Els molts refugis dels canalles

Els refranys i les citacions s¨®n com les sabates, nom¨¦s van b¨¦ les del teu n¨²mero. Si no, o t'estrenyen o les perds. Hi ha gent que matina sense que D¨¦u tingui gaire inter¨¨s en el seu progr¨¦s econ¨°mic i all¨° de ¡°quan els gossos lladren, alguna cosa senten¡± se sol anomenar difamaci¨®. La saviesa popular de vegades no ¨¦s tan s¨¤via com sembla. Pensava en aix¨° diumenge passat, prop del carrer Balmes, quan s'acabava la manifestaci¨®. Un senyor va increpar un grup d'adolescents amb estelades amb all¨° que el patriotisme ¨¦s l'¨²ltim refugi dels canalles. Ho cridava tan fort que semblava que s'havia de conv¨¨ncer que era veritat.

La frase de Samuel Johnson s'ha convertit en un lloc com¨². Amb les guerres en tindr¨ªem prou per donar-la per bona i amb els etc¨¨teres pol¨ªtics fins i tot la podr¨ªem convertir en dogma. Johnson sabia b¨¦ de qu¨¨ parlava, a finals del XVIII a les terres d'Anglaterra ja no es ponia el sol i les reivindicacions d'autogovern de les col¨°nies americanes eren despatxades amb sarcasme per qui, alguns anys abans, va defensar el dret dels indis a viure en pau a la seva terra i va anomenar lladres a Anglaterra i Fran?a.

La sent¨¨ncia de Johnson s'aguanta per afortunada, per¨° el seu ¨²s ¨¦s incomplet i amaga m¨¦s d'una sorpresa. Si era l'¨²ltim refugi, quins altres podia haver-hi a l'Anglaterra del XVIII? La religi¨® requereix certa formaci¨®, com a m¨ªnim llegir. Pot ser que l'ex¨¨rcit. Els diners? Els diners suavitzen moltes descripcions d'encanallaments. L'esport de masses no existeix i les arts s¨®n per a les elits. Per als pobres, el patriotisme era l'¨²ltim refugi i pot ser que els m¨¦s pobres no hi trobessin ni refugi. De vegades enarborar una bandera era l'¨²nica manera de sobreviure. Qui tenia prou diners no necessitava enarborar-la i es deslliurava d'anar a primera l¨ªnia de front.

No ¨¦s que el patriotisme sigui sant de la meva devoci¨®, per¨° quan es demonitza des del poder, em palpo la cartera

L'adagi es repeteix avui per tot arreu, per¨° queda tan estrany com veure unes sabates de noces als peus d'un velocista. S¨ª, el patriotisme ¨¦s un refugi de canalles, per¨° ni l'¨²ltim ni el primer, el nostre entorn ens ofereix abrics de tota mena. El senyor que cridava, cridava tan des de dins que pot ser que tingu¨¦s ra¨®, qui sap si els portadors d'estelades eren uns canalles, per¨° passa que es deixava raons fora.

Aqu¨ª hi havia ¨Cen passat?¨C els consells d'administraci¨® de les caixes i bancs, amb els seus caus plens de tota mena de viandes, veritables m¨¤quines de robatori i distracci¨®. All¨¤, la societat de socors mutu que acull alts funcionaris, fills, cosins i nebots de, i els encreuaments de les fam¨ªlies entre si. Aixecar la bandera de vegades ¨¦s el menys important, pot ser que tinguin lacais per fer-la onejar.

Comprovem aqu¨ª i all¨¤ amagatalls sanitaris on els canalles campen de gust. Quantes declaracions de bisbes sobre l'homosexualitat, l'avortament o la unitat d'Espanya han sonat encara amb el refregit i el to del NODO? ?s l'autonomisme l'¨²ltim refugi dels canalles? I el constitucionalisme? No ¨¦s que el patriotisme sigui sant de la meva devoci¨®, per¨° quan es demonitza des del poder, em palpo la cartera. Alg¨² s'atreviria a dir que el sindicalisme ¨¦s l'¨²ltim refugi dels canalles despr¨¦s dels ERE o de l'indescriptible Fern¨¢ndez Villa?

I les forces de seguretat? No passa setmana sense que surti una not¨ªcia de la Gu¨¤rdia Urbana, dels Mossos o de la Policia Nacional que no ens posi els p¨¨ls de punta, sigui la pallissa a la tanca de Melilla o la del Raval. Pot ser que tot sigui mesqu¨ª, per¨° es declina de forma tan diferent que no s'explica nom¨¦s a trav¨¦s del patriotisme. El refugi de Spottorno i Urdangar¨ªn era la noblesa heretada i el dels Pujol, Andorra, com ens estrenyen les sabates.

Podria dir que les tert¨²lies infectes del migdia s¨®n l'¨²ltim refugi de l'encanallament, per¨° l'art de la canalleria s'escampa per tot arreu. Em v¨¦nen a la ment els consells de les el¨¨ctriques, les petrolieres o les gasistes. I les constructores. I les m¨¤ximes inst¨¤ncies judicials i aquests Nous Pactes de la Moncloa que integraven els beneficiaris de les targetes t¨¨rboles de Bankia.

El patriotisme tant me faria i seria absolutament irrellevant si no fos posat en funci¨® d'un altre tipus de poder. L'empat infinit de patriotismes ¨¦s, a m¨¦s d'avorrit, est¨¨ril, per¨° el seu espai denota com a m¨ªnim les pors i les inseguretats comunes. Sobretot, en temps com els actuals, on no nom¨¦s no hi ha empat, sin¨® que tothom fa el seu joc. Pot ser que a Espanya el patriotisme tingu¨¦s mala fama per l'exaltaci¨® durant la dictadura, per¨° que durant el per¨ªode democr¨¤tic no s'hagi pogut estabilitzar un sentiment de respecte i pertinen?a d'est¨¤ndard europeu fa pensar molt. Estem descal?os i amb els peus adolorits despr¨¦s de veure que no hi ha manera d'armar una m¨ªnima estima al lloc, que tampoc hauria de ser una estima canalla. Potser es tractava d'anul¡¤lar el debat, per prevenir possibles conseq¨¹¨¨ncies de les nacionalitats hist¨°riques. I ¨¦s que, aquestes s¨ª, estaven plenes de canalles.

La resta, mireu, unes bell¨ªssimes persones.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.