Cardenal Rouco, el pr¨ªncep destronat

El cardenal Antonio Mar¨ªa Rouco, arquebisbe de Madrid des del 22 d'octubre de 1994, ha deixat aquest dissabte el comandament conven?ut que el Vatic¨¤ el maltracta. Acaba de fer 78 anys (Villalba, Lugo, 20 d'agost de 1936), i feia que ocupava el c¨¤rrec dues d¨¨cades i tres dies, per¨° aspirava a retirar-se m¨¦s tard. Si el papa no t¨¦ edat de jubilaci¨® -Benet XVI va ser pont¨ªfex fins als 85 anys i el seu successor, l'argent¨ª Francisco, va cam¨ª dels 79-, per qu¨¨ ha de deixar el comandament un cardenal en plenitud de facultats intel¡¤lectuals? ?s el que pensa Rouco, segons les persones que l'han vist queixar-se amargament les ¨²ltimes setmanes. ¡°S'est¨¤ comportant com un pr¨ªncep destronat¡±, afirma Jos¨¦ Manuel Vidal, que acaba de publicar a Ediciones B una extensa radiografia sobre el prelat gallec titulada?Rouco. La biograf¨ªa no autorizada. Afegeix: ¡°Rouco va suposar la cota m¨¤xima de poder mai aplicada a l'Esgl¨¦sia espanyola. Per¨° el llegat que deixa ¨¦s com una llosa. Costar¨¤ moltes generacions esmenar-ho.¡±

Els cardenals eren coneguts com a "pr¨ªnceps de l'Esgl¨¦sia" quan la confessi¨® romana tenia poder sobre extensos territoris i fins i tot un ex¨¨rcit amb moltes ganes de guerrejar. Encara es mant¨¦ aquesta denominaci¨®. En realitat, continuen sent la frontissa al voltant de la qual gira tot l'edifici de la Esgl¨¦sia, al voltant del seu m¨¤xim dirigent, el papa. ?s el que significa la paraula cardenal, del llat¨ª card, ¨¦s a dir, 'golfo' o 'frontissa'. El cardenal Rouco, home d'una vasta cultura i gran coneixedor del Codi de dret rom¨¤, no pot ignorar, no obstant aix¨°, que d'all¨° del que el retiren ara no ¨¦s de la seva condici¨® de cardenal (ho ser¨¤ tota la vida, encara que als 80 anys perdr¨¤ la condici¨® d'elector de papes en futurs conclaves), sin¨® com a arquebisbe de Madrid, perqu¨¨ ha arribat als 75 anys. Aix¨ª ho estableix la legislaci¨® vaticana des del Concili Vatic¨¤ II. Roma, per cert, l'ha distingit amb una pr¨°rroga de tres anys.

Altres alts eclesi¨¤stics espanyols, tan il¡¤lustres com ell, no van tenir aquesta sort, com el cardenal Vicente Enrique y Taranc¨®n, a qui Joan Pau II va cessar del c¨¤rrec quan va complir l'edat reglament¨¤ria, o el tamb¨¦ cardenal Carlos Amigo, prelat de Sevilla, en la mateixa situaci¨®. Rouco tenia la certesa que arribaria fins als 80 anys d'edat al capdavant de Madrid si hagu¨¦s continuat en el c¨¤rrec el seu amic, el papa Ratzinger. Hi ha precedents. Per¨° l'elecci¨® de l'argent¨ª Jorge Mario Bergoglio com a papa Francesc va trencar aquesta previsi¨® de manera radical.

Sorpresa per les ¨²ltimes actuacions del prelat, que va intentar fins i tot quedar-se a viure al palau arquebisbal

La veritat ¨¦s que des que l'arquebisbe itali¨¤ Renzo Fratini, nunci del Vatic¨¤ a Madrid, li va comunicar que havia de marxar, Rouco no ha parat de queixar-se. La decisi¨® del papa el va sorprendre, i tamb¨¦ el nom del seu substitut, l'arquebisbe Carlos Osoro, c¨¤ntabre de 69 anys, fins aleshores prelat de Val¨¨ncia i actual vicepresident de la Confer¨¨ncia Episcopal. Segons el relat de Jos¨¦ Manuel Vidal, l'arquebisbe cessant s'ha anat acomiadant en les ¨²ltimes setmanes dels col¡¤laboradors i fidels, rectoria rere de rectoria, organisme rere d'organisme, aprofitant cada oportunitat per queixar-se de la seva situaci¨® i per criticar els nous temps del Vatic¨¤, incl¨°s el debatut en el s¨ªnode sobre la fam¨ªlia. En un acte de rebel¡¤lia, que Vidal qualifica d'infantil, el prelat fins i tot es va arribar a plantejar seguir vivint al palau arquebisbal, en un lateral de la catedral de l'Almudena, i aix¨° sense consultar-ho abans al seu substitut. Finalment, viur¨¤ en un pis propietat tamb¨¦ de l'arquebisbat, per¨° al centre de Madrid.

