Internet no dorm... per¨° nom¨¦s als pa?sos rics

Internet no dorm mai i, quan ho fa, ¨¦s als pa?sos menys desenvolupats. Un estudi amb gaireb¨¦ el 25% de les connexions totals a la xarxa revela que quan els ciutadans dels pa?sos rics se'n van a dormir, deixen els ordinadors connectats. A la resta del m¨®n, els desendollen.

L'equip del professor John Heidemann, a l'Institut Viterbi de Ci¨¨ncies Inform¨¤tiques de la Universitat del Sud de Calif¨°rnia, fa m¨¦s d'una d¨¨cada que calcula?com ¨¦s de gran Internet. Ho fan explicant les adreces IP. La funci¨® d'aquestes xifres no ¨¦s gaire diferent de la de les adreces postals ja que serveixen per repartir els paquets (aquesta vegada de dades) de manera correcta.

Una adre?a IP est¨¤ formada per una s¨¨rie de quatre xifres separades per punts i que poden anar des del 0.0.0.0 fins al 255.255.255.255. Aix¨° fa que les combinacions possibles d'adreces superi els 4.000 milions. Tot ordinador, sistema, subxarxa o p¨¤gina web t¨¦ la seva pr¨°pia adre?a IP. Les autoritats d'Internet les reparteixen per blocs a les operadores, que les van assignant als equips dels seus clients. Heidemann i els seus col¡¤laboradors han fet un estudi amb prop del 25% d'aquestes adreces per saber quan dorm Internet.

Durant 35 dies i cada 11 minuts van enviar una petici¨® fent servir el Protocol de Missatges de Control d'Internet (ICMP), que els t¨¨cnics utilitzen per saber si un equip o sistema est¨¤ connectat, caigut o fora de l¨ªnia en 3,7 milions de blocs, ¨¦s a dir, gaireb¨¦ 950 milions d'adreces IP.

Nom¨¦s l'11% dels blocs analitzats tenen un patr¨® di¨¹rn

"Els ordinadors poden respondre o no; si ho fan, sabem que hi ha una m¨¤quina aqu¨ª", explica el professor Heidemann. "Amb aquestes proves, podem calcular quantes adreces estan actives", afegeix. Com que tenien el moment exacte de cada resposta, els investigadors van poder fer un mapa temporal d'Internet. "Els blocs di¨¹rns tenen un patr¨® de creixement i descens cada 24 hores", aclareix.

Segons l'estudi, que presentaran d'aqu¨ª uns quants dies en una confer¨¨ncia sobre mesuraments d'Internet, la xarxa no dorm gaireb¨¦ mai. Nom¨¦s l'11% dels blocs analitzats tenen un patr¨® di¨¹rn inequ¨ªvoc, amb pics d'¨²s al mat¨ª o a la tarda. Malgrat que un altre 25% de m¨¤quines registren una mica d'activitat a la nit, la resta simplement se'n van a dormir. Els seus usuaris i propietaris les desconnecten o les deixen en rep¨°s.

Els investigadors han resumit els resultats de la investigaci¨® en un v¨ªdeo en qu¨¨ es poden veure (en blanc) les adreces IP que no descansen mai?i com la resta passen del blau (inactives) al vermell, quan es connecten, coincidint amb l'arribada del dia.

El m¨¦s interessant ¨¦s que la immensa majoria de les adreces IP que segueixen despertes tota la nit pertanyen a equips del Jap¨®, Corea, l'Europa Occidental i els Estats Units. Als pa?sos m¨¦s desenvolupats s'imposa l'always on o sempre connectat. Encara que els ordinadors de les oficines s'apaguin, no ho fan els de les llars. Molts sistemes professionals continuen actius i, per descomptat, les adreces IP que apareixen en una p¨¤gina web no descansen mai. Els investigadors tamb¨¦ assenyalen la import¨¤ncia dels m¨°bils intel¡¤ligents que, per defecte, sempre estan connectats.

No passa el mateix a la resta del m¨®n. A excepci¨® de Corea, la resta de l'?sia continental, l'Europa Oriental i l'Am¨¨rica Llatina tenen un marcat patr¨® di¨¹rn. De l'?frica amb prou feines se'n tenen dades. En termes relatius, el nombre d'adreces IP que usen ¨¦s molt inferior per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, la major part entren en rep¨°s durant la nit. A la Xina, per exemple, el 48% de les adreces IP deixen de treballar durant la nit, un percentatge que creix si tamb¨¦?es computen les connexions que s¨®n majorit¨¤riament di¨¹rnes. Per contra, als Estats Units, nom¨¦s el 0,2% de les adreces s¨®n exclusivament di¨¹rnes.

"Encara estem estudiant per qu¨¨ passa aix¨°", assenyala Heidemann. "Veiem una correlaci¨® entre les xarxes di¨¹rnes i un PIB per c¨¤pita baix, motiu pel qual l'economia ¨¦s un factor", afegeix. En efecte, en l'an¨¤lisi van introduir diferents variables com el consum d'electricitat, el PIB o la data en qu¨¨ es van assignar els blocs d'adreces. Van comprovar que la correlaci¨® m¨¦s gran es donava amb el PIB per c¨¤pita. De fet, als 20 pa?sos amb una quantitat de blocs di¨¹rns m¨¦s elevada ¨¦s inferior a 15.000 d¨°lars, molt lluny dels m¨¦s de 29.000 d'Espanya.

Per¨° hi ha altres factors tamb¨¦ relacionats amb l'economia. "Una ra¨® ¨¦s la sofisticaci¨® de la xarxa. Les tecnologies de banda ampla always on, com el cable o la fibra fins a les llars, estan dissenyades perqu¨¨ no s'apaguin mai, mentre que les connexions telef¨°niques que es comparteixen amb les trucades de veu es van dissenyar per usar-les ocasionalment", apunta el professor de la Universitat del Sud de Calif¨°rnia. Les pol¨ªtiques d'empresa tamb¨¦ hi tenen a veure. "En alguns pa?sos, les companyies de telecomunicacions no aposten per l'estat sempre connectat i les adreces IP est¨¤tiques", afegeix.