¡°La crisi segueix aqu¨ª: alerta amb les r¨¨pliques¡±

Hi ha dues versions sobre l'¨²ltima d¨¨cada europea, la que ha dirigit?Jos¨¦ Manuel Dur?o Barroso a la Comissi¨® Europea. Hi ha els qui creuen que la UE intenta unir-se m¨¦s, sense ¨¨xit, per gestionar, sense ¨¨xit, les seves relacions amb un m¨®n cada vegada menys europeu. La Uni¨®, segons aquest relat, s'enfronta a un llarg estancament a causa de la mala gesti¨®, enmig d'una policrisi financera i econ¨°mica que amena?a de convertir-se en social i pol¨ªtica per la incapacitat d'alinear interessos nacionals cada vegada m¨¦s divergents. I hi ha els qui detesten aquest pessimisme de l'eurodesenc¨ªs: Barroso no pot suportar ¡°aquesta tirada europea pel masoquisme¡±. El president rep EL PA?S en un despatx gaireb¨¦ nu, del qual han desaparegut els quadres de Noronha da Costa, la major part del mobiliari i fins i tot els papers, per¨° no l'entusiasme europeista d'un dirigent que ha aconseguit mantenir unit el club enmig de la tempesta, per¨° que ha pogut perdre els europeus pel cam¨ª.

Caravana de diferents personalitats en una de sola ¡ªva ser maoista abans d'allistar-se en el centredreta i, en el seu moment, amfitri¨® de Bush, Blair i Aznar en aquesta foto de les A?ores que va donar pas a la guerra de l'Iraq¡ª, Barroso tanca files, defensa el seu llegat i evita la m¨¦s m¨ªnima autocr¨ªtica. Admet certa impot¨¨ncia democr¨¤tica en la gesti¨® de la crisi, tot i que apunta que es van acabar prenent decisions molt dif¨ªcils i s'ha refor?at un edifici institucional que no estava a punt per a l'hurac¨¤. Adverteix que la pres¨¨ncia aclaparadora d'Alemanya canvia la configuraci¨® pol¨ªtica d'Europa. I no abjura ¡ªper res¡ª de les seves receptes de pol¨ªtica econ¨°mica.

Hem perdut una mica a la gent en la Uni¨® Europea

Pregunta. Delors va duplicar els fons estructurals. Santer va posar en marxa l'euro. Romano Prodi va dissenyar l'ampliaci¨® a l'est. Com passar¨¤ vost¨¨ a la hist¨°ria?

Resposta. Potser el m¨¦s important va ser superar l'examen m¨¦s exigent des que existeix la Uni¨®, la pitjor crisi de la seva hist¨°ria. Europa ha demostrat que t¨¦ una gran solidesa. En algun moment la ruptura de l'euro va ser l'escenari central en moltes an¨¤lisis. Es van equivocar els qui van menysprear la for?a de l'euro, que t¨¦ fonaments econ¨°mics per¨° sobretot pol¨ªtics. L'eurozona ha passat de 12 a 19 membres; la UE, de 15 a 28. La resist¨¨ncia del projecte ¨¦s extraordin¨¤ria.

P. El club segueix unit, per¨° perd la gent pel cam¨ª?

R. S¨ª, hem perdut una mica la gent. Per¨° la crisi no la va provocar Europa, sin¨® la irresponsabilitat del sistema financer: la UE no va tenir cap responsabilitat ni en la tempesta financera (els supervisors eren nacionals) ni en la imprud¨¨ncia temer¨¤ria d'alguns governs, que van permetre acumular deutes insostenibles. Europa no va causar la crisi i ¨¦s part de la soluci¨®: ha activat la uni¨® banc¨¤ria i ha aprovat 40 peces legislatives per regular la banca. I va ser capa? d'ajudar els socis en dificultats. Comprenc la frustraci¨® vinculada als nivells d'atur, per¨° els demano als europeus que entenguin que els problemes no els va crear la UE.

Europa no va causar la crisi i ¨¦s part de la soluci¨®: ha activat la uni¨® banc¨¤ria

P. L'atur duplica el dels EUA. La gesti¨® de l'euro va ser la millor?

R. En els moments m¨¦s dram¨¤tics va ser necess¨¤ria la consolidaci¨® fiscal; despr¨¦s, el ritme de l'ajust es va moderar i es va posar l'accent en les reformes. Qualsevol alternativa hauria estat pitjor. ?s cert que Europa hi va respondre amb lentitud: no som un pa¨ªs sin¨® 28, hi ha resist¨¨ncies i diferents visions, dif¨ªcils de conjugar. Els EUA tenen una economia m¨¦s flexible; per¨° la UE t¨¦ un Estat del benestar i cal defensar-lo: els europeus no volen el model americ¨¤ o el xin¨¨s. Cal fer reformes per defensar el nostre model. De manera gradual: no s¨®c partidari de revolucions ni de contrarevolucions. Diversos pa?sos han fet sacrificis durs. I els resultats comencen a arribar: el creixement espectacular d'Irlanda i la confian?a recuperada a Espanya ho confirmen.

P. No cal un impuls keynesi¨¤ per evitar Le Pens?

R. Ja vam fer un impuls keynesi¨¤ el 2008, per¨° no va ser ben executat. ?s una caricatura falsa i injusta dir que la Comissi¨® est¨¤ obsessionada amb l'austeritat: jo vaig defensar i defenso un mix de pol¨ªtiques, amb reformes, consolidaci¨® on calgui i un impuls a la demanda agregada.

