La venjan?a de Rosell ressuscita Laporta

Un jutge que no sembla interessat en absolut en el futbol ha dictat una sent¨¨ncia molt il¡¤lustrativa, per no dir exemplar t¨¨cnicament, sobre les moltes afliccions que es dirimeixen en les llotges dels estadis, una caldera de passions sovint m¨¦s revengista que qualsevol litigi que es pugui donar al terreny de joc, i m¨¦s al Bar?a. El magistrat no discuteix sobre els comptes fets per Laporta ni els reformulats per Rosell, tots dos ben presentats des del criteri comptable del president que surt i del que entra, i tots dos acceptats, sin¨® que dirimeix sobre les excepcions i la seva interpretaci¨®, per concloure que no va haver-hi p¨¨rdues sin¨® un benefici de quatre milions en el c¨°mput global del mandat de l'anterior directiva.

Encara que hi haur¨¤ opinions antag¨°niques i es continuar¨¤ discutint sobre el maquillatge econ¨°mic que es practica als clubs, el dictamen suposa un rev¨¦s monumental per a una directiva que ha utilitzat els socis com a for?a de xoc per avivar plets personals que tenien f¨¤cil soluci¨® a l'assemblea del Bar?a. La directiva que presideix Bartomeu va quedar tan atordida amb la decisi¨® de Mart¨ªnez Borrego que va trigar vuit hores a comunicar que mant¨¦ oberta la possibilitat de rec¨®rrer en el termini legal de 20 dies, circumst¨¤ncia que la impossibilita per tornar a convocar l'assemblea que ja va invocar Rosell.

Els socis escrutaran ara Bartomeu per saber si ¨¦s ostatge de l'expresident o decideix posar punt final

Els moviments de Bartomeu seran molt escrutats per uns socis que volen saber si encara ¨¦s ostatge de Rosell o si, en canvi, vol desmarcar-se amb vista a les eleccions del 2016. La sent¨¨ncia li ofereix la possibilitat de tancar el conflicte amb la directiva de Laporta o, per contra, mantenir un contenci¨®s que des de la intervenci¨® del jutge necessita una millor explicaci¨® perqu¨¨ no s'interpreti com un plet personal i revengista que agreuja el desgast institucional del Bar?a, i m¨¦s ara que ja no podr¨¤ disposar del mandat de l'Assemblea de Compromissaris. Rosell no va parar de malmetre ni d'injuriar com a exvicepresident, com a candidat i com a president, contra Laporta. Mai no va tenir un sentit institucional del c¨¤rrec com li oferia la condici¨® de candidat m¨¦s votat de la hist¨°ria del Barcelona.

Rosell va edificar la seva fragorosa vict¨°ria sobre l'her¨¨ncia del desfigurat Laporta, derrotat en una moci¨® de censura, incapa? de delegar en un candidat guanyador en les eleccions del 2010. Cap president es va trobar en una posici¨® de tant de privilegi i unitat com Rosell: tenia una her¨¨ncia esportiva espl¨¨ndida, ¨²nica en el barcelonisme, i una massa social lliurada, desitjosa solament que se sanegessin els comptes, que es corregissin les formes i que es respectessin actius ja consolidats al voltant de la marca M¨¦s que un club. Al cap de tres anys, Rosell dimitia de mala manera, sense donar m¨¦s explicacions, despr¨¦s de fracturar la massa social, empobrir l'equip, comprometre la instituci¨® amb patrocinadors com Qatar i judicialitzar el club, fins i tot pel fitxatge de Neymar.

La malvolen?a contra Laporta va ser una de les constants del mandat de Rosell. No va parar de sembrar disc¨°rdia ni de sospitar sobre la seva obra de govern fins a portar-la als tribunals. La sent¨¨ncia sembla convidar a la generositat, at¨¨s que els demandants entenen tamb¨¦ que se'ls ha donat la ra¨® ¡ªel jutge respecta els seus n¨²meros i adverteix que l'¨²ltim exercici de Laporta es va tancar amb saldo negatiu¡ª, motiu potser per posar el punt final al cas. El contrari significaria seguir fomentant l'odi, la venjan?a i el rancor. No hi ha lloc per m¨¦s interpretacions despr¨¦s que ja s'hagin manifestat els socis i la just¨ªcia. Ja nom¨¦s falta que ho faci la junta de Bartomeu, enfrontada ara a Laporta, ressuscitat per Rosell.