Cop al santuari del consens canadenc

El Canad¨¤ ¨¦s la p¨¤tria del consens a l'Am¨¨rica del Nord: un pa¨ªs constru?t entre els descendents de brit¨¤nics i francesos, amb un sofisticat joc d'equilibris federal, sotm¨¨s a la Corona brit¨¤nica i alhora independent, i unes maneres pol¨ªtiques que tradicionalment han defugit l'estrid¨¨ncia i la polaritzaci¨®.

Si el Canad¨¤ ¨¦s la p¨¤tria del consens, Ottawa ¡ªuna capital administrativa on passen tan poques coses com a la Haia o al Bonn de la RFA¡ª i Parliament Hill, la seu parlament¨¤ria, s¨®n el seu santuari. Inspirada en Westminster ¡ªles cambres dels Comuns i el Senat reprodueixen les dels Comuns i els Lords de Londres¡ª, l'arquitectura del Parlament recorda ¡°les pel¡¤l¨ªcules de Harry Potter¡±, com deia a principis de setembre una guia durant una visita tur¨ªstica. Aqu¨ª els parlamentaris poden parlar franc¨¨s i angl¨¨s i ning¨² repara en les despeses d'int¨¨rprets. Aix¨ª ¨¦s el Canad¨¤.

El tiroteig d'aquest dimecres a Ottawa ¡ªal cor simb¨°lic i real de la segona gran democr¨¤cia nord-americana¡ª fa miques aquesta imatge.

L'¨¨xit rotund del multiculturalisme al Canad¨¤ no oculta els seus errors. La por de la creaci¨® de guetos i la proliferaci¨® de llops solitaris va ser un dels arguments dels nacionalistes del Quebec, la prov¨ªncia de majoria franc¨°fona, per q¨¹estionar l'ess¨¨ncia del multiculturalisme ¡ªel dret dels immigrants a preservar la seva identitat¡ª i promoure l'any passat una Carta de Valors que, amb la mirada posada en els musulmans, prohibia l'exhibici¨® en p¨²blic d'alguns s¨ªmbols religiosos. El projecte va fracassar.

Si el Canad¨¤ ¨¦s la p¨¤tria del consens, Ottawa ¡ªuna capital administrativa on passen tan poques coses com a la Haia o al Bonn de la RFA¡ª i Parliament Hill, la seu parlament¨¤ria, s¨®n el seu santuari

El tiroteig, en el qual van morir dues persones com a m¨ªnim, q¨¹estiona la sensaci¨® de seguretat d'un pa¨ªs que ha constru?t la seva imatge en contrast amb la dels ve?ns, els Estats Units: m¨¦s violents, m¨¦s bel¡¤licistes, m¨¦s arrogants. El Canad¨¤ t¨¦ alguna cosa de l'Escandin¨¤via de l'Am¨¨rica del Nord: en el seu sistema de protecci¨® social i en l'esmentada cultura del consens. Salvant les difer¨¨ncies, el desconcert que causen els fets d'aquesta setmana recorda al que va provocar a Dinamarca la crisi per les caricatures de Mahoma el 2005.

¡°Ens preocupa i ens sorpr¨¨n que en un pa¨ªs singular com el Canad¨¤ passin aquestes coses¡±, va declarar al diari Globe and Mail Richard Teltschik, que encap?alava una delegaci¨® de socialcristians bavaresos de visita a Ottawa. ¡°Tothom espera que el Canad¨¤ sigui un lloc remot dels problemes del m¨®n, pac¨ªfic i tranquil, i ara tenim aquesta situaci¨®¡±.

Per¨° ni aquest ¨¦s un lloc remot al m¨®n ni la fa?ana del consens oculta la transformaci¨® dels ¨²ltims anys. La commemoraci¨®, aquest any, de l'esclat de la Primera Guerra Mundial ha merescut al Canad¨¤ llibres, exposicions i documentals televisius: el Canad¨¤ fa m¨¦s d'un segle que est¨¤ implicat en guerres llunyanes. Ha estat en la primera l¨ªnia a l'Afganistan i participa en l'operaci¨® contra l'Estat Isl¨¤mic a l'Iraq.

Rarament aquest pa¨ªs, fundador de l'OTAN, ha practicat l'a?llacionisme, per¨° s¨ª que ha defensat una via particular: la del multilateralisme ¡ªal cap i a la fi va ser un primer ministre canadenc, Lester Pearson, qui va impulsar la idea de les forces internacionals de pau despr¨¦s de la crisi de Suez, el 1956¡ª i d'un estil propi en pol¨ªtica internacional que ning¨² va encarnar com el gran primer ministre de l'¨²ltim mig segle, Pierre Trudeau, amic de Fidel Castro i pare del Canad¨¤ multicultural i federalista.

El Canad¨¤ t¨¦ des del 2006 un primer ministre d'ambicions transformadores comparables a les de Trudeau, liberal de Quebec. Stephen Harper, un conservador amb el feu pol¨ªtic a la prov¨ªncia petroliera d'Alberta, ha convertit el Canad¨¤ en un pa¨ªs m¨¦s orientat cap a l'Oest i el Pac¨ªfic i m¨¦s allunyat de l'Est franc¨°fon i l'Atl¨¤ntic, m¨¦s polaritzat en les maneres parlament¨¤ries i m¨¦s nacionalista i bel¡¤licista en la ret¨°rica internacional. De vegades ¡ªa les seves declaracions o discursos sobre Orient Mitj¨¤ o sobre R¨²ssia¡ª Harper ha sonat m¨¦s nord-americ¨¤ que Barack Obama, segurament el m¨¦s canadenc dels presidents recents dels Estats Units.

Quan va comen?ar el tiroteig, Harper es trobava en una reuni¨® al Parlament, un dels ¨²ltims llocs del Canad¨¤, i potser de l'Am¨¨rica del Nord, on s'esperaria un episodi violent. A finals d'estiu, en el prat de davant de l'edifici, centenars de persones practicaven exercicis gimn¨¤stics en harmonia. Semblava el parc central d'una ciutat de l'Europa del nord: el parc del poble, el lloc m¨¦s segur del m¨®n