Libertad Digital, un grup medi¨¤tic al servei del PP

Va n¨¦ixer com una p¨¤gina web i en pocs anys Libertad Digital es va convertir en un grup medi¨¤tic que gestionava desenes d'emissores de r¨¤dio i canals de televisi¨®. L'empresa creada el 2000 per l'economista Alberto Recarte i el periodista Federico Jim¨¦nez Losantos, quan encara era una estrella de la Cope, es va desenvolupar a tota marxa a l'empara del PP, que a m¨¦s d'adjudicar-li llic¨¨ncies li va proporcionar finan?ament per tirar endavant el projecte, com reconeixen dirigents del partit. Entre el 2004 i el 2005, el PP va injectar a Libertad Digital a trav¨¦s de la caixa b de G¨¦nova 446.000 euros, segons les investigacions judicials. Alts c¨¤rrecs del PP, entre ells l'exministre ?ngel Acebes, van rebre peticions de Recarte, llavors president de Libertad Digital, perqu¨¨ el partit els ajud¨¦s a obtenir fons per a una ampliaci¨® de capital.

A banda de l'ajut econ¨°mic, Libertad Digital va rebre l'incondicional suport del PP en forma de llic¨¨ncies. Les comunitats aut¨°nomes en les quals governaven els populars van repartir les emissores locals de televisi¨® i les freq¨¹¨¨ncies de r¨¤dio entre grups afins. Un dels m¨¦s beneficiats va ser el conglomerat liderat per Losantos. L'Executiu d'Esperanza Aguirre va ser especialment gener¨®s: el 2005 li va concedir quatre emissores locals de televisi¨® a les principals demarcacions de la comunitat madrilenya (Madrid, Alcal¨¢ de Henares, M¨®stoles i Fuenlabrada). El mateix cam¨ª va seguir a la Comunitat Valenciana Francisco Camps, que va premiar Libertad Digital amb quatre canals comarcals. En tots dos casos hi va haver den¨²ncies per irregularitats en els processos d'adjudicaci¨® derivats especialment dels criteris de valoraci¨®. Segons una d'aquestes den¨²ncies, l'aval ¨Cun mili¨® d'euros¨C de l'oferta de Libertad Digital a Madrid procedia de Caja Madrid, un dels consellers de la qual era Recarte, soci de Libertad Digital.

Altres comunitats governades pel PP tamb¨¦ van actuar a favor d'aquest grup medi¨¤tic. Jaume Matas, per exemple, va impulsar la creaci¨® de la franqu¨ªcia Libertad Balear, a trav¨¦s de la qual el Govern de les illes finan?ava l'empresa de Losantos. ?ngel Luis Valc¨¢rcel li va concedir tres emissores locals de televisi¨® a M¨²rcia i l'Executiu gallec li va atorgar quatre freq¨¹¨¨ncies de r¨¤dio.

Amb la xarxa de canals de TDT, el 2006 va comen?ar a operar Libertad Digital TV, que a m¨¦s d'emetre a trav¨¦s de les seves pr¨°pies emissores cedia programes a altres plataformes. Els seus continguts servien per alimentar una associaci¨® d'emissores impulsada pel PP que emetia a Andalusia amb l'objectiu de ser un contrap¨¨s a la televisi¨® p¨²blica auton¨°mica Canal Sur, a la qual els populars acusaven d'estar al servei del PSOE.

Losantos es va aliar amb l'ala m¨¦s dura del PP. Va defensar Esperanza Aguirre a ultran?a i va atacar sense rep¨°s, amb inj¨²ries incloses, el llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallard¨®n, al qual des de la Cope qualificava de ¡°perfecte farsant¡± i ¡°lacai¡±, i l'acusava de ¡°tapar¡± l'11-M perqu¨¨ no s'investigu¨¦s l'origen de l'atemptat terrorista. Ruiz-Gallard¨®n va portar a judici el locutor, que havia citat com a testimonis Aguirre, Acebes, Eduardo Zaplana i Ignacio Gonz¨¢lez. Amb l'estupor conseg¨¹ent de Losantos, tots van negar que l'alcalde fos un tra?dor. Mariano Rajoy ¨Ca qui anomenava ¡°maricomplejines¡± des de les ones de r¨¤dio¨C figurava a la diana de les seves cr¨ªtiques. El 2009, Losantos va abandonar la Cope, una sortida en la qual alguns van veure pressions de Rajoy.

Poc abans de deixar la cadena dels bisbes, Losantos es va aliar amb el diari El Mundo per optar a una llic¨¨ncia de r¨¤dio a la Comunitat de Madrid. El Govern del PP, un altre cop, li va adjudicar una emissora a la capital que s'ha convertit en el motor d'esRadio, una cadena generalista que va comen?ar a emetre el 2009 a trav¨¦s d'una xarxa que agrupa unes setanta freq¨¹¨¨ncies repartides per gaireb¨¦ totes les comunitats.

El grup Libertad Digital, que fa dos anys es presentava com un mitj¨¤ ¡°d'informaci¨® de qualitat i opini¨® independent¡±, deia que tenia m¨¦s de mil accionistes i que es finan?ava ¡°a partir de fons propis, cosa que li garanteix una bona posici¨® de liquiditat¡±. Per¨° la realitat ha demostrat el contrari. La crisi econ¨°mica el va obligar el 2013 a vendre les llic¨¨ncies de Madrid a la televisi¨® cristiana dels Estats Units Trinity Broadcasting Network (TBN). A partir de llavors, Libertad Digital ha redirigit les seves inversions cap a esRadio, que, segons les dades de l'EGM, aconsegueix una audi¨¨ncia de 320.000 oients.