Parlem de pol¨ªtica?

Fa un parell d¡¯anys un alcalde m¡¯expressava la seva tristesa perqu¨¨ ning¨² que es dedicava a la pol¨ªtica es podia esmunyir de la sospita de corrupci¨®, aquest mal que ha condicionat i condiciona de forma terror¨ªfica la pol¨ªtica del pa¨ªs. Des de fa un temps, dedicar-se a la pol¨ªtica, a priori un noble comprom¨ªs de servei a la comunitat, significa ser sospit¨®s de corrupteles.

Quan l¡¯alcalde en q¨¹esti¨® em feia aquesta confid¨¨ncia, era el moment en qu¨¨ esclatava el cas B¨¢rcenas, que va robar protagonisme als casos G¨¹rtel i Palau de la M¨²sica. M¨¦s tard se n'hi afegirien altres com el cas Mercuri, el cas EROS d¡¯Andalusia o noms propis com Matas o Fabra. En aquell moment ni Jordi Pujol havia explicat l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una her¨¨ncia no declarada, ni se sabia res de les targetes negres de Bankia ni de l¡¯¨²s que suposadament en van fer l¡¯exministre Rodrigo Rato i l¡¯expresident d¡¯aquesta entitat banc¨¤ria, Miguel Blesa, entre altres. Pol¨ªtics, empresaris, uns quants sindicalistes i expresidents de, en el passat, triomfants clubs de futbol han fet llarga aquesta llista de corrupcions i corrupteles que sembla no tenir fi. Una llista cada vegada m¨¦s transversal i que s¡¯ha convertit en l¡¯argument perfecte per a aquells que pretenen desacreditar la pol¨ªtica.

Aquell dia de fa dos anys, quan l¡¯alcalde em manifestava el seu compungiment, acabava amb un ¨¨xit de participaci¨® rotund la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre del 2012. L¡¯agenda informativa ja anava atape?da de not¨ªcies referides al proc¨¦s sobiranista que continuaria propulsant-se amb la cadena humana de l¡¯any passat i amb la V d¡¯ara fa just un mes.

Seria bo, necessari i higi¨¨nic que els debats identitaris deixessin pas, encara que fos per un temps, a la pol¨ªtica municipal

En espera de saber qu¨¨ ¨¦s el que passa exactament el proper dia 9 de novembre amb la consulta volunt¨¤ria (no administrativa), ens acostem a una traca d¡¯esdeveniments electorals, amb les eleccions que jan s¨®n segures i les que puguin sorgir. De segures hi ha les municipals de maig. Des d¡¯ara i fins la primavera, els alcaldes tindran espai i oportunitats per explicar la seva gesti¨® i propostes? Podran veure i escoltar els ve?ns dels pobles i les ciutats de Catalunya debats plurals per confrontar posicions referides a l¡¯urbanisme, les pol¨ªtiques d¡¯habitatge o el suport a la gent m¨¦s desfavorida? Es visualitzaran b¨¦ les diferents alternatives pol¨ªtiques que existeixen?

Seria bo, necessari i higi¨¨nic que els debats identitaris deixessin pas, encara que fos per un temps, a la pol¨ªtica municipal que ha contribu?t de forma inq¨¹estionable en els ¨²ltims anys a la modernitzaci¨® de Catalunya. Uns ajuntaments imprescindibles actualment, perqu¨¨ s¨®n la primera, i a vegades ¨²nica, l¨ªnia d¡¯assist¨¨ncia durant la dur¨ªssima crisi econ¨°mica. I de passada seria tamb¨¦ just i raonable que, un cop destriat b¨¦ el blat de la palla, es pogu¨¦s arribar a la conclusi¨® que la gran majoria d¡¯alcaldes i regidors s¨®n gent honesta a qui s¡¯ha de jutjar pels seus fets i no per ser sospitosos de corrupteles que no porten el seu nom.

Josep Maria Girona. Director de SER Catalunya