De la independ¨¨ncia al cel

Ning¨² hauria dit fa alguns anys, quan el nacionalisme catal¨¤ era sin¨°nim d'alliberament, que declarar-se nacionalista estaria mal vist, fos quina fos la naci¨® de refer¨¨ncia. El nucli dur de l'independentisme es confessa nom¨¦s independentista. Aix¨ª ho feia Oriol Junqueras al programa de Jordi ?vole: no s¨®c nacionalista, s¨®c independentista. Independ¨¨ncia perqu¨¨ s¨ª? No exactament. Les raons que justifiquen la independ¨¨ncia s¨®n, en primer lloc, el reiterat menyspreu de l'Estat espanyol per la singularitat catalana, que ha fet fracassar tots els intents per aconseguir un reconeixement del poder pol¨ªtic i un finan?ament suficient per a Catalunya. La segona ra¨® ¨¦s que una Catalunya independent ser¨¤ el pa¨ªs que tots desitgem: m¨¦s lliure, m¨¦s dem¨°crata, m¨¦s equitatiu, sense corrupci¨®.

Per incre?bles que ens semblin als que no compartim ni l'ideal independentista ni arguments tan simples per justificar-lo, aquestes s¨®n les raons que han penetrat fins al fons en la ment i el cor dels que combreguen amb la fe secessionista. Convindria notar en contra seva que l'argument de trencar amb l'Estat espanyol, amb l'excusa que tot intent d'aconseguir un encaix amb Catalunya ha estat i ser¨¤ in¨²til, no ¨¦s una ostentaci¨® de saviesa pol¨ªtica. Al contrari, fer pol¨ªtica ¨¦s no recular a l'obstinaci¨® de negociar per resoldre els conflictes generats per interessos contraposats. Llan?ar la tovallola de la negociaci¨® i del di¨¤leg ¨¦s cedir a la impot¨¨ncia, el major enemic de l'emancipaci¨® i del progr¨¦s que haurien d'estar en l'horitz¨® de la bona pol¨ªtica.

L'espectacle que han donat els partits del ¡°dret a decidir¡± mostra que la retic¨¨ncia a la negociaci¨® no es troba nom¨¦s a fora, sin¨® en els mateixos art¨ªfexs del proc¨¦s. ?nicament des de la l¨°gica partidista es compr¨¨n que ni ICV ni ERC vulguin ¡°perdre el temps¡±. I que les presses per arribar a la independ¨¨ncia d'ERC no siguin compartides per CDC, que necessita m¨¦s temps per reconvertir-se i que no accepta la desobedi¨¨ncia com a m¨¨tode. Arribat el moment decisiu, l'inter¨¨s general, fins i tot quan aquest es denomina ¡°independ¨¨ncia¡±, ha estat ven?ut per l'inter¨¨s en les eleccions.

Tant si s'abra?a la independ¨¨ncia per si mateixa, com si s'empr¨¨n un replantejament que millori l'autogovern de Catalunya, la negociaci¨® amb el Govern espanyol ser¨¤ inevitable. L'Informe del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional ¨¦s di¨¤fan sobre aquest tema: despr¨¦s d'una DUI (declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia), la mesura m¨¦s extrema, s'imposar¨¤ una negociaci¨® llarga amb el Govern d'Espanya o, en el cas que aquesta fracassi, una altra negociaci¨® encara m¨¦s llarga amb les autoritats europees. Tot ser¨¤ dif¨ªcil i, sobretot, llarg. M¨¦s llarg i, sens dubte, m¨¦s complex que aprofitar el potencial desencadenat per l'espiral independentista per revisar les relacions entre Catalunya i Espanya, amb reforma constitucional inclosa i refer¨¨ndum final per con¨¨ixer el sentir i l'opini¨® ¡ªaquesta vegada amb garanties¡ª dels ciutadans.

Despr¨¦s d'una DUI (declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia), la mesura m¨¦s extrema, s'imposar¨¤ una negociaci¨® amb el Govern d'Espanya

Per¨° no ¨¦s aquest el rumb que vol marcar la for?a m¨¦s poderosa, la d'Oriol Junqueras, que ha renunciat del tot a qualsevol enteniment amb Espanya que no contempli pr¨¨viament la ruptura. Al seu judici i al dels seus, tan sols una Catalunya lliure de l'¡°opressi¨®¡± espanyola es podr¨¤ construir com un pa¨ªs millor. La desconfian?a i el descoratjament que als secessionistes els produeix el Govern d'Espanya (estigui en mans del PP, del PSOE o de qualsevol altra conjunci¨® de partits "espanyols") ¨¦s directament proporcional a la fe cega en les possibilitats d'una Catalunya sobirana i pr¨°spera.

No ho creu nom¨¦s Junqueras, l'al¡¤ludit Informe sobre la Transici¨® Nacional combrega amb aquesta desmesurada il¡¤lusi¨® en assenyalar d'entrada que el proc¨¦s cap a la independ¨¨ncia t¨¦ com a fi ¡°fer de Catalunya un pa¨ªs nou on tots visquin millor, on es garanteixi la cohesi¨® social i el benestar de totes les persones¡±. Les raons no s¨®n sentimentals ni miren ¨²nicament a un passat de dominaci¨®, sin¨® a la suposada potencialitat dels catalans de construir un estat in¨¨dit, sobre bases c¨ªviques i de just¨ªcia social. El nosaltres catal¨¤ t¨¦ segons sembla capacitats de les quals no disposen la resta dels espanyols.

No ¨¦s broma, la il¡¤lusi¨® la comparteixen i l'expressen en aquests termes molts dels que s'han sumat a l'ona independentista. No importa que la pol¨ªtica catalana hagi mostrat fins ara que t¨¦ els mateixos defectes que exhibeixen els nostres ve?ns: la mateixa corrupci¨®, les mateixes retallades, el mateix frac¨¤s escolar, el mateix balafiament, la mateixa bombolla immobili¨¤ria. No importa que els anys d'autogovern catal¨¤, per curt que aquest sigui segons el parer dels insatisfets, no hagin servit per crear a Catalunya cap estructura molt diferent de les que tenen altres autonomies i el mateix Estat espanyol. El salt cap a l'Arc¨¤dia no necessita cap altra base que alliberar-se d'Espanya.

No ens deixem enganyar m¨¦s. Les ruptures no porten per si soles millores substancials. Viure en una societat decent i que funcioni ¨¦s fruit de la bona voluntat dels que hi viuen i, especialment, dels que la governen. I no nom¨¦s dep¨¨n d'eliminar el d¨¨ficit fiscal.

Vict¨°ria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB.