Ara, aqu¨ª, all¨¤, a tot arreu

L'¨²nic refugi que concep la depredadora depressi¨® ¨¦s estar permanentment al llit i, si pot ser, envoltat de foscor. I dormir el seu exclusiu desig i alleujament. Els gestos es glacen, la ru?na sembla absoluta, no serviria de res implorar compassi¨®. La farmacologia pot oferir variants o treves al monstre. Potser v¨¨ncer-la, per¨° l'empremta de la seva fero? estada ser¨¤ a perpetu?tat. La protagonista de Dos d¨ªas, una noche la pateix i no ens explicar¨¤ les raons. T¨¦ un marit comprensiu, afectu¨®s, pacient i bo, dos fills; si ella es qued¨¦s sense feina, la superviv¨¨ncia d'aquesta fam¨ªlia correria perill.

A l'empastillada i turmentada v¨ªctima li comuniquen que l'empresa ha muntat una votaci¨® entre els? treballadors per decidir si aquesta dona ha de recuperar la feina quan es millori. Si en surt perdedora, els seus col¡¤legues rebran una prima. El cap sap que la feina tirar¨¤ endavant sense ella, que la far¨¤ la resta, que no ¨¦s necess¨¤ria, que hi ha seriosos dubtes que alg¨² que ha travessat l'infern recuperi la seva antiga efectivitat. Al llarg d'un cap de setmana aquesta persona aterrida i impotent s'imposa sortir al carrer per parlar amb els col¡¤legues que han signat el seu desterrament, mirar de convence'ls perqu¨¨ canvi?n la seva negativa en una nova votaci¨® i reconsiderin el fet de deixar al carrer la que ha estat la seva companya durant temps. Aix¨ª ¨¦s com comen?a una pel¡¤l¨ªcula que reprodueix tenebrosament l'aqu¨ª i ara en una Europa massacrada per la crisi que van propiciar els grans i impunes vilans. Parla d'una cosa fonamental enmig de la dissort personal anomenada lloc de feina, de la trag¨¨dia que suposa en un mercat sense sortida que t'acomiadin, de la solidaritat i de la seva abs¨¨ncia entre treballadors, de les brutes salvacions quotidianes, de l'asf¨ªxia econ¨°mica que pot fer aflorar la mesquinesa, del campi qui pugui, del manteniment de la dignitat en circumst¨¤ncies dures que exigeixen un preu alt.

Els germans Dardenne expliquen aquesta hist¨°ria amb el seu?estil recognoscible i auster (no s¨®c incondicional seu, per¨° saben qu¨¨ volen narrar i com fer-ho), amb realisme cre?ble, retratant la vida amb to i vocaci¨® documental, sense emfatitzar di¨¤legs ni situacions, negant-se a subratllar o a potenciar els sentiments amb la m¨²sica, fugint de les descripcions maniquees, sabent que tots tenen les seves raons davant d'un dilema massa cruel. I, per descomptat, el que descriu pot passar en qualsevol lloc. I ning¨² ¨¦s innocent en pactar, resignar-se o treure partit dels abusos i la viol¨¨ncia moral que perpetra el poder.