Noruegues, a files

Noruega encap?ala les estad¨ªstiques de Nacions Unides en mat¨¨ria d'igualtat. T¨¦ una primera ministra, una bisbe al capdavant de l'Esgl¨¦sia luterana i des del 14 d'octubre, despr¨¦s de la seva aprovaci¨®?al Parlament, l'obligaci¨® de cridar a files tamb¨¦ les seves conciutadanes. La mesura converteix el pa¨ªs n¨°rdic en el primer d'Europa a estendre el servei militar obligatori a les dones que, segons una nova llei, s'hauran d'incorporar a partir de l'estiu del 2016, comen?ant per les joves nascudes el 1997.

Les dones van entrar per primera vegada a les Forces Armades el 1985, despr¨¦s de l'impuls reivindicatiu del feminisme, per¨° no han superat mai el 10% dels efectius. Amb la intenci¨® de duplicar aquest percentatge en nom de la igualtat, el Govern laborista de l'exprimer ministre Jens Stoltenberg, actual secretari general de l'OTAN, va presentar el 2008 la primera proposta de canvi en la llei del servei militar, a la qual s'ha acollit ara l'actual coalici¨® de centredreta, encap?alada per la conservadora Erna Solberg.

Els partidaris de la iniciativa la defensen com una garantia per assegurar el reclutament en un pa¨ªs de nom¨¦s cinc milions d'habitants. Els detractors la rebutgen en considerar-la sup¨¨rflua en un ex¨¨rcit (disposa de 23.000 soldats ampliable a 83.000 en cas de conflicte) cada vegada m¨¦s professional. El l¨ªder del Partit Dem¨°crata Cristi¨¤, Knut Arild Hareide, amb un 6% de representaci¨® al Parlament, es va oposar a la mesura: ¡°Es presenta com a part de la lluita per avan?ar en la igualtat de g¨¨nere, i encara que hi ha un ampli acord en la import¨¤ncia de la igualtat, no s'han analitzat les conseq¨¹¨¨ncies per a la societat¡±, explica a EL PA?S.

¡°L'Ex¨¨rcit t¨¦ una gran reputaci¨® perqu¨¨ tria els millors entre els millors¡±, diu la periodista Simonsen

En l'entorn europeu, on l'allistament voluntari s'associa a la modernitat de les Forces Armades, l'exemple noruec es pot entendre com una contradicci¨®. Nom¨¦s mantenen la mili obligat¨°ria Su?ssa, ?ustria, Finl¨¤ndia, Dinamarca, Est¨°nia, Gr¨¨cia i Xipre, i tan sols per als homes. Per a les dones, la mili ¨¦s for?osa en menys d'una dotzena de pa?sos del m¨®n, entre els quals, Israel, Tun¨ªsia, Cuba i Corea del Nord. ¡°Noruega considera el servei militar obligatori un puntal de la societat a l'altura de l'escola unit¨¤ria, en qu¨¨ estan representades totes les capes socials i les regions del pa¨ªs¡±, explica Marie Simonsen, responsable de l'¨¤rea de pol¨ªtica del diari Dagbladet. ¡°Som esc¨¨ptics sobre la necessitat de tenir un ex¨¨rcit professional. La mili ha contribu?t a formar un ex¨¨rcit altament qualificat, que serveixi de mirall per a la societat, i poc marcat per la cultura guerrera¡±, afegeix.

Malgrat l'obligaci¨® legal, nom¨¦s una quarta part dels joves de cada promoci¨® ¡ªaquells, i ara aquelles, que compleixin 19 anys¡ª s'incorporen finalment a files. Per fer la mili cal passar proves te¨°riques, psicol¨°giques i f¨ªsiques. ¡°L'Ex¨¨rcit es vanta de triar els millors entre els millors, per aix¨° la mili es valora tamb¨¦ per al curr¨ªculum¡±, assenyala la periodista Simonsen mentre apunta que les Forces Armades tenen a Noruega un considerable suport popular i una gran reputaci¨®.

La soci¨°loga Ulla-Britt Lilleaas apunta el risc que tenen les dones de ser v¨ªctimes d'assetjament sexual en la vida militar

L'extensi¨® del servei militar obligatori a les dones ajudar¨¤, segons Ayesha Wolasmal, una exsoldat noruega que va ser a l'Afganistan, en el desplegament d'operacions internacionals, on hi ha necessitat manifesta de dones en la primera l¨ªnia. ¡°L'Ex¨¨rcit modern no tan sols necessita homes amb grans m¨²sculs i motxilles. En la meva experi¨¨ncia, vaig comprovar la import¨¤ncia de les dones en situacions en qu¨¨ els meus col¡¤legues masculins no podien intervenir, com generar confian?a en la poblaci¨®, entrenar dones de les forces de seguretat locals... Les dones contribu?m a augmentar la comprensi¨® i flexibilitzar situacions desafiadores. A m¨¦s, l'Ex¨¨rcit ¨¦s una instituci¨® social que ha de reflectir el poble que ha de defensar¡±. Una noruega, la comandant Kristin Lund, es va convertir al maig en la primera dona al capdavant d'una missi¨® de l'ONU (la for?a de pau de Xipre).

Wolasmal, filla de pares afganesos nascuda a Noruega fa 27 anys, treballa com a assessora a Tankesmien Agenda, un think tank de centreequerra per conscienciar sobre pol¨ªtiques de just¨ªcia social. ¡°Una quota m¨¦s gran de dones a l'Ex¨¨rcit implica m¨¦s recursos. El canvi reclamar¨¤ temps i diners, per¨° ¨¦s essencial per reclutar-les i tamb¨¦ per retenir-les. Si volem motivar-les a triar la carrera militar com a sortida professional, les dones s'han de sentir acceptades i valorades. L'Ex¨¨rcit haur¨¤ de recon¨¨ixer la necessitat de dones no nom¨¦s amb paraules, sin¨® amb fets que eliminin la masclecultura¡±.

La soci¨°loga Ulla-Britt Lilleaas, investigadora de la Universitat d'Oslo i experta en q¨¹estions de g¨¨nere a l'Ex¨¨rcit, apunta en un informe el risc que tenen les dones de ser v¨ªctimes d'assetjament sexual en la vida militar. ¡°Nom¨¦s un lideratge competent per part de les autoritats podr¨¤ prevenir els casos d'assetjament¡±, afirma. La seva investigaci¨®, recollida en un llibre que aviat sortir¨¤ publicat a Noruega, recomana l'¨²s d'espais compartits entre tots dos sexes que incentivin la companyonia i l'amistat en la conviv¨¨ncia.

Mentre Noruega celebra com una fita hist¨°rica l'aprovaci¨® de la mili per a les dones, en el terreny de la igualtat no est¨¤ tot fet, considera Lilleaas. ¡°La pol¨ªtica d'igualtat ha perm¨¨s que les dones hagin aconseguit els seus drets en la majoria dels ¨¤mbits, per¨° tamb¨¦ hi ha conflictes. Una enquesta recent indica que el 10% de les dones noruegues han patit violacions. Aqu¨ª encara hi ha molta feina per fer¡±.?