a fiscal de Catalunya que cada any elabora la Generalitat. Un exemple clar es d¨®na en la presentaci¨® dels resultats del 2010, on es diu que l'objectiu de la balan?a fiscal ¨¦s mesurar l'efecte redistributiu entre territoris de la pol¨ªtica fiscal de l'Administraci¨® central. D'aquesta afirmaci¨® sembla que es despr¨¨n que la Generalitat es decanta molt clarament pel m¨¨tode de c¨¤rrega-benefici; no obstant aix¨°, en la difusi¨® dels resultats d¨®na una prioritat absoluta als saldos obtinguts pel m¨¨tode de flux monetari que, com hem exposat, no reflecteixen en absolut els aspectes redistributius.

Tamb¨¦ ¨¦s incorrecte difondre un compte ¡®neutralitzat¡¯ que oculta el balan? actual

En realitat, el saldo calculat segons l'enfocament de flux monetari no s'utilitza per valorar l'impacte dels ingressos i despeses estatals sobre l'activitat econ¨°mica perqu¨¨ no serveix per a aix¨°, segons es deixava entreveure a l'informe de la comissi¨® d'experts de l'IEF i ¨¦s ¨¤mpliament reconegut pels economistes. Aquesta finalitat de l'enfocament de flux monetari queda redu?da a un simple pretext per legitimar una metodologia que permet engrossir artificialment el d¨¨ficit fiscal d'algunes regions. A aix¨° se suma que el debat social est¨¤ centrat exclusivament en l'equitat de la redistribuci¨® entre territoris, de manera que qualsevol resultat de la balan?a fiscal tendeix a interpretar-se des d'aquesta perspectiva. En conseq¨¹¨¨ncia, seria desitjable prescindir d'aquest enfocament, tal com s'ha fet a l'SCPT, per evitar equ¨ªvocs en la interpretaci¨® dels resultats.

No obstant aix¨°, des d'una ¨°ptica sobiranista, alguns autors defensen l'aplicaci¨® de l'enfocament de flux monetari perqu¨¨ consideren que el saldo obtingut mostra el ¡°dividend fiscal de la independ¨¨ncia¡±. ?bviament aquesta interpretaci¨® t¨¦ un inter¨¨s limitat des de la perspectiva general, ja que constitueix una simulaci¨® del que passaria si cadascuna de les comunitats aut¨°nomes espanyoles fos independent, i no justifica l'adopci¨® d'aquest enfocament a l'SCPT.

A m¨¦s, aquesta interpretaci¨® s'ha de matisar. La principal peculiaritat del flux monetari ¨¦s, grosso modo, que no es reparteixen les c¨¤rregues generals de l'Estat (com pol¨ªtica exterior, defensa, altes institucions de l'Estat, serveis centrals de ministeris i nombrosos organismes aut¨°noms que operen de manera centralitzada) entre totes les comunitats aut¨°nomes. Certament, qualsevol comunitat que acced¨ªs a la independ¨¨ncia no hauria de pagar la part al¨ªquota d'aquestes c¨¤rregues, per¨° a canvi hauria d'assumir altres de noves per crear serveis i desenvolupar pol¨ªtiques que les substitu?ssin. ?s a dir, el saldo de flux monetari ¨¦s m¨¦s pr¨°piament una simulaci¨® del ¡°dividend fiscal brut de la independ¨¨ncia¡± que permet estimar els recursos financers addicionals dels quals disposaria una comunitat si fos independent, per¨° que no inclou les despeses addicionals en qu¨¨ necess¨¤riament hauria d'inc¨®rrer.

El Govern resta les c¨¤rregues que estalviaria amb la independ¨¨ncia i omet les que assumiria

D'altra banda, el debat sobre les balances fiscals es complica i enfosqueix perqu¨¨ en alguns estudis ¡ªcom els fets recentment per la Generalitat¡ª no es difonen els saldos reals sin¨® nom¨¦s els saldos ¡°neutralitzats¡±. Amb l'operaci¨® de neutralitzaci¨® es pret¨¦n eliminar les oscil¡¤lacions c¨ªcliques de les s¨¨ries de saldos. En la nostra opini¨® ¡ªque coincideix amb l'expressada per la comissi¨® d'experts de l'IEF¡ª ¨¦s imprescindible que es publiquin els saldos reals i ¨¦s inacceptable que es difonguin nom¨¦s els saldos neutralitzats. En el cas de Catalunya i utilitzant ¨²nicament dades de la Generalitat, la mitjana dels saldos reals (no publicats) de l'enfocament de c¨¤rrega-benefici per als anys 2009-2011 d¨®na un d¨¨ficit de 264 milions d'euros, mentre que els saldos neutralitzats (publicats) donen un d¨¨ficit d'11.202 milions d'euros segons aquest mateix enfocament i de 15.986 milions d'euros segons l'enfocament de flux monetari. La confusi¨® generada amb aquesta manera de procedir ¨¦s equivalent a la que es produiria si els portaveus del Govern central donessin la informaci¨® sobre l'atur i diguessin que la taxa (neutralitzada) ¨¦s, diguem, d'un 10% en l'actualitat i desplacessin a un lloc secundari o no diguessin res de la taxa real, que ronda el 25%.

Finalment fem esment d'una altra cr¨ªtica a l'SCPT, en aquest cas per oferir resultats nom¨¦s pel 2011, amb la qual es pret¨¦n treure rellev¨¤ncia al treball realitzat. Sobre aquest tema, coincidim en l'inter¨¨s de tenir s¨¨ries hist¨°riques de balances fiscals, at¨¨s que t¨¦ l'avantatge que permeten analitzar l'evoluci¨® dels saldos. A m¨¦s, com que els efectes c¨ªclics i merament conjunturals es compensen entre els diferents anys, es fa innecess¨¤ria l'operaci¨® de neutralitzaci¨® per establir quin ¨¦s el saldo fiscal estructural d'un territori. Per¨° l'SCPT segueix la pauta habitual a qualsevol estad¨ªstica oficial, on primer es publica la metodologia i la seva aplicaci¨® a un any base i, en els anys seg¨¹ents, es d¨®na continu?tat a la s¨¨rie. No obstant aix¨°, la necessitat de disposar d'una s¨¨rie llarga de les balances fiscals de totes les comunitats aut¨°nomes est¨¤ coberta per un treball anterior, del qual som autors, en qu¨¨ s'ofereixen resultats per al per¨ªode 1991-2005 (Fundaci¨® BBVA, 2007) i l'actualitzaci¨® del qual fins al 2011 veur¨¤ la llum pr¨°ximament.

No tot s'hi val en el debat sobre les balances fiscals si es vol evitar que continu? augmentant la confusi¨® i la crispaci¨® a Espanya al voltant del debat territorial. La resposta a la q¨¹esti¨® de quina ¨¦s la difer¨¨ncia entre el que els residents en una comunitat aporten i reben de l'Estat nom¨¦s l'ofereix la balan?a fiscal calculada segons l'enfocament de c¨¤rrega-benefici i, en concret, el seu saldo real sense cap ajust per neutralitzar l'impacte de la conjuntura als pressupostos p¨²blics. Nom¨¦s a partir d'aquestes dades, confrontades amb les de renda per capita, es pot valorar si el tractament fiscal de l'Estat als diferents territoris auton¨°mics ¨¦s equitatiu o no.

Ram¨®n Barber¨¢n ¨¦s catedr¨¤tic d'Economia P¨²blica de la Universitat de Saragossa. Ezequiel Uriel ¨¦s catedr¨¤tic d'An¨¤lisi Econ¨°mica de la Universitat de Val¨¨ncia i investigador de l'IVIE