Jos¨¦ Manuel Vidal va batejar fa molts anys el cardenal Rouco com el vicepapa espanyol. ¡°?s cert que, sense disposar de grans dots carism¨¤tiques, Rouco va saber manar i temperar, controlar i jugar les seves bases amb mestratge¡±, afirma. La biografia, en canvi, retrata un home m¨¦s limitat, solitari i desconfiat, i creixentment integrista a mesura que el polon¨¨s Joan Pau II anava negant al Vatic¨¤ l'esperit reformista dels seus grans predecessors, Joan XXIII i Pau VI. ¡°Rouco no ha recollit els fruits que volia o desitjava¡±, afegeix Vidal.

Curiosament, Rouco, estudiant de teologia a Alemanya i un dels grans professors de la Universitat Pontif¨ªcia de Salamanca, de la qual va arribar a ser vicerector, durant la seva joventut sacerdotal i com a professor a Salamanca va ser un home obert, reformista, molt del Vatic¨¤ II. Avui, no obstant aix¨°, est¨¤ alineat amb l'ala m¨¦s conservadora del poder eclesi¨¤stic. ?s el cas, tamb¨¦, de l'episcopat espanyol, fet a imatge i semblan?a seva perqu¨¨ Rouco ha intervingut en els nomenaments com a membre de la poderosa congregaci¨® pontif¨ªcia encarregada de triar-los?a Roma .

"Sense grans dots carism¨¤tiques, Rouco va saber manar i jugar les seves bases amb mestratge", diu el seu bi¨°graf?

A l'hora dels balan?os, no obstant aix¨°, Rouco presenta dades que n'avalen la gesti¨®. ¡°El que no se li pot negar ¨¦s haver convertit la di¨°cesi de Madrid en una de les m¨¦s influents i poderoses d'Europa¡±, afirma Jes¨²s Bastante, que acaba de publicar la primera biografia del nou arquebisbe de Madrid, amb el t¨ªtol Carlos Osoro el peregrino. El hombre del papa Francisco en Espa?a.

En l'arxidi¨°cesi metropolitana de Madrid (3.661 quil¨°metres quadrats, 4.100.000 habitants) hi ha 478 parr¨°quies i 1.680 sacerdots, a m¨¦s de 1.748 religiosos i 7.060 religioses. Durant el mandat del cardenal s'han ordenat 384 sacerdots. El 2012, ¨²ltimes dades fetes p¨²bliques, es van fer 16.930 batejos, 16.592 primeres comunions, 6.677 confirmacions i 3.974 matrimonis can¨°nics. A m¨¦s, la di¨°cesi t¨¦ 30 col¡¤legis diocesans, 11 dels quals s¨®n escoles infantils (de 0 a 3 anys) i 19, centres amb diferents nivells d'educaci¨®. Quan el cardenal va arribar a Madrid fa 20 anys hi havia un centre d'estudis teol¨°gics, que Rouco va anar convertint en la Facultat de Teologia (1996), per arribar a ser des del 2011 la Universitat Eclesi¨¤stica de San D¨¢maso, amb facultats de teologia, filosofia, dret can¨°nic, literatura cristiana i cl¨¤ssica, i un institut de ci¨¨ncies religioses.

Va convertir la di¨°cesi de Madrid en una de les m¨¦s influents de Europa, amb vocaci¨® de poder pol¨ªtic

Tamb¨¦ s'han creat en aquests vint anys 29 parr¨°quies inaugurades, i unes quantes m¨¦s estan en construcci¨®. Encara que la catedral de Santa Mar¨ªa la Real de l'Almudena va ser inaugurada per Joan Pau II el 1993, la seva ornamentaci¨® s'ha anat completant durant aquests anys, incl¨°s el Museu de la Catedral, a la c¨²pula del temple catedralici i amb exposicions temporals.

Per¨° les grans fites de l'era Rouco a Madrid s¨®n la Jornada Mundial de la Joventut el 2011, amb la visita del papa inclosa, i, cada any des de fa gaireb¨¦ una d¨¨cada, la Missa de les Fam¨ªlies a la pla?a de Col¨®n de Madrid, amb centenars de milers d'assistents i considerada moltes vegades com un pols en tota regla contra determinades pol¨ªtiques dels governs de torn.