Efectes col¡¤laterals de la Gran Guerra

Alguns historiadors situen l'inici real del segle XX al 1914, any en qu¨¨ va comen?ar la Primera Guerra Mundial; el primer conflicte b¨¨l¡¤lic industrial i tecnol¨°gic que va suposar una profunda transformaci¨® social, econ¨°mica i cultural. A Barcelona va passar el mateix, malgrat que la ciutat, com la resta d'Espanya, es va mantenir al marge del conflicte que va posar fi a la vida de 16 milions de persones.

Malgrat la neutralitat en la guerra que la va mantenir lluny de les bombes, l'estret contacte amb Fran?a va fer que el seu ress¨° es deix¨¦s sentir a Barcelona en un moment en qu¨¨ la ciutat deixava enrere el segle XIX i tot el que representava. L'impacte i els canvis de Barcelona durant la Gran Guerra ¨¦s l'objectiu de l'ambiciosa exposici¨® Barcelona, zona neutral (1914-1918) que obre aquest divendres les portes a la Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona despr¨¦s de reunir m¨¦s de 500 peces de 96 col¡¤leccions diferents, tant amb obres del mateix Joan Mir¨® com de Picasso, Picabia, Rodin, Gleizes, Otho Lloyd o Artur Cravan, a m¨¦s d'objectes de la vida quotidiana, com revistes, fotografies en format original, cartells i pel¡¤l¨ªcules, convertides llavors en noves eines de propaganda de guerra. Tamb¨¦ es poden veure peces poc habituals a la fundaci¨® de la muntanya de Montju?c, com ¨¦s el cas d'un lluent Hispano Suiza color caldera o un ortop¨¨dic tel¨¨fon Ericsson del 1895, que comen?aven a utilitzar les classes m¨¦s acabalades de Barcelona. Tot plegat per analitzar l'entrada de la ciutat en la modernitat al comen?ament del segle XX i, concretament, durant aquest curt, tot just quatre o cinc anys, per¨° convuls per¨ªode de temps que va representar la Primera Guerra Mundial.

Sembla que estigui de moda reivindicar que res no ¨¦s tan senzill ni lineal com s'ha explicat fins ara. La nova presentaci¨® de l'art dels segles XIX i XX al ve¨ª Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) passava a explicar l'art d'aquest per¨ªode no a trav¨¦s d'una s¨¨rie d'obres ic¨°niques, sin¨® per mitj¨¤ d'un relat complex per¨° que donava unitat a tota la col¡¤lecci¨®. L'exposici¨® de la Fundaci¨® Mir¨® sembla repetir aquesta idea i deixa veure una societat complexa i gens lineal d'aquell moment, en el qual es diferenciaven els dos b¨¤ndols, partidaris dels aliats o de la pot¨¨ncia alemanya. Els comissaris F¨¨lix Fan¨¦s i Joan M. Minguet defensen que la neutralitat de la ciutat va suposar una gran riquesa cultural, despr¨¦s de l'arribada de creadors que fugien del conflicte, per¨° tamb¨¦ va aguditzar les tensions art¨ªstiques i socials existents.

La mostra explica les influ¨¨ncies i l'obertura als creadors de fora

La quantitat d'objectes, imatges i obres d'art ¨¦s ingent. Els comissaris presenten diverses obres in¨¨dites com vuit dibuixos que va fer l'escultor Josep Clar¨¤ durant el seu viatge al front, a prop de Verdun, despr¨¦s de trobar-se amb els catalans que van anar a la guerra de manera volunt¨¤ria. ¡°Estaven en una carpeta de l'Arxiu Nacional de Catalunya, per¨° havien passat desapercebuts per als investigadors¡±, va explicar Fan¨¦s. Els dibuixos poden veure's al costat de les fotografies d'alguns d'aquests voluntaris catalans, molts an¨°nims, altres amb nom conegut, com Josep Juli¨¤, convalescent a l'hospital de Brest, o un ferm Carmelo Velilla, que es va deixar fotografiar.

En aquesta complexitat creixent, l'exposici¨® mostra la influ¨¨ncia de Par¨ªs en els pintors catalans, com C¨¦zanne en les primeres obres de Joaquim Sunyer, que va acabar influint, al seu torn, en Enric C. Ricart, Josep Togores, Joaqu¨ªn Torres-Garc¨ªa o el mateix Joan Mir¨®, en obres com Siurana o Carrer de Pedralbes (les dues del 1917). La contrapartida la d¨®na, en una altra de les sales, la reuni¨® que han dut a terme els comissaris d'algunes de les 1.400 obres d'autors com Piasarro o Rodin, que van viatjar a Barcelona per a l'Exposici¨® d'Art Franc¨¨s de Barcelona del 1917. Algunes d'aquestes obres es van quedar en col¡¤leccions privades, com les obres d'Henri Morriset i Adolphe D¨¦chenaud. Altres les va comprar l'Ajuntament de la ciutat, com un sisley que ara conserva el MNAC.

L'amfitri¨® Mir¨® est¨¤ present al llarg del recorregut, encara que de vegades d'una manera subliminal. Amb algunes de les seves obres, en fotografies, com en la que apareix vestit de militar el 1917 o en retrats com els que li va fer Enric C. Ricart, el seu company de viatge a Par¨ªs. ¡°L'exposici¨® serveix per comprendre l'obra de Mir¨® i les seves influ¨¨ncies¡±, segons la directora de la fundaci¨®, Rosa Maria Malet.

A Barcelona es van veure 1.400 obres que no van poder ser exposades a Par¨ªs

Obres de noucentistes com Nogu¨¦s, Obiols i Espinal s'exposen al costat d'imatges de la intensa vida nocturna de la ciutat d'aquells anys, que tan b¨¦ va reflectir la mostra que va organitzar el CCCB sobre el Paral¡¤lel el 2012, amb postals de Raquel Meller, la Bella Chelito o la voluptuosa T¨®rtola Valencia, al costat de l'enorme quadre La sibila (1913) d'Anglada Camarasa, que els comissaris suggereixen que correspon m¨¦s que a una pitonissa a una prostituta de la nit barcelonina, on comen?ava a fer furor la coca?na.

Les ¨²ltimes sales estan ocupades per l'art dels creadors exiliats que van viure a Barcelona, com Gleizes, Picabia, Lloyd i Delaunay, juntament amb fotografies in¨¨dites de Brangul¨ª del fam¨®s combat de boxa entre el poeta anarquista Arthur Cravan i Jack Johson l'abril del 1916. En una altra, el retorn de Picasso a la ciutat acompanyant els ballets russos pels quals va fer figurins i vestits. Acaba amb 12 minuts de la pel¡¤l¨ªcula Armas al hombro?de Charles Chaplin. ?s una picada d'ullet al cinema que va comen?ar el 1917 a ser imprescindible en l'oci de la nova ciutat de Barcelona.