P. Fran?a i It¨¤lia no fan les reformes; Alemanya no inverteix.

R. Alemanya ha de fer m¨¦s, el problema ¨¦s que no se'n refia. Per¨° ho far¨¤, Berl¨ªn ha ent¨¨s que ha de contribuir a augmentar la demanda agregada de l'eurozona. Al costat de les reformes i la consolidaci¨®, ¨¦s imprescindible aquest est¨ªmul perqu¨¨ la recuperaci¨® ¨¦s fr¨¤gil. No nom¨¦s per culpa d'Europa: la desacceleraci¨® a la Xina i els conflictes geopol¨ªtics, fins i tot l'ebola, hi tenen un paper, encara que alguns europeistes insisteixin a flagel¡¤lar-se amb l'argument que Europa ¨¦s el problema.

P. El glamur intel¡¤lectual del pessimisme, ho anomena vost¨¨. No ¨¦s tamb¨¦ criticable aquest optimisme professional de les elits europees amb 25 milions d'aturats?

R. La Comissi¨® va proposar en el seu moment un pressupost expansiu. Project bonds com a inversi¨®. La garantia juvenil. Un bon nombre de projectes sempre han topat amb grans resist¨¨ncies nacionals. Se'ns caricaturitza per la nostra obsessi¨® pel 3% del d¨¨ficit, per¨° vam fer propostes ambicioses que els socis van rebutjar. La responsabilitat ¨¦s de la Comissi¨® o d'aquests governs?

P. Ha faltat, segons diuen els seus cr¨ªtics, una Comissi¨® m¨¦s pol¨ªtica, menys complaent, capa? de conv¨¨ncer les capitals?

R. Aquesta cr¨ªtica ¨¦s completament absurda i deshonesta o les dues coses alhora. La dimensi¨® excepcional de la crisi va fer que els governs tinguessin m¨¦s visibilitat: la Comissi¨® no pot mobilitzar milers de milions d'euros. ?s cert que Alemanya va assumir el lideratge: una de les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s importants de la crisi ¨¦s l'alteraci¨® de la correlaci¨® de forces a Europa. Per¨° la Comissi¨® t¨¦ avui dia m¨¦s poders que mai. El lideratge de Berl¨ªn no ¨¦s en detriment de la Comissi¨®, sin¨® de la pres¨¨ncia menys important d'altres pa?sos.

Alemanya ha de fer m¨¦s, el problema ¨¦s que no es fia. Per¨° ho far¨¤

P.?Berl¨ªn imposa una lectura massa moral de la crisi?

R. Entre els dirigents que he conegut aquests anys, Angela Merkel va ser qui m¨¦s va invertir en Europa des del punt de vista intel¡¤lectual, pol¨ªtic i personal. Alemanya, ens pot agradar o no, t¨¦ un pla: el problema de la UE ¨¦s que uns altres no el tenen. Aquest ¨¦s el drama: d'alguna manera continuem sent 28 espais p¨²blics.

P. Es penedeix de no haver al?at la veu en algun moment?

R. Vaig optar per fugir de l'exhibicionisme; per no contribuir a la cacofonia en els moments m¨¦s dram¨¤tics. Per¨° no vaig deixar de treballar, tota la meva Comissi¨® va fer una feina sensacional per evitar un accident seri¨®s. Vaig insistir una vegada i una altra, quan va caldre, i vaig mantenir posicions clares i fermes contra alguna proposta de Merkozy, per exemple. No hauria tingut m¨¦s ¨¨xit amb un meg¨¤fon.

P.?Deixa Brussel¡¤les amb tres grans riscos a banda de la crisi: la sortida del Regne Unit, els extremismes i els separatismes. Qu¨¨ el preocupa m¨¦s?

Quan va ser necessari, vaig mantenir posicions fermes contra alguna proposta de Merkozy

R. Hem d'evitar els tres riscos. La sortida del Regne Unit afebliria Europa i al seu propi pa¨ªs. Quant als separatismes, repeteixo que tot el que sigui dividir no ¨¦s bo per a Europa. Respecto les aspiracions de tots els pobles, per¨° junts som m¨¦s forts. L'amena?a del populisme ¨¦s letal: Europa sap ben qu¨¨ passa quan aquests dimonis surten de l'armari. Per¨° els extremismes no s¨®n exclusius de la UE. N'hi ha a Su?ssa i a Noruega i als EUA; a tot arreu.

P. Suportar¨¤ Europa una tercera recessi¨® o aix¨° alliberaria els diables que anomena?

R. La crisi existencial de l'euro s'ha acabat, per¨° cal anar amb compte amb les r¨¨pliques. No puc dir, ning¨² pot dir quan s'acabar¨¤ la crisi. Per¨° ara?no podem abandonar el cam¨ª de les reformes: un gir radical seria negatiu per a la credibilitat. Europa necessita regles aplicades de manera intel¡¤ligent. Necessita reformes permanentment, i consolidaci¨® en algunes ¨¤rees, i est¨ªmuls en altres: el programa de Juncker, de 300.000 milions, ¨¦s molt necessari. Per¨° alerta: necessitem creixement sostenible, no provocat artificialment?amb deute. Ja hem vist aquesta pel¡¤l¨ªcula. Les bombolles s¨®n interessants per un temps, per¨° al final esclaten, i aleshores els m¨¦s vulnerables s¨®n els qui ho passen pitjor. No hem de repetir aquest